‘Saber escoltar és clau en aquesta feina’
Araceli Martínez és la segona dona que ocupa el càrrec de Jutgessa de Pau des que existeix aquesta institució, fundada el 1872
És la segona autoritat després de l’alcalde i la representant de l’Administració de Justícia més propera al ciutadà. Va ser nomenada el 2016 a proposta del Ple de l’Ajuntament i és la segona dona que ocupa el càrrec des que existeix aquesta institució, creada el 1872 –la primera va ser Elisa Riera. Cada any, oficia una mitjana de 130 casaments i fa de mediadora en desenes de conflictes d’àmbit civil. Compagina aquesta tasca, que fa per vocació de servei públic, amb la gestió d’un estanc a Montcada centre.
La meva vinculació amb el Jutjat de Pau va començar el 2012, quan el titular de l’organisme en aquell moment, Pere Oliva, em va proposar que fes de jutge suplent. Quan va deixar el càrrec, el vaig substituir i ara ja porto vuit anys com a titular.
Els jutges i jutgesses som nomenats pel TSJC per a un període de quatre anys a proposta del Ple de l’Ajuntament, amb el vot favorable de la majoria absoluta dels seus membres. Rebem una compensació econòmica segons el nombre d’habitants de cada municipi, però és una quantitat simbòlica. El que et mou de veritat és la necessitat de ser útil als altres.
Per ser jutgessa de pau, no cal tenir una formació jurídica específica. Jo soc llicenciada en Ciències de l’Educació i només vaig fer alguns cursos del TSJC abans de començar la meva feina al jutjat. Els requisits són tenir nacionalitat espanyola, ser major d’edat, no tenir cap discapacitat, no estar afiliat a cap partit polític i no tenir cap condemna.

El perfil que es busca és el d’una persona amb seny i amb capacitat de diàleg. Podríem dir que respon a la figura coneguda com a ‘home bo’, en aquest, cas ‘dona bona’. Saber escoltar la gent és una de les claus d’aquesta feina, ja que, sovint, et toca mediar en conflictes, la majoria entre veïns. La conciliació estalvia molts costos judicials i és una bona eina per no judicialitzar temes menors.
Els jutjats tenen exclusivament competències civils i intervenim en causes de poca quantia econòmica. A més de les conciliacions, també fem l’entrega presencial de documentació judicial, des d’ordres de desallotjament fins a exhorts de pagament en casos de telefonia, lloguers i pensions. Quan hi ha processos electorals, siguin locals, autonòmics o generals, també fem la recollida de les paperetes de votacions i les duem a la seu corresponent pel seu recompte.
L’altra gran tasca dels jutjats són la de ser Registre Civil del municipi, on es desenvolupen totes les funcions relatives a la tramitació d’expedients com les inscripcions de naixement, matrimonis, defuncions, expedició de certificacions, celebració de matrimonis civils, expedició de fe de vida i procediments relacionals amb la Llei d’Estrangeria. Òbviament, tot això no ho faig sola, sinó que disposo d’un equip de bons professionals, entre els quals hi ha tres agents judicials, un agent penal i una secretària.
Una de les tasques que més m’agrada és atendre les persones que venen a consultar el nostre arxiu, que conserva el registre dels naixements, defuncions i casaments ocorreguts a Montcada i Reixac des de mitjans del segle XIX. Rebem la consulta d’historiadors i cronistes que estan fent investigació i altres persones que busquen informació sobre els seus avantpassats per fer un arbre genealògic o per esbrinar què els hi va passar durant la guerra i la postguerra. D’aquest període, impressiona la gran quantitat de joves anònims morts per arma de foc que apareixen al registre de defuncions, amb una petita descripció dels objectes personals que duien a sobre.
El més agraït d’aquesta feina és trobar gent que et reconeix pel carrer perquè els vas casar fa anys i encara et donen les gràcies.