“No hem d’oblidar els nostres orígens pagesos”

En defensa de les arrels. Descendent d’una nissaga de pagesos, el Joanet de la Tasca –com tothom el coneix perquè regenta un bar amb aquest nom al carrer Major– és un enamorat de Catalunya i les seves tradicions, especialment les que recorden el passat agrícola del poble, quan els homes i la natura mantenien una relació harmoniosa, per a la qual era imprescindible la col•laboració dels animals. Cavalls, ases, mules i altres èquids eren vitals per llaurar la terra i traginar mercaderies quan no existien les màquines a motor. Al 1992, va decidir recuperar una celebració que es va deixar de fer a Montcada a final dels anys cinquanta, la festa dels Tres Tombs en honor a Sant Antoni Abat, patró dels animals. Vint anys després, la tradició es manté gràcies a la seva tenacitat i entusiasme. Està satisfet del que s’ha fet fins ara, però decebut per no haver aconseguit implicar més persones en l’organització de la festa.

/* Style Definitions */
table.MsoNormalTable
{mso-style-name:”Tabla normal”;
mso-tstyle-rowband-size:0;
mso-tstyle-colband-size:0;
mso-style-noshow:yes;
mso-style-parent:””;
mso-padding-alt:0cm 5.4pt 0cm 5.4pt;
mso-para-margin:0cm;
mso-para-margin-bottom:.0001pt;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:10.0pt;
font-family:”Times New Roman”;
mso-ansi-language:#0400;
mso-fareast-language:#0400;
mso-bidi-language:#0400;}

D’on li ve aquesta atracció pel passat pagès de Montcada?
Jo he mamat la pagesia des de petit. Als anys cinquanta i seixanta anava amb el meu pare i el meu avi a buscar patates i alfalfa als camps que teníem als terrenys on més tard es va construir la fàbrica Valentine. La finca on es troba el bar que regento va ser una de les primeres cases de pagès que va existir al nucli urbà de Montcada. Se la va fer el fill gran dels masovers de la Torre dels Frares, la família Trias, i el seu origen es remunta al segle XVI. Hi ha documents on consta que durant un temps va funcionar com a hostal i que al 1808 va allotjar les tropes franceses, que el van convertir en quarter i lloc de cites. Aquesta casa està carregada d’història.

I la seva família, d’on prové?
Els Massagué eren masovers de Can Rocamora, un mas de Mas Rampinyo­ que encara resisteix. Un d’ells, en Joan de  la Torre, es va casar amb la meva àvia. Durant molts anys, a més de fer de pagès, la meva família va tenir una bodega i una botiga de queviures. També teníem cavalls i carro per distribuir els productes. Recordo que anàvem fins a la Torre Bombita a portar vi quan encara hi havia masovers i es podien contemplar els braus que criava el famós torero. A casa vam tenir molts cavalls però, recordo especialment un ‘percherón’ de gran fortalesa que el meu avi, tractant de bestiar, va llogar al cap d’Aismalibar, el senyor Angli, per moure unes politges durant la construcció de la fàbrica.

No va continuar fent de pagès, però el seu bar és com una continuació de la bodega dels seus avis.
Jo no tinc un bar, en realitat és un lloc on es reuneixen amics que també són clients. És com si fos una extensió de casa meva. Tenir una feina que t’agradi és molt important perquè ens hi passem més del 30% de la nostra vida. I jo, en aquest sentit, em sento afortunat. El contacte amb els clients m’ha permès prendre el pols de la realitat del poble i viure els canvis socials i polítics. Aquest local, per exemple, va ser l’escenari de les primeres reunions per constituir la secció local de Convergència Democràtica de Catalunya. Per aquí ha passat gent com Jordi Pujol, Josep M. Cullell i Miquel Roca.

Quan va participar per primera vegada en els Tres Tombs?
Jo tenia 5 o 6 anys i va ser l’última vegada que es va fer la festa fins que no es va tornar a recuperar al 1992. El meu pare em va muntar en una euga navarra molt bonica que es deia Mona, però només vaig poder arribar fins al col·legi Sagrat Cor perquè l’animal, que no estava acostumat a tant d’enrenou, es va espantar i va començar a donar guitzes. Tot i així, ho recordo com un dia molt especial.

Com va posar en marxa la festa des de zero després de 36 anys sense fer-se?
Vam trobar l’estandard original de la Festa a Cal Cunill, gran seguidor d’aquesta tradició, i vam fer una bandera nova copiant el brodat original. Vaig visitar les festes dels Tres Tombs que es feien a municipis veïns com Santa Perpètua, la Llagosta, Mollet, Ripollet, Rubí i Sabadell i vaig fer contactes amb gent vinculada al món dels cavalls. Tot i que l’Ajuntament  hi col·laborava, també fèiem col·lectes entre els botiguers del poble per cobrir les despeses de la festa i atendre com cal les agrupacions que venen de fora.

Els Tres Tombs arriben aquest any a la vintena edició. Quin balanç en fa?
Estic content de la feina feta, però alhora una mica decebut perquè l’esperit de la festa no ha quallat en la gent. Penso que no hem d’oblidar mai els nostres orígens pagesos, el nostre vincle amb la terra­ i les arrels. Tothom vol que es faci la festa, però a l’hora de posar-se a treballar ningú s’hi compromet i jo estic una mica cansat. Tampoc no puc abusar més dels meus fills, que sempre ha estat al meu costat en aquesta celebració, però ara ja fan la seva vida.

I, com a hostaler, està notant la crisi?
El novembre passat va suposar un punt d’inflexió important i fent comparatives puc dir que la xifra de clients ha baixat a la meitat. Resistirem com podrem.

Deixa un comentari