‘Lluitem pel nostre lloc de feina i la nostra dignitat’

st1:*{behavior:url(#ieooui) }

/* Style Definitions */
table.MsoNormalTable
{mso-style-name:”Tabla normal”;
mso-tstyle-rowband-size:0;
mso-tstyle-colband-size:0;
mso-style-noshow:yes;
mso-style-parent:””;
mso-padding-alt:0cm 5.4pt 0cm 5.4pt;
mso-para-margin:0cm;
mso-para-margin-bottom:.0001pt;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:10.0pt;
font-family:”Times New Roman”;
mso-ansi-language:#0400;
mso-fareast-language:#0400;
mso-bidi-language:#0400;}

Per què la plantilla de Panrico va decidir iniciar la vaga indefinida?

El problema ve de lluny, quan la planta va ser venuda a una empresa de capital de risc, l’únic objectiu de la qual és especular amb els  diners. No fa encara dos anys ens va rebaixar el sou un 25% amb la condició que estaríem tranquils com a mínim 4 o 5 anys. No ha complert el compromís i, novament, ens proposen baixar el salari un altre cop i, a més, acomiadar més de 150 treballadors. Hem dit prou. Està en joc el nostre futur i el de les nostres famílies.

Què reclameu els treballadors?

Volem seure a negociar, però abans l’empresa ha de reincorporar les 40 persones que ja ha deixat al carrer mentre estem de vaga. No admetrem cap acomiadament. En realitat, el que vol la direcció és fer fora la majoria de la plantilla i, després, contractar de manera precària altres persones. A Panrico hi havia molta feina i, fins i tot, agafaven gent a través d’empreses temporals. Lluitem pel nostre lloc de treball i la nostra dignitat.

Quin és l’estat d’ànim després de més de 100 dies de vaga?

Hi ha moments en què et sents fort, però en d’altres tens la sensació que això no s’acabarà mai. Estem cansats psicològicament i també físicament, perquè estem més hores a la fàbrica que quan estàvem treballant. Però no llançarem la tovallola. Jo tinc la sort que, a casa, la dona i els fills m’animen molt, però n’hi ha d’altres que han agafat caigut en una depressió. És molt dur.

Què li diu el seu fill de 6 anys? Com ho està vivint?

Es coneix totes les cançons de protesta que cantem i, de vegades, ha vingut amb mi a la porta de la fàbrica a compartir aquests moments amb els companys. Un dia em va dir que em busqués una altra feina (riu). La veritat és que és el nen el que em fa tirar endavant, pensant en el seu futur.

Quin balanç fa d’aquests tres mesos de vaga?

Estem vivint una situació molt difícil perquè no cobrem res i la vida continua. Hem de pagar l’hipoteca, el menjar, … Però tot això també té una part positiva.

Quina és?

L’amistat i la solidaritat. He tingut l’oportunitat de conèixer companys de feina que, perquè teníem torns diferents, no coincidíem. I m’ha sorprés gratament la gran quantitat de suports que hem rebut per part de nombroses persones a títol individual, entitats, col·lectius i treballadors d’altres empreses. Això et fa sentir viu i et dóna forces per seguir endavant. Recordo que el dia de Reis havíem d’anar a una mobilització i un pastisser es va acostar fins a la porta de la fàbrica i ens va portar tots els roscos que li van sobrar. Alguns bars també ens porten el pa que no han utilitzat.

Com funciona la caixa de resistència?

És un fons que hem creat per ajudar les famílies que més ho necessiten perquè, en alguns casos, són els dos membres de la parella els que estan participant en la vaga i, per tant, en aquella llar no entra cap ingrés. Jo tinc la sort de no necessitar encara aquest ajut perquè la meva dona treballa. Ens hem apretat el cinturó i la família també ens ajuda. Per ara, hi ha un total de 19 famílies que està vivint de la caixa de resistència. Però si això s’allarga molt, no sabem què pot passar i quantes famílies la necessitaran.

S’imaginava que la vaga duraria tant?

No, ni molt menys. Tots tenim ganes que això s’acabi el més ràpid possible.

Es penedeix d’haver-se ficat en aquesta situació?

No, tot al contrari. Aquesta experiència m’ha servit per adonar-me que no hem d’acceptar que ens ho prenguin tot: la feina, els drets, la dignitat. Abans de començar la vaga, jo mateix donava les gràcies perquè només m’haguessin rebaixat el sou, per exemple, i em consolava mirant altres persones que ho estaven passant pitjor que jo. És un gran error. Si no lluitem pel que és nostre, ens quedarem sense res.