“M’estic esforçant al màxim per poder arribar a Londres”

La recompensa a molts esforços. El 18 de juliol d’enguany, la montcadenca Anna Villar (Barcelona, 1983) aconseguia a Montjuïc una de les victòries més esperades, el campionat d’Espanya de ciclisme en la modalitat de Rally. Aquest títol s’afegia als ja acumulats aquesta temporada: el Campionat de Catalunya de Rally, el de Marató i el Superprestigi Massi-Open Espanya. Tots aquests mèrits, més la desena plaça a la Marató d’Alemanya, estan culminant en què aquesta veïna de Can Sant Joan sigui una ferma candidata a obtenir la plaça per a Espanya d’aquesta modalitat de ciclisme per als Jocs Olímpics de Londres 2012, tot i que la balear Marga Fullana, l’actual número 1, no li posarà fàcil. Llicenciada en Geologia per la Universitat de Barcelona, Villar ha aparcat de moment aquests estudis per dedicar-se de ple al ciclisme, esport al que va entrar per afició i on ha acabat com a corredora d’elit al club Ayala Syncros Team. Ha triat una de les vessants de les dues rodes més dures i les seves cames han de suportar proves d’asfalt, amb revolts, de muntanya i fins i tot maratons de més d’un centenar de quilòmetres.

Anna Villar, Campiona d'espanya de BTT
Santi Romero

-Campiona d’Espanya de BTT. Com se sent després de la victòria?
Estic molt contenta d’haver aconseguit el títol perquè portava anys buscant-lo i es resistia. La victòria ha estat una recompensa a tant patiment.

-Com està vivint la temporada?
He fet ja una mena de tour per Europa i l’Amèrica del Nord. He participat a diverses competicions mundials a Bèlgica, Alemanya, Suïsa, Itàlia i a Israel vaig anar a un europeu. A principi d’agost vaig acabar en desena posició a la Marató d’Alemanya i a les copes del Món dels Estats Units i el Canadà, a principi de setembre, vaig quedar a la posició 28, una mica més baix del que m’esperava per tot el que m’havia preparat.

-Coneixerà molts països, doncs?
El que conec és multitud d’aeroports! La veritat és que quan estàs en competició veus poc, el municipi on et toca córrer i poc més. És una de les poques pegues que li veig a viatjar mentre competeixo, perquè a mi m’encanta fer turisme.

-En quin moment sortir amb la bici deixa de ser una afició i es converteix en la seva professió?
Sortia amb els amics durant els caps de setmana i en un moment donat, quan tenia uns 18 anys, em vaig animar i vaig començar a anar a competicions com la Copa catalana en BTT, quan formava part del club de la botiga Action. D’aquí vaig passar a Madrid i des de fa sis anys em dedico a la competició d’elit.

-El seu calendari és molt diferent al de la resta…
Quan tothom acostuma a estar de vacances, a l’estiu, jo em trobo en plena acció. El meu calendari comença a final de febrer i s’allarga fins a l’octubre, que és quan penjo la bicicleta durant unes setmanes i descanso fins que arrenquen els entrenaments.

-Com viu la seva família estar al costat d’una esportista d’elit?
Des del primer moment m’ha donat tot el seu suport i han entès que hi hagi mesos complicats i que passi poc per casa quan estic en plena competició. Quan corro a Catalunya venen tots a veure’m.

-I pot viure del ciclisme?
Més aviat, sobrevisc. No tinc, ni molt menys, el sou d’un futbolista però mica en mica, el ciclisme s’està pagant millor. És molt important trobar un bon equip, però has de fer molta feina per promocionar l’esport i buscar espònsors.

-No m’imagino a Leo Messi buscant patrocinadors per al Barça.
Però nosaltres no pertanyem a un esport majoritari i entre tots hem de sumar esforços per tirar endavant. A més, tinc molt bona sintonia amb el director de l’equip, Manuel Gómez Ayala, que també és el meu entrenador.

-Quant dura la carrera d’una competidora de ciclisme en BTT?
La nostra vida esportiva es pot allargar fins més enllà dels 40 anys i diuen que als 30 estem en el punt òptim de forma, tot i que de vegades corro amb noies de 18 anys que em superen. El que tinc clar és que deixaré de competir quan perdi la motivació i a hores d’ara no em falta. De fet, estic treballant per poder anar als Jocs Olímpics de Londres.

-I ho té fàcil?
D’Espanya només hi ha una plaça o dues com a molt, si obtenim una bona puntuació. Som tres les corredores que les disputem, Marga Fullana, l’actual número 1, Rocío Gamonal i jo. Les tres estem aconseguint el màxim de punts possibles als campionats.

-Amb quina prova gaudeix més?
Amb l’Open d’Espanya de Rally, per això estic tan contenta d’haver aconseguit el campionat. El 80% dels entrenaments els faig a carretera però la muntanya m’agrada molt.

-Com valora la situació actual de l’esport femení?
Sóc optimista perquè en ciclisme, per exemple, cada vegada hi ha més noies. Quan surto a entrenar veig moltes dones fent bici, corrent, els gimnasos n’estan plens…

-Espanya està vivint una època daurada a nivell esportiu. Això li posa el llistó molt alt…
Obtenir èxits és molt important perquè administracions o empreses vulguin invertir en esports. A l’Estat espanyol ja s’hi destinaven recursos, però majoritàriament a les modalitats més tradicionals. Sembla que ara les col·laboracions s’estan obrint a d’altres disciplines.

 

 

 

Deixa un comentari