‘Soc afortunat perquè puc viure del futbol i conèixer món’

Amb només 24 anys, Oriol Roig ha fet realitat el somni de viure del futbol i conèixer món. La seva passió per a aquest esport li ve de ben petit. La seva primera experiència va ser com a futbolista –on va jugar al FS Montcada i al FB Montcada–, “però no era gaire bo”, reconeix el jove, qui assegura que, amb només 13 o 14 anys, ja es va plantejar la possibilitat de dedicar-se professionalment al futbol. Ha compaginat la vessant formativa –té el títol d’entrenador UEFA PRO que li permet entrenar qualsevol club o selecció de totes les categories a nivell internacional– i la pràctica, sent tècnic a diferents entitats com l’Espanyol i les acadèmies EFAO del Japó i Ballers Football d’Anglaterra. Recentment, ha fitxat pel Rakvere JK Tarvas, a la Segona B d’Estònia, com a director del planter i entrenador de l’equip sub-16, que participa a la Baltic League, on competeixen els millors conjunts d’Estònia, Letònia i Lituània.

Oriol Roig té 24 anys i una prometedora carrera per endavant com a entrenador internacional
AIN LIIVA/ Postimees Grupp

Per què ha fitxat pel Rakvere JK Tarvas?
De totes les opcions que tenia sobre la taula, és el projecte que he trobat més interessant i el que podria ser una bona projecció per a la meva carrera professional.
És la primera vegada que aquest club incorpora un tècnic estranger.
Sí. Per a mi, és un privilegi molt gran i, alhora, una gran responsabilitat, però tinc les idees clares i força experiència a l’estranger.
Quins objectius té? Què li agradaria transmetre als jugadors?
Els vull transmetre un bon aprenentatge de futbol, així com els valors de l’esport i la meva passió per aquesta disciplina. Els meus objectius passen per implantar la metodologia i el model de joc d’Espanya, que tant prestigi tenen arreu del món, per formar bons jugadors. Com que són fites a mig termini, he firmat un contracte per a un mínim de dos anys.
Té una llarga trajectòria a clubs d’arreu del món com la Xina, el Japó, Anglaterra, Mèxic i els Estats Units. Com va començar aquesta experiència?
Tot va començar a l’Espanyol. Després de diverses temporades al club blanquiblau formant-me com a tècnic, em va sorgir l’oportunitat de fitxar per un equip japonès i no m’ho vaig pensar dues vegades. Em va agradar tant l’experiència, que vaig decidir que volia continuar treballant a l’estranger. Soc un afortunat perquè visc de les dues activitats que més m’agraden a la vida: el futbol i viatjar. La feina està ben pagada, amb la qual cosa puc viure bé gaudint de projectes interessats a clubs d’arreu del món.
Té alguna anècdota que recordi amb una estima especial?
En tinc moltes! Però me’n recordo sobretot d’una que em va passar al Japó. Vam seguir la pretemporada del Vissel Kobe, on juga Andrés Iniesta. Estava veient un entrenament a la graderia amb l’afició i, quan va acabar, vam tenir l’oportunitat de saludar i parlar una estona amb l’exblaugrana. Després de sortir del vestidor, la gent se m’acostava i em demanava autògrafs preguntant-me si era un company d’Iniesta al Barça o a la selecció espanyola.
Ja que ha sortit el tema del Barça, com creu que el primer equip pot sortir de la crisi actual?
Primerament, és important tenir confiança cega en Xavi Hernàndez. Crec que, a dia d’avui, és el millor entrenador que pot tenir el Barça, ja que coneix el club com ningú. El tècnic ha arribat per buscar i crear un camí amb una línia de treball i un model de joc per al futur. L’objectiu és tornar a fer del Barça un club potent amb joves futbolistes del planter i una metodologia triomfadora, una experiència que Xavi va viure en la seva etapa de jugador a l’entitat blaugrana.
Què opina del futbol local?
Crec que hi ha un bon nivell i, a més, hi ha molta gent que el practica. M’agrada veure l’evolució dels jugadors montcadencs que he entrenat i saber com han crescut a nivell personal i futbolístic.
El futbol del municipi estaria millor unificat?
Segur, no en tinc cap dubte. Desconec els motius pels quals no s’ha avançat en aquest sentit, però és evident que seria molt positiu. Un exemple proper és Cerdanyola, que conec bé perquè hi vaig estar dues temporades. En l’actualitat, el club cerdanyolenc té un planter potent i el primer equip ha aconseguit pujar a la Tercera Divisió. Segur que a Montcada, amb paciència i recursos, es podria fer un projecte similar al de la població veïna.
El CD Montcada, on va entrenar tres temporades, celebrarà l’any vinent el centenari. 
És un orgull tenir un club centenari a la ciutat. Espero que pugui celebrar-ho amb bons resultats i el suport de molts aficionats.

Seccions:

Deixa un comentari