‘Tota la vida he sentit la necessitt de fer cançons’
Pere Mercader (Montcada i Reixac, 1989) acaba de publicar el seu primer treball discogràfic com a cantant i compositor, titulat ‘Llumins’ (Satélite K), de la mà del productor Pere Jou i amb la participació del grup local Gala Cortés. El treball també compta amb les col·laboracions de la secció de vent d’Itaca Band –on ell fa de teclista–, la cantant Marta Trujillo i la veu del propi Jou, líder de la banda Quart Primera. El disc és fruit d’una etapa de gran efervescència creativa de l’autor, que treballa com a professor de música a l’Escola Mare de Déu del Roser de Barcelona. Va estudiar primària i secundària a l’escola La Salle Montcada i va ser alumne de l’escola Giravolt abans d’estudiar Magisteri musical a l’UAB i música moderna al Taller de Músics. Al 2007 va composar la banda sonora de l’obra de teatre ‘El diari d’Ana Frank’, del grup Tea345.
Per què has titulat el disc ‘Llumins’?
Volia que el cedè semblés una caixa de llumins, perquè per a mi cada cançó és com un llumí que t’il·lumina i t’ajuda a caminar, a adonar-te de les petites coses que et canvien la vida. De fet el disc és la meva resposta a la pregunta “què faries amb l’últim llumí de la caixa? I animo a la gent a que també intenti respondre aquest interrogant.
Com definiries el teu primer treball des del punt de vista d’estil?
És un disc molt heterogeni, tant pel que fa a l’estil com a la forma de composar i a les lletres. L’estil es mou entre el pop, el pop-rock, el folk i la cançó d’autor, tot i que no m’agrada l’etiqueta de cantautor.
De què parlen els teus temes?
Parlo de les relacions personals i amb mi mateix. Hi trobareu temes molt explícits i d’altres, plens de metàfores. A més, hi ha una clara evolució al llarg del disc, des de la primera cançó ‘Un sol glop’, sobre les bones experiències que ens depara la vida, fins a l’última ‘Aigua del Carme’, més reflexiva i adulta.
Quins músics t’han influït més?
Al contrari del que pensa molta gent sobre els músics, no sóc un gran melòman. Escolto música com tothom, i sobretot en català perquè és la que més m’arriba emocionalment. Si parlem del panorama musical actual, puc dic que em sento a prop de grups com Mishima, Els Amics de les Arts i Els Manel.
A la presentació que fas a la teva web, qualifiques d’‘obssessió compulsiva’ la teva afició a composar cançons.
Fa dos anys no sé per quina estranya raó, la guitarra no em deixava anar a dormir i cada dia era pitjor. Com si fos una addicció. De fet, tota la vida he sentit la necessitat de fer cançons. Quan em ve la idea al cap, ja sigui al metro, a la feina o al carrer, gravo quatre frases al mòbil i la tonada perquè no se m’escapi. M’agrada molt escriure a raig, sense pensar massa. Em surten coses més meves.
Què et consideres més, músic o poeta?
Crec que em defenso millor fent poesia que música, tot i que el procés de creació de les cançons és gairebé simultani.
Què suposa per a tu formar part del grup de Montcada Itaca Band?
Havia estat en altres grups, però Itaca és la meva primera experiència amb cara i ulls com a teclista i compositor d’alguns temes. Itaca m’ha fet veure que les bones cançons són les que només necessiten una veu i una guitarra perquè sonin bé i que la veritat està en les coses senzilles. A més, al grup vaig experimentar per primer cop què et passa per dins quan la gent canta una cançó teva. Va ser “Rema”, el single del segon disc del grup, nominada com a Millor Cançó als premis Enderrock. Però ara necessitava cantar les meves cançons jo mateix.
Ja has fet algun concert en directe?
Vaig tocar algunes cançons del disc fa uns mesos al Casal Popular El Brot, però no puc dir que tingui massa experiència. Potser he començat la casa per la teulada, fent primer el disc, però per a mi té més sentit ensenyar el que fas i, si a la gent li agrada, que vingui als concerts.
T’agrada la teva feina com a professor de música?
Amb els nens pots aprendre moltes coses. Ells t’ensenyen a veure el món d’una forma senzilla i mai no menteixen. Si toques una cançó que els agrada es queden bocabadats i, si no, passen de tu. Gaudeixo especialment dirigint les dues corals infantils. A partir de les seves idees, composo cançons que després cantem junts.
Estàs content amb la resposta que està tenint el disc?
Porto setmanes que no paro de fer entrevistes a emissores diferents i m’arriben molt bones sensacions de la gent. Aprofito per dir que el disc està a totes les plataformes on-line de música i als principals centres comercials. A Montcada el podeu trobar a la botiga dels meus pares, al carrer Major, 41.
Incendi en un solar proper als blocs Sivis
L’antiga Nissan podria fabricar components del cotxe elèctric Omoda d’aquí a dos anys
Pau Montfort rep el tercer premi del concurs Exporecerca Jove amb un treball sobre la leucèmia
Francisco Sánchez Vallejo retrata personatges famosos de Montcada
L’odissea d’una família per aconseguir una plaça a l’escola especial per al seu fill amb discapacitat
