‘Tots els actors som grans egocèntrics’
Després del seu pas per musicals com ‘Scaramouche’, ‘Billy Elliot’ i ‘El jovencito Frankenstein’, Pitu Manubens, de 31 anys, ha aconseguit el seu primer paper protagonista en una gran producció, ‘El Rey León’, que inicia la seva novena temporada al Teatre Lope de Vega de Madrid. L’actor montcadenc, que viu a la capital espanyola des de fa dos anys, va debutar el 9 de juliol interpretant el malvat Scar. Aquest paper suposa un gran salt en la seva carrera, que va començar amb el grup de teatre amateur de La Salle Montcada i que està avalada per una sòlida formació a l’Institut del Teatre i a diferents escoles de dansa i cant, convertint-se en un actor versàtil i polivalent. La seva primera feina remunerada va ser com a cantant a l’orquestra La Selvatana, on va curtir la seva veu. Ara també és responsable de la formació de claqué del nou musical ‘Grease’, que estrenarà properament a Madrid el mateix equip de ‘Billy Elliot’.
Ja volia ser actor des de petit?
M’agradaven la música, el ball i les pel·lícules. Però, quan vaig acabar batxillerat, no sabia què fer amb la meva vida. Vaig apuntar-me a l’escola de teatre musical Coco Comín. Allà vaig descobrir que se’m donava bé cantar i interpretar i, finalment, vaig entrar a l’Institut del Teatre, on vaig tenir clar que aquest era el meu camí.
Com recorda el seu pas per La Selvatana?
Cantar amb aquesta orquestra va ser la meva mili. Era una feina dura, perquè fèiem més de cent concerts a l’any, viatjant per tot Catalunya, però la recordo com una època feliç, en què vaig millorar molt com a cantant. Ho vaig deixar al 2016 per participar al meu primer musical professional, ‘Scaramouche’, de Dagoll Dagom.
Després va fer el salt a Madrid per actuar a ‘Billy Elliot’. Per què hi ha tants actors catalans que se n’hi van?
A Madrid, es fan molts més musicals i la gent té més costum d’anar al teatre. A Barcelona, no hi ha tanta afició i s’aposta més pel teatre de petit format. Hi ha pocs creadors que s’arrisquin a fer una gran producció com ‘El Rey León’.
Com va obtenir el paper d’Scar?
Fa dos anys que hi anava darrera, participant als càstings que organitza la productora Stage perquè la companyia Disney seleccioni els nous actors que s’han d’incorporar al muntatge. Els americans controlen tots els aspectes de la producció personalment, des del maquillatge fins al treball interpretatiu. I, en aquest àmbit, no trien algú perquè sigui o no famós, sinó pel seu talent. Per això, puc dir que no he vist un elenc tan talentós com el de ‘El Rey León’ en la meva vida. Qui m’hauria dit, quan vaig començar, que seria protagonista del musical més important que hi ha ara mateix a Espanya!
Com va preparar el seu personatge?
El vaig crear des de zero perquè no volia copiar la feina del meu predecessor, Sergi Albert. L’admiro tant que l’hagués acabat copiant. Puc dir que el meu Scar no té res a veure amb l’anterior. Aquesta és la gràcia de la nostra feina: que cada actor ho fa a la seva manera.
Quin és el seu secret com a actor?
És tracta de jugar com quan ets petit. Si t’ho prens massa seriosament, no surt. Jo sempre dic: relaxa’t i juga, fica’t al bassal, a veure què passa. En això els infants són uns grans mestres. En un assaig, un dels nens que m’ha d’estirar la cua, la va arrencar sense voler. La seva reacció va ser donar-me una fuetada amb la cua. La situació va ser tan còmica que el director va decidir incloure-la a l’espectacle. I la proposta va funcionar davant del públic, que va riure força.
El món dels actors és tan competitiu com diuen?
Els actors som persones sensibles i vulnerables perquè treballem constantment amb les nostres emocions. Això ens fa ser insegurs i, en alguns caràcters, genera actituds tòxiques. M’he trobat amb algunes persones d’aquest perfil que m’han fet patir una mica, però també he fet grans amics. De tot s’aprèn i, si ho saps gestionar, et fa més fort.
Fa servir les xarxes socials?
Són una eina més d’autopromoció. Ja sabem que, en el fons, tots els actors som uns grans egocèntrics. Si no fos així, no estaríem dalt d’un escenari. Ara bé, ho has de saber gestionar i ser conscient que no ets imprescindible. Un espectacle és el resultat d’un treball en equip on tothom és important, des del tècnic de so fins a l’actor principal.
Ha fet realitat un dels seus somnis a la vida. Quin és el següent?
Donaria el que fos per actuar a Broadway, a Nova York, o al West End, a Londres, encara que fos una sola nit.