Míriam de Saint-Germain: ‘Tot el que et proposes requereix un esforç’

La periodista montcadenca, de 28 anys, acaba de publicar ‘Los trileros del tío Sam’

Miriam de Saint-Germain, de 28 anys, amb el seu primer llibre d'investigació 'Los trileros del tío Sam'
Laura Grau

La periodista Míriam de Saint-Germain, de 28 anys, acaba de publicar ‘Los trileros del tío Sam’ (Editorial Carena), un llibre d’investigació periodística que relata els tèrbols moviments que van envoltar la caiguda de la Banca Privada d’Andorra (BPA), un fet relacionat amb l’anomenada Operació Catalunya. L’autora, especialitzada en temes de crim organitzat i crònica de successos, treballa per al diari digital eltaquígrafo.com i col·labora amb el programa ‘Tot es mou’ de TV3.

Los trileros del Tío Sam no revela res que no se sàpiga, sinó que recopila i ordena totes les informacions disseminades sobre la trama que, presumptament, es va cuinar a les clavegueres de l’Estat i que va provocar la caiguda de la Banca Privada d’Andorra (BPA) el març de 2015. El terme trilers l’utilitzo per referir-me a la cúpula de Mariano Rajoy i la seva policia patriòtica, els enginyers de l’anomenada Operació Catalunya, que va aconseguir entabanar l’administració nord-americana en la lluita per destruir l’independentisme. La redacció del llibre ha estat un repte personal i professional, alhora que una gran responsabilitat.

Em vaig interessar per aquest tema arran d’assistir al judici contra una vintena de treballadors de la BPA per blanqueig. Des del principi, vaig tenir la sensació que la banca andorrana va ser un boc expiatori en una guerra aliena. En aquest sentit, la redacció del llibre ha estat un repte personal i professional, alhora que una gran responsabilitat perquè no podem oblidar que les seqüeles de la guerra freda entre Espanya i Catalunya manté 24 empleats de la desapareguda BPA en un procés judicial etern.

Des de petita em va interessar el periodisme. Recordo que als 11 anys, durant unes vacances a La Toscana, cada vespre feia un telenotícies per a la meva família explicant els esdeveniments que havien passat durant el dia. A l’escola, m’apuntava als tallers de ràdio i als concursos d’escriptura.

Començar a treballar a eltaquígrafo.com, ara fa quatre anys, em va decidir a especialitzar-me en el crim organitzat i la crònica de successos. En aquest àmbit, els meus referents són Carlos Quílez, a qui considero el meu mestre, i periodistes com Jesús G. Bueno, Maika Navarro i Anna Punsí, persones properes de les quals també aprenc molt.

La premsa escrita és on em sento més còmoda, però també m’agrada força el format televisiu. Properament, faré de reportera en un programa d’Antena 3 sobre agressions sexuals grupals i col·laboraré en un nou espai del canal 8TV sobre les màfies que es mouen a Catalunya i a l’Estat espanyol, on compartiré plató amb el detectiu i advocat Paco Marco. Estic molt il·lusionada amb els dos projectes.

L’altra meva altra gran passió és la dansa, que vaig començar a practicar als 5 anys. Vaig formar-me com a ballarina clàssica professional a l’Escola Eva Nieto, obtenint bons resultats en la modalitat de dansa coreogràfica. Finalment, em vaig inclinar pel periodisme. La dansa de competició és molt sacrificada, però li haig d’agrair una cosa: em va ensenyar a ser disciplinada i a entendre que tot el que et proposes requereix un esforç.

M’agrada viure a Montcada perquè hi tinc els amics de tota la vida. Està molt ben comunicada i té un valor afegit, la vida de barri i el caliu de la gent. No m’atrau l’anonimat de les grans ciutats i m’encanta trobar persones que em saludin pel carrer i anar a comprar a les botigues de tota la vida.

Seccions:

Deixa un comentari