‘Superar el sentit del rídicul ens fa més feliços’
Més de mil persones han vist ja el darrer espectacle del grup Els Titelles, ‘Regiones y provincias’, representat en tres ocasions a Montcada amb un ple total. David Velasco és un dels motors d’aquesta companyia no professional que aposta per recuperar el gènere de la revista, fer riure al públic i col·laborar amb causes solidàries. Casat i amb dos fills, Velasco viu a cavall entre Montcada, Lleida i Tarragona, com a director del grup Cope en aquestes dues províncies. Sempre ha combinat la seva faceta radiofònica, que es remunta als principis de Ràdio Terra Nostra i Montcada Ràdio, amb les arts escèniques, la seva gran passió. Ha fet diferents cursos d’art dramàtic i és un dels fundadors d’un altre grup local, Dèria Teatre, que aquest any compleix 25 anys. A final dels noranta va ser regidor d’Educació a l’Ajuntament.
-Quin és el secret de l’èxit de ‘Regiones y Provincias’?
És un xou fet per gent normal, com la que hi ha asseguda a la platea, que ha estat capaç de pujar a l’escenari i perdre la vergonya. L’espectador se sent identificat amb nosaltres i li agafen ganes d’acompanyar-nos. A més, en teatre hi ha una màxima que no falla mai: quan l’actor s’ho passa bé, el públic també. Superar el sentit del ridícul ens fa més feliços i això és el que més d’un espectador voldria.
-Per què aquest nom?
El nom no ens el vam posar nosaltres. Va ser a final dels noranta amb motiu d’una festa major de Terra Nostra. Un grup d’amics ens havíem compromès a organitzar un seguit d’activitats d’animació per a la canalla i el president de l’AV d’aleshores, Josep Maria Prado –que malauradament ens va deixar i del que ens recordem molt–, necessitava tancar la revista de la programació per enviar-la a la impremta i, com no li havíem donat cap nom, va posar Els Titelles. Ens va semblar bé i així es va quedar.
-Com van ser els inicis i com ha evolucionat el grup?
Amb la majoria de gent del grup ja fa molts anys que participem a la Nit Boja de la festa major de Terra Nostra i organitzant d’altres activitats com Els Pastorets, que fèiem amb la canalla. Justament un any Els Pastorets els vam fer els adults i vaig veure que, a més de passar-ho bé, era un grup variat que ens podria permetre fer alguna cosa mes ambiciosa com finalment va ser ‘Teatro cubano’ ara fa tres anys, en homenatge a la companyia de teatre catalana.
-Teniu algun referent teatral?
Més que un referent teatral, que podria ser perfectament La Cubana, el que ens ha influenciat és el teatre de revista, un gènere que s’ha perdut i que a nosaltres ens va molt bé perquè ofereix un gran ventall de possibilitats.
-Quins criteris seguiu a l’hora de triar els números dels espectacles?
Sempre busquem cançons divertides, una mica picants i que ens permetin interactuar amb el públic.
-Quins són els requisits per formar part d’Els Titelles?
Entendre la vida com un divertimento i tenir ganes de lluitar en contra de l’avorriment i un cert esperit de servei als altres. La vida ja és prou complexa i complicada.
-En diverses ocasions heu donat la recaptació de les entrades per finalitats solidàries. És aquesta una altra característica del grup?
Crec que sí i és aquest objectiu el que li dóna més sentit al projecte. Fer riure la gent i ajudar qui ho passa malament es una màxima que hauríem de marcar-nos tots plegats cada matí quan ens mirem al mirall.
-Quantes actuacions teniu previstes amb aquest espectacle?
Ara per ara en tenim 5 amb data concreta fins al mes de maig, però seran tantes com tinguem ganes i tantes com el públic vulgui continuar venint a gaudir amb nosaltres.
-Quin és el pròxim repte?
Cantar en directe potser? Que s’apunti mes gent? Actuar a El Molino? No ho sé. El repte és ser feliços amb el que fem i compartir-ho amb la gent que estimem.
-Dèria és una altra faceta de la seva passió pel teatre.
Dèria es el meu grup de teatre de tota la vida. Enguany farà 25 anys que el vam crear Marc Capella i jo per expressar les nostres inquietuds. Ens va marcar molt el curs que vam fer amb la Fura dels Baus, que ens va donar les primeres eines per treballar i va ser l’origen del primer espectacle ‘Gàrgoles’, que molta gent encara recorda.
–Què opines sobre el moviment teatral a Montcada?
Actualment hi ha una bona collita, fruit del treball dels grups i de la sensibilitat dels tècnics de Cultura. Lamento que, a nivell polític, es desestimés fa anys un projecte amb la Fura dels Baus per crear un centre d’investigació teatral a la Torre Bombita. Tampoc no s’entèn que tinguem un macroteatre al Montcada Aqua que encara no s’ha inaugurat. És increïble que no es demanin responsabilitats polítiques a ningú.
Extingit el virulent foc a un solar de desballestament il·legal ubicat a prop dels blocs Sivis
Primeres declaracions en la instrucció de la querella de l’AV Can San Joan contra la Generalitat i la cimentera
L’antiga Nissan podria fabricar components del cotxe elèctric Omoda d’aquí a dos anys
Pau Montfort rep el tercer premi del concurs Exporecerca Jove amb un treball sobre la leucèmia
Francisco Sánchez Vallejo retrata personatges famosos de Montcada
