‘L’intercanvi és una opció alternativa al capitalisme’

Activista veïnal. Un canvi de feina fa dos anys va permetre Jèssica Celdà (30 anys), veïna de Can Cuiàs des del 2007 i gestora de subvencions d’una fundació en la seva vida laboral, disposar de més temps per poder començar a desenvolupar a Montcada i Reixac projectes de caire comunitari similars amb els que col·labora a Barcelona, la seva ciutat natal. Amb l’experiència del Trocasec, al barri del Poble Sec, Jèssica s’ha convertit en una de les impulsores de la Xarxa d’Intercanvi de Coneixements (Xic) de Can Cuiàs. Els mercat d’intercanvi de béns, que ha arribat a la setena edició, és la part més visible de tot el ventall d’activitats de la Xic, que també ofereix cursos on els participants reben coneixements sense haver de fer servir diners, a canvi d’oferir-se a fer un altre o bé, de col·laborar amb les activitats del barri. A banda de l’intercanvi, Celdà també promou altres accions per fer participar la gent a les activitats que tenen lloc al barri, en col·laboració amb la resta d’entitats de Can Cuiàs.

Jèssica Celdà, davant del coet símbol del projecte 'Fem barri'
Silvia Díaz

Els mercats d’intercanvi són fills de la crisi?
En temps difícils, la gent veu més la necessitat d’aquest tipus d’activitats, però jo concebo l’intercanvi com una alternativa al capitalisme que hauria de tenir sentit independentment de la conjuntura econòmica. De fet, recuperem el troc, una pràctica centenària; és com tornar enrere per fer un pas endavant i promoure altres opcions als mercats tradicionals.

I estan funcionant?
Ha costat una mica d’endegar, però amb set edicions, podem dir que el mercat de Can Cuiàs està consolidat. I no només com una activitat social sinó que també hi ha qui de l’intercanvi ha obtingut una sortida laboral. Tenim gent que els aprofita per obtenir material que li serveix de base per fer articles d’artesania i vendre’ls després a fires.

Comprar sense diners. És possible?
És una de les principals normes del mercat, així com intercanviar coses en funció de la utilitat, no del valor. Jo he canviat un mirall que no feia servir per un aloe vera. La noia amb qui vaig fer l’intercanvi va al·lucinar una mica perquè, tot i que el mirall no m’agradava gaire, té un preu superior al de la planta.

Consumim massa?
No som conscients de tot el que tenim a casa i no utilitzem, des de roba fins a plantes o articles de parament de la llar, i algú altre li podria donar utilitat. I una altra norma del mercat és no generar cap tipus de residus, ja que treballem amb conceptes de sostenibilitat. De fet, acostumen a dinamitzar el mercat amb tallers d’artesania amb material reciclat.

Com funciona l’intercanvi de coneixements?
La Xic posa en contacte persones que volen aprendre amb les que poden oferir alguna cosa. Hem dut a terme  activitats de tot tipus, com tècniques de recerca de feina, reparacions de la llar, conversa en català, punt de creu, nines ‘fofuchas’… Les persones que participen en un curs, a canvi, n’han d’oferir un altre o bé, col·laborar amb les activitats del barri.

Tots podem oferir alguna cosa?
I tant! Precisament, l’intercanvi de coneixements ajuda a motivar la gent i donar-li autoestima. Un altre propòsit és treure la gent de casa. Amb els nostres cursos, veïns que no anaven al Centre Cívic ara en són usuaris. A través de la Xic també hem creat un punt d’intercanvi de llibres, molt útil per al barri ja que no tenim biblioteca.

Oferir i rebre sense cobrar. No estan traient llocs de feina?
Sempre que plantegem un curs parlem primer amb el Centre Cívic, per no entrar en competència amb les activitats que ofereix. De fet, la dinamitzadora de l’equipament, Montse Porta, col·labora molt estretament amb nosaltres.

Vostè coneixia molt Can Cuiàs abans de venir a viure-hi?
Fa sis anys que visc aquí i al principi només hi dormia. Fa dos anys vaig canviar de feina i, en disposar de més temps a la tarda, vaig començar a anar al Centre Cívic i vaig proposar tirar endavant els temes d’intercanvi.

Com neix el projecte ‘Fem barri’?
És una iniciativa que vam impulsar les entitats de Can Cuiàs l’any passat i que volem repetir. L’objectiu era que tota la gent del barri, la que fa vida social i la que només hi dorm, ens conegués. Com les activitats infantils són les que més ‘enganxen’, vam organitzar un concurs de dibuix per crear un símbol del barri i va guanyar la creació d’un infant que simbolitza un coet que s’enlaira, com ho hem fet totes les entitats juntes en aquest projecte.

Per implicar el veïnat, també ha inventat ‘Racons de Can Cuiàs’.
És un espai de Facebook on cada dimarts i divendres penjo una fotografia d’algun lloc o element del barri i la gent l’ha d’endevinar. És un joc ben senzill i amb molta acceptació, que serveix també perquè els veïns expliquin anècdotes relacionades amb aquests racons.

Ara que hi ha molta gent a l’atur, vostè recomanaria fer-se voluntari?
Crec que ser voluntari no només depèn de disposar de més o menys temps lliure, és una qüestió d’esperit o de voluntat. No obstant, animo la gent a col·laborar i a participar a entitats sense ànim de lucre, perquè encara que tu donis, en reps molt més.

 

Deixa un comentari