‘Sempre he cregut que la unió fa la força’’
Quan va venir a viure a Montcada, ja fa 18 anys, mai s’hauria imaginat que acabaria sent el president d’una de les entitats més emblemàtiques del municipi, La Unió. La seva vinculació amb l’ateneu de Mas Rampinyo va néixer el 2011, quan va proposar a la junta d’aquell moment muntar una escola de tennis taula, motivat per l’interès de la seva filla gran per practicar aquest esport. La proposta va tenir bona acollida i, poc a poc, aquell “foraster”, fill d’una família de Nou Barris curtida en el món de l’associacionisme, va convertir-se en una figura imprescindible i el candidat ideal per donar una nova empenta a l’entitat, assumint el relleu de l’anterior president, Jordi Escrigas. A Aguado li ha tocat dirigir la primera junta que organitza una festa major en línia en plena pandèmia –premiada per la Federació d’Ateneus de Catalunya– i ser el president del centenari. A punt de finalitzar el seu mandat, fa un balanç positiu de l’experiència.
Francisco Javier Aguado té 41 anys i viu a Mas Rampinyo des del 2003
Pilar Abián
S’imaginava que acabaria sent president de La Unió?
Mai a la vida. A mi ja m’estava bé engegar la secció de tennis taula i fer un cop de mà quan m’ho demanava la junta, però les circumstàncies em van fer donar el pas. La dimissió de Jordi Escrigas el 2018 va posar en perill la continuïtat de l’entitat i s’havia de salvar com fos. No es podia deixar perdre un patrimoni humà i cultural com aquest.
Tenia experiència prèvia?
Participar en entitats no em venia de nou, perquè ho vaig viure a casa meva des de petit, però presidir La Unió comporta una responsabilitat més gran. En alguns aspectes som com una microempresa, amb personal contractat –tenim sis professors i una secretària-, despeses de manteniment de l’edifici i una programació regular. Això comporta feina, maldecaps i, de vegades, alguna crítica perquè no sempre ho fas a gust de tothom.
Poca gent està disposada a assumir tanta feina sense una remuneració a canvi.
Sí, és veritat que l’altruisme no està molt estès, però haig de dir que, quan fem una crida des de la junta per col·laborar amb alguna activitat, sempre obtenim una resposta positiva. Prova d’això és la Comissió del Centenari, en què s’han implicat moltes persones per tirar endavant una programació de gran qualitat.
Li compensa tot aquest esforç?
Paga la pena quan veus la sala plena per festa major, l’alegria de les nenes de gimnàstica rítmica als festivals o el bon ambient que es crea en alguns esdeveniments.
Què destacaria de la feina feta?
Hem aconseguit modernitzar els nostres canals de comunicació amb els socis i el públic en general, amb una pàgina web més dinàmica i una aplicació de mòbil molt pràctica que permet comprar les entrades en línia. També hem posat en marxa noves iniciatives com la Casa de Pare Noël i el passatge del terror i n’hem recuperat d’altres que s’havien deixat de fer, com el Tió i la il·luminació nadalenca de la façana. Pel que fa a l’edifici, hem fet reformes importants i hem retallat algunes despeses.
Es planteja continuar?
L’actual junta encara té energia i molts projectes en ment, però només seguirà si així ho aproven els socis en la propera assemblea.
Quins projectes té en cartera?
Volem transformar l’antic bar en una aula de cuina per acollir els tallers gastronòmics que oferim regularment i que, recentment, hem ampliat per al públic infantil. També ens agradaria recuperar el ball de gitanes, la banda de música i, fins i tot, les majorets.
Alguna assignatura pendent?
Una de les fites que m’agradaria aconseguir és cohesionar les quatre zones que integren Mas Rampinyo: Montcada Nova, Pla d’en Coll, Mas Duran i el nucli antic. La gent ha oblidat o bé desconeix que tot és Mas Rampinyo. Seria genial poder recuperar la unió territorial i el sentiment de pertinença a un sol barri. És una feina complicada, però que té molt sentit. Sempre he cregut que la unió fa la força.
Com veu el futur?
L’entitat està més viva que mai, si valorem el volum d’usuaris i d’alumnes que acollim, però tenim un llast econòmic important. Les despeses fixes anuals pugen a 60.000 euros. Les quotes dels socis i les subvencions municipals són del tot insuficients per cobrir aquest cost, situació que fa perillar el nostre futur.
Com funcionen altres ateneus?
En d’altres municipis, tenen un conveni de col·laboració amb l’Ajuntament, que els hi delega l’organització d’una programació anual per a la població, ampliant així l’oferta que ofereix als diferents equipaments municipals.
Actualment en portada
Pau Montfort rep el tercer premi del concurs Exporecerca Jove amb un treball sobre la leucèmia
‘Les preposicions’, una obra sobre l’abús de poder, l’amistat i el pas del temps
Francisco Sánchez Vallejo retrata personatges famosos de Montcada
L’odissea d’una família per aconseguir una plaça a l’escola especial per al seu fill amb discapacitat
ECP denuncia que darrere del projecte de construcció del nou hospital hi ha una operació urbanística ‘especulativa’