‘Lluitem en un ring que és com la pantalla d’un cine’
David Rodríguez ‘Dave’ –a la dreta de la imatge– i Adrià Vilalta ‘Adrian’, de 21 i 20 anys respectivament, es van conèixer a l’escola Reixac i van tornar a coincidir a l’INS La Ribera, on els unia la seva afició pel wrestling, un esport amb una gran dosi d’espectacle que té molts seguidors als Estats Units i a Mèxic, però que a Espanya és molt minoritari. Després d’un parell d’anys participant en algunes exhibicions i xous per separat, ara s’han unit per formar una parella de combat que porta el nom de Montcada Boys. Promocionats per l’empresa RCW, ambdós van debutar com a tàndem a finals d’octubre a Lisboa davant de 500 persones i, dintre d’un any, aniran a Mèxic. De moment, compaginen la seva passió amb els estudis, però s’entrenen dur per intentar viure d’un esport del que destaquen més l’espectacularitat que la violència. Entre les seves assignatures pendents, també està la de poder actuar a Montcada.
Per què vau entrar en aquest món?
David: Vaig fer tennis des que tenia tres anys, però ho vaig deixar als 15. Veia els lluitadors com uns herois molt musculats que feien coses espectaculars. Fa tres anys que ja em vaig ficar de ple al wrestling.
Adrià: Jo havia fet taekwondo, on també pots rebre algun cop, però això no té res a veure. Sempre m’ha agradat el món de la lluita lliure.
Hi ha tradició a Catalunya?
D: Aquí és un esport molt minoritari. A Barcelona, només hi ha dues escoles i som un quarantena de nois entre ambdues. Nosaltres entrenem a la Riot Wrestling, que està a la zona de Nou Barris, amb Víctor Castellá,
conegut com ‘la Pulga’.
A: Fem tres dies d’entrenament, però també anem cada dia al gimnàs del Montcada Aqua per treballar el nostre físic. Arribem cada dia a casa a les 23h. És dur, però també és gratificant perquè és el que ens agrada.
Es pot viure d’aquest món?
D: Aquest és el nostre objectiu. Ara cobrem segons el combat, però només és un plus. El que tenim molt clar és que hem d’invertir en nosaltres per treure rendiment en el futur.
A: Als EEE.UU o Mèxic hi ha més tradició i es fan grans esdeveniments. Nosaltres mirem més enllà. A l’estiu vam estar a Londres i van entrenar amb gent molt potent. A més, l’empresa promotora RCW ens està ajudant i ens ha portat a l’estranger.
I RCW us va proposar formar una parella: els Montcada Boys.
A: El seu responsable, Carlos Gascó, va veure que tenim química i ens ho va proposar. Vivim molt a prop i quedem per entrenar junts.
D: El mes passat vam debutar com a parella a dos xous a Portugal. A Lisboa, vam lluitar davant 500 persones quan a Barcelona no passem dels 150. Al 2016, anirem a Malta, Holanda i Mèxic.
El repte és arribar a sortir en els combats que s’emeten per televisió?
D: És molt complicat, cap espanyol ho ha aconseguit mai.
A: Arribar a la WWE és com entrar a la Primera Divisió de futbol. Hi ha un altre circuit independent on els lluitadors també cobren bastant.
És un esport o un espectacle?
A: És una barreja. Hi ha una part física que s’ha d’entrenar. Has d’estar en forma i saber fer els moviments, les claus i com caure sense fer-te mal. Després, està la part de l’espectacle amb les llums, la pirotècnia…
D: També hi ha improvisació. En alguns xous, parles amb el teu rival una mitja hora abans del combat per coordinar-te i saber que es farà sobre el ring. El wrestling no deixa de ser un llenguatge internacional.
Però us pegueu de veritat?
A: No és cert que tot el que es veu sigui mentida. Aquest esport consisteix en donar cops sense fer mal i saber rebre’ls. És com un coreografia, però si no et donen es perquè algú no ha fet bé els seus moviments.
D: L’objectiu és oferir un espectacle, no pas fer mal a l’adversari. S’ha de colpejar amb la part tova del cos, tot i que jo sovint m’emporto marques al cos o lesions.
Us feu molt de mal?
A: Com en qualsevol esport, el cos s’acostuma als cops. No et fas mal si saps com fer-ho. Mai és un dolor insoportable.
D: El dolor arriba després. Quan tot et fa mal i has d’anar a classe.
Qui decideix el guanyador?
D: Si és un xou que es fa habitualment, hi ha un guió. Els que són puntuals, ho decideix el promotor.
A: Hi ha una història amb un dolent i un bo i normalment sempre guanya aquest últim.
No és massa violent?
D: És un espectacle de lluita, però no hi ha una violència explícita. Són
pitjors els videojocs. El ring és com la pantalla d’un cinema. Has d’explicar una història amb el teu cos.
A: És més que una pel·lícula perquè és interactiu. Els nostres espectacles són per a tots els públics. Però els nens han de tenir clar que no poden imitar-nos perquè nosaltres som atletes.
I les vostres famílies, què opinen?
D: La meva mare mai ha vingut a veure’m a un combat. Ella no entén que faci tot això i, a sobre, per pocs diners.
A: Encara que la seva mare no el vagi a veure, les nostres famílies ens donen suport perquè veuen que ens agrada i que gaudim amb el que fem.
El Ple donarà suport al desdoblament de l’R3 d’acord amb la proposta de les plataformes PTP i Fem Vallès
El benjamí A del FB Montcada guanya la lliga de manera brillant quan encara falten sis jornades
La pluja respecta la Fira de Sant Jordi, que registra força afluència de públic
Gran paper dels clubs locals al Campionat Comarcal de Gimàstica rítmica
Tretze podis de l’EN Montcada a la quarta jornada del Campionat Comarcal de natació
