‘Només s’han de collir els bolets que consumirem’

Quines són les bones pràctiques de la recol·lecció de bolets?
En primer lloc, ser conscients que tots els bolets tenen una funció ecològica al bosc, per tant, no es poden arrencar tots, és millor deixar els que no es coneixen. No es pot remoure el sòl amb pals o rastrells, ja que afecta el miceli del qual sortiran nous bolets. Una vegada collits, és millor posar-los en un cistell perquè puguin respirar i no s’aixafin, mai en una bossa de plàstic perquè es poden fer malbé. Tampoc es poden llençar les deixalles al bosc i, si en veiem alguna, l’ideal seria que ens l’enduguéssim. I tenir present que anem a la muntanya, o sigui, que s’ha d’anar ben preparat amb menjar, aigua i roba adequada per evitar accidents i, abans de sortir, conèixer bé la ruta per no perdre’s. En definitiva, tenir un comportament racional per preservar l’entorn i la seguretat de tothom.
La gent compleix les bones pràctiques?
Com que ve tanta gent, només que hi hagi un 1% amb males conductes ja es poden generar problemes mediambientals. La nostra feina consisteix a conscienciar les persones per evitar les actituds depredadores, jo l’anomeno la micodèria, l’obsessió per agafar tot els bolets que hi troben. El nostre objectiu és donar a conèixer els bolets per estimar-los i respectar-los.  
Per què són tan importants els bolets i els fongs? 
Perquè descomposen la matèria orgànica, que es converteix de nou en sòl fèrtil. També són importants per les relacions que s’estableixen entre els organismes. Per exemple, els bolets i els fongs ajuden a créixer els arbres, a qui donen aigua, sals minerals i humitat, i alhora, l’arbre els proporciona sucres. No podem trencar aquesta cadena.
Quins són els bolets més habituals que es cullen? 
Els rovellons, els fredolics, les llanegues, els ceps, les trompetes, els camagrocs i els rossinyols. 
Vostè és una gran buscadora de bolets? 
M’agrada molt, però no tinc temps. Anar a buscar bolets és una activitat gratificant que crec que s’ha de preservar perquè és una de les poques que queden de contacte amb la muntanya. Fa il·lusió trobar un bolet, és com trobar un tresor. Però cal fer-ho amb consciència ecològica.  
Hi ha alguna normativa que reguli la recol·lecció de bolets? 
Sí. Des del 2009 és més completa, però encara queda feina per fer. Cal distingir entre la recollida per a ús personal i la que es fa amb una finalitat comercial. Amb la crisi, aquesta última ha esdevingut una pràctica més habitual, ja que la llei no limita el nombre de bolets que es poden collir i, a més, permet la seva venda. Creiem que seria molt positiu per al sector crear el carnet de recol·lectors professionals. 
Per què? 
Això ens permetria, com a mínim, saber qui és el responsable dels exemplars que es comercialitzen i d’on provenen. També podríem fer tallers de formació entre aquest col·lectiu per evitar les males pràctiques. 
Quines són les espècies més perilloses? 
L’amanita phalloide, coneguda també com la farinera borda, causant de la major part de les intoxicacions. També és verinosa la lepiota brunneoincarnata. Amb un exemplar d’aquests dues espècies n’hi ha prou per provocar la mort d’una persona. 
Com podem distingir les espècies perilloses? 
No hi ha cap regla. Ens hem de regir pel principi del coneixement. A la Societat Catalana de Micologia atenem qualsevol consulta relacionada amb els bolets i els fongs. A més, aquest any hem posat en marxa un espai web a través de la pàgina de la Generalitat www.gencat.cat per millorar el servei i fer-ho més accessible. 
Serà una bona temporada per recol·lectar bolets?
Això no se sap mai perquè depén del temps. Ha començat bé. Els bolets necessiten humitat i una temperatura determinada. Ja veurem!