‘M’agrada motivar el meu alumnat’

Malgrat tenir només 31 anys, aquest jove montcadenc té un currículum espectacular. Graduat en Enginyeria Física, el 2020 va acabar el doctorat amb una tesi de Cum Laude que va rebre un premi extraordinari de la UPC. Sánchez Baena treballa actualment com a professor lector a la mateixa universitat i forma part d’un equip d’investigació sobre sistemes d’àtoms quàntics ultrafreds que ha fet una important descoberta sobre dipols quàntics.

Quan tens una discapacitat, ets més conscient de les barreres que hi ha en la nostra societat. En l’àmbit visual, per exemple, hi ha molts semàfors que no tenen codi de so. I si penso en les persones que van en cadira de rodes és preocupant veure la gran quantitat de llocs per on no poden passar. S’han d’invertir més recursos i prioritzar aquestes qüestions.

De ben petit, els meus pares es van adonar que tenia alguna dificultat a la vista i em van diagnosticar miopia, astigmatisme i nistagme –la pupil·la es mou tota l’estona. A la pràctica, això afecta la visió a llarga distància i també la lateral. A més de necessitar sempre ulleres, per veure bé de lluny, haig de fer servir un petit telescopi.

Tinc limitacions visuals per un problema congènit de naixement, però això no ha estat cap impediment per dedicar-me al que m’agrada

Sortosament, els problemes visuals no han condicionat el meu aprenentatge. Quan anava a l’escola, primer al Font Freda i després, a l’INS Montserrat Miró, sempre seia a primera fila i la Fundació ONCE em va prestar molta ajuda facilitant-me les eines que necessitava, fent-me controls mèdics i també, un seguiment dels meus estudis a través d’un mestre personal.

Va ser precisament la mestra itinerant de l’ONCE que vaig tenir quan feia Batxillerat la que em va animar a entrar a formar part de la primera promoció del grau d’Enginyeria Física a la UPC, l’any 2011. Quan vaig començar els estudis no tenia clar a què em volia dedicar. Fins a tercer no em vaig començar a interessar per la investigació sobre mecànica quàntica. Davant del meu interès, uns professors de la matèria em van ajudar i vaig començar a treballar en alguns projectes. Per fer recerca, has d’anar a un Centre d’Investigació o a la universitat. I pel que fa a la docència, vaig començar a donar classes quan estava fent el doctorat i el cert és que també em satisfà fer-les. Al final, si t’agrada la docència i la recerca, la universitat és el lloc.

Ara que soc professor m’adono de la importància que tenim els docents des del punt de vista motivacional. És cert que jo faig assignatures per a estudiants de primer d’un grau d’enginyeria que són poc específiques, més aviat són la base dels coneixements que tindran després. Però soc conscient que ho haig de fer bé per moltes coses i una d’elles és no desmotivar l’alumnat. Contràriament, haig d’aconseguir que els agradi l’assignatura i m’esforço per aconseguir-ho.

Actualment, les descobertes científiques no són individuals sinó col·lectives; hi ha un equip que treballa la part experimental i un altre que s’encarrega de la teòrica

Tot i la irrupció de la intel·ligència artificial, no crec que la manera d’ensenyar i exposar els coneixements canviï gaire a curt termini. El que crec que falta al currículum de les carreres científiques i d’enginyeries és la part d’examinació oral. Els alumnes no només han d’adquirir els coneixements i aplicar-los, sinó que els han de saber comunicar. Quan s’incorporin al món laboral o vagin a un congrés, hauran de saber explicar els seus projectes i trobo que aquesta part es treballa molt poc.

A banda de la docència, formo part d’un equip de recerca amb el qual hem descobert un sistema de dipols quàntics que reacciona de forma diferent als líquids normals. Quan estan a alta temperatura, adquireixen propietats de sòlid i quan els refredes, arriben a un estat gasós. Entendre com es comporten certs tipus de sistemes i quines propietats físiques tenen és fonamental per veure quines aplicacions pràctiques i tecnològiques poden tenir.

A Espanya, hi ha menys recursos per fer recerca que a altres països europeus on la inversió que s’hi destina és molt més alta. Per això vaig haver d’anar a Dinamarca a fer el postdoctorat. Per sort, després vaig poder tornar aquí per desenvolupar la meva carrera professionalment.