‘Tinc la fal·lera de comprar art’

Fill de Mas Rampinyo i empresari parcialment jubilat, Josep Badia és un gran amant de l’art. Va començar la seva col·lecció als anys vuitanta i, avui dia, ja té més de 150 pintures d’artistes de Catalunya i l’Estat espanyol, a més d’escultures, vitralls i, fins i tot, mobles. Per primera vegada, ha decidit mostrar al públic part de la seva col·lecció de pintura a l’Auditori Municipal, que acull una selecció d’autoretrats d’artistes
dels segles XIX i XX.

Des de ben jove m’ha agradat l’art i visitar exposicions. No tinc formació acadèmica –soc autodidacta–i l’únic criteri que he seguit sempre per comprar és que m’agradi l’obra de l’artista.

El primer quadre que vaig adquirir va ser un del pintor de Mollet del Vallès Joan Abelló i Prat, a qui vaig conèixer personalment. Recordo que li vaig pagar a terminis perquè no vaig poder reunir tots els diners.

Tinc la fal·lera de comprar art i no veig el moment de parar. Si he pogut satisfer aquesta passió és gràcies a la bona marxa de l’empresa que vaig fundar el 1975 amb un altre soci, IBBE Electricidad, dedicada al muntatge i manteniment d’instal·lacions elèctriques, que ha estat la meva professió.

Bona part de la meva col·lecció prové de l’empresari i mecenes Fèlix Estrada Saladich –fundador de Muebles La Fábrica–, amb qui vaig mantenir una bona amistat. Com a mecenes i promotor cultural, va endegar una sèrie de concursos que celebrava a la seva galeria, Mundi-Art, i va reunir noms ben destacats del panorama artístic català i espanyol dels anys seixanta i setanta, moltes de les obres dels quals van passar a formar part de la seva col·lecció.

Quan l’empresa de mobles va fer fallida, Estrada em va vendre part de les obres del seu fons, entre les quals hi havia els autoretrats que s’exposen a l’Auditori Municipal fins a final de mes. Alguns autors els vaig conèixer personalment, com Ramon Calsina, però la majoria ja són morts.

A l’exposició, hi ha autors de l’avantguarda dels anys cinquanta i seixanta, com Enric Planasdurà; representants de l’impressionisme a Catalunya com Marià Pidelaserra, i autors de prestigi internacional com Javier Vilató, nebot de Pablo Picasso.

A la mostra, he inclòs un autoretrat de Joan Capella que em van regalar fa 25 anys. De fet, jo el visitava sovint a l’estudi que tenia a Mas Rampinyo i li vaig comprar alguns quadres. També tinc obres d’altres artistes locals com Pedro Rubio, que va ser deixeble de Capella, i de l’escultor Luis Barbosa.

Una de les obres de la meva col·lecció que té més valor sentimental és una escultura de Josep M. Subirachs que representa unes mans gegants. Estava al Parc-Museu El Pedregar (Bellaterra), propietat d’Estrada. La meva dona i jo ens vam fer les fotografies del casament fa 50 anys davant d’aquesta obra, que ara està al jardí de la meva segona residència, juntament amb creacions dels escultors Pablo Serrano i Venancio Blanco, que també vaig adquirir quan va tancar aquest museu.

He viatjat arreu del món, però sempre he fet vida al poble. Soc soci de La Unió, els Amics de Reixac, els Amics del Museu i l’Associació Cultural Montcada.