Un any després del tancament de Nissan

Dos extreballadors expliquen com viuen la llarga espera per tornar a treballar a la planta del Pla d’en Coll

Quasi dos anys i mig després que Nissan anunciés la seva marxa de Catalunya anunciés la seva marxa de Catalunya i dotze mesos del tancament definitiu, falta per tancar encara serrells sobre l’acord de reindustrialització de la factoria de Montcada. I sobretot, saber què passarà amb els treballadors que esperen poder reincorporar-se al projecte del ‘hub’ d’electromobilitat que s’encarregarà de prendre el relleu de la multinacional. D’aquí a un any, la plantilla esgotarà la prestació d’atur. Olga Castiella i Javi Adalid són dos extreballadors de la marca nipona a la fàbrica del Pla d’en Coll que han decidit seguir a l’atur i esperar que s’activi el hub. Mentrestant, porten cobrant el subsidi un any i saben que d’aquí a 12 mesos esgotaran la prestació.

Anem tard i hem perdut molt de temps per culpa de les administracions. Si s’hagués tret a concurs abans, ja estaria resolt”, retreu Adalid, qui recorda que “el tancament no és una cosa que hagi passat en els darrers 12 mesos, sinó que fa més de dos anys”. Tornar a fabricar, i per tant, contractar personal no sembla una qüestió a resoldre a curt termini: “Queda molta feina a fer“, opina qui va ser delegat sindical al comitè d’empresa.

Vull ser optimista, però no ho sóc tant l’hora de dir si la posada en marxa de la factoria del Pla d’en Coll arribarà abans o després que s’acabi l’atur de la plantilla

Tot i el panorama actual d’incertesa, Olga Castiella, es mostra optimista amb la reindustrialització final, però matisa que no ho és tant a l’hora de dir si la posada en marxa de la factoria del Pla d’en Coll arribarà abans o després que s’acabi l’atur de la plantilla que està a l’espera de reincorporar-se. I és que la licitació dels terrenys de Zona Franca a un intermediari financer que gestioni els terrenys estan condicionant l’inici d’activitat de la planta montcadenca, que continuarà fent les tasques d’estampació de vehicles.

Cansats, però optimistes

Castiella s’ha donat aquest primer any de marge per fer cursos de formació. Adalid va adoptar el compromís amb el seu sindicat de fer el seguiment de la negociació i renunciar, de moment, a una altra oferta de feina. Mentrestant, dedica també part del seu temps lliure a entrenar un equip d’alevins al FB Montcada. “Porto una vida en aquesta factoria, vaig entrar amb 21 i ara ja en tinc 44″, reviu.

Nosaltres demanàvem seguir treballant, no una indemnització, i això no ha canviat

Javi Adalid, exsindicalista del comitè d’empresa

Els dos són conscients que han apostat per un projecte “tot i no saber si funcionarà”, aventuren. “Nosaltres demanàvem seguir treballant, no una indemnització, i això no ha canviat“, repassa l’exlíder sindical qui conclou que “tot i que la realitat és tossuda, finalment viurem la reindustrialització“.

Què ha passat durant aquests dos anys i mig?

La pressió dels treballadors –que van fer una vaga de 90 dies en plena pandèmia– va aconseguir allargar un any més el tancament que va ampliar el marge negociador de les condicions d’acomiadaments i va permetre buscar alternatives de continuïtat. Tot plegat, va culminar amb un ERO que va afectar a 2.525 treballadors directes –més de 700 a Montcada–, el més gran de la història de Catalunya i que produir un fort impacte a d’altres empreses del sector auxiliar de l’automoció.

El rebuig del gegant xinès GWN a instal·lar el seu projecte de fabricació de vehicles elèctrics al desembre passat va suposar una jerra d’aigua freda. Era una opció que aportava a priori més garanties per gestionar els terrenys i recol·locar la plantilla.

Deixa un comentari