‘Un bon perruquer ha de ser sincer amb el client’
Amb 63 anys acabats de fer i després de més de quaranta tallant i pentinant cabells, Enric M. Disla penja la bata i les tisores i tanca una de les perruqueries més antigues del carrer Major. La primera va ser la que van obrir la seva mare i la seva tia l’any 1934. Fill i nebot de perruquers, va començar a treballar amb només 17 anys a l’altre establiment que regentava el seu pare, també al carrer Major, mentre estudiava de nit al Gremi de Perruquers de Barcelona. Es considera afortunat d’haver-se pogut guanyar la vida treballant d’allò que més li agrada i agraeix a la clientela la confiança que ha dipositat en les seves dots com a perruquer. Ara tindrà més temps per “tallar-li el cabell a les plantes”, com li diu un veí quan el veu arreglant el jardí, i per sortir a caminar amb els amics, que ja fa temps que l’esperen.
Perruquer per vocació o per tradició familiar?
Per ambdues raons. He viscut l’ofici de perruquer des de la infància. Des de ben jove vaig tenir clar que volia continuar la tradició familiar i em vaig apuntar al Gremi de perruquers de Barcelona, on vaig fer les pràctiques i vaig entrar en contacte amb bons perruquers de l’època, que em deixaven anar als seus salons de bellesa a veure com treballaven. Jo m’instal·lava en un racó per no fer nosa i aprenia moltíssim, sense que em costés ni un cèntim.
Quan va començar a treballar de perruquer?
Amb 17 anys ja ajudava el meu pare en el negoci familiar. Els diumenges al matí m’enviava a l’antiga cerveseria a afaitar els amos i els treballadors abans de començar la jornada i després em quedava a esmorzar amb ells. Al 1975 ja vaig passar a fer-me càrrec de la perruqueria tot sol.
Va seguir la línia del seu pare o va introduir canvis?
A les perruqueries antigues, la gent hi anava a petar la xerrada. Jo volia canviar aquesta dinàmica perquè la meva obligació és tallar el cabell el millor que pugui, no pas fer de locutor de ràdio ni escoltar xafarderies sobre ningú. El pas següent va ser acostumar la gent a demanar cita prèvia. Amb aquest canvi, que vaig introduir fa 25 anys, la xerrameca entre la clientela es va acabar perquè a la perruqueria només podien coincidir, com a màxim, dues persones. Això no vol dir que el client i jo no poguem mantenir una conversa sobre temes generals, però la discreció és una premissa bàsica quan tens un negoci de cara al públic.
Quin és el secret d’un bon perruquer?
Un bon perruquer ha de ser sincer amb el client. El meu treball es basa en les meves mans, no en vendre productes ni oferir miracles. Per això, quan algú em demana consell sobre problemes capil·lars, li recomano que vagi al metge. Si algú vol fer-se un determinat tall de cabell, sempre li explico els avantatges i els inconvenients, tenint en compte el tipus de cabell i el seu naixement i la forma del rostre. En alguna ocasió, fins i tot, m’he negat a fer el que em demanava un client per no perjudicar-li el cabell. Amb el temps, t’adones que com més clar li parles a la clientela, més confia en tu i la confiança esdevé essencial per fer servir les mans com saps.
Diuen que un bon perruquer també ha de tenir dots de psicòleg.
Tocar caps i públic no només requereix saber l’ofici, sinó aprendre a conèixer el tipus de client. Fa anys vaig fer un curs de psicoestètica que em va resultar molt útil per relacionar-me amb la clientela i saber què vol cadascú.
Què és el que més demana el públic actual?
Avui dia la majoria de la gent busca tallats còmodes per rentar-se el cap i sortir al carrer sense esmerçar-hi gaire temps.
Ha fet de perruquer fora del seu establiment?
He col·laborat amb el Grup de Teatre de La Salle Montcada durant 25 anys, pentinant els actors dels diferents espectacles, una experiència que m’ha resultat molt gratificant, tant per la gent que he pogut conèixer, com per les bones estones que he viscut. Als anys vuitanta també vaig participar en l’organització d’unes desfilades de moda que es van fer a l’Abi, amb la col·laboració de diferents establiments de roba, calçat i complements de Montcada centre.
Com ha rebut la clientela la notícia que es jubila?
Alguns clients de tota la vida es mostren contrariats, però el cert és que ha arribat el moment de parar, tenint en compte que per les meves mans han passat fins a tres generacions de montcadencs.
La nissaga s’acaba amb vostè?
Sembla que sí. Cap dels meus dos fills ha seguit el meu camí, però no em sap greu. Crec que és un ofici que t’ha d’agradar molt perquè si no, es fa molt pesat. En aquest sentit, em sento afortunat d’haver-me pogut guanyar la vida fent el que més m’agrada.
El Ple donarà suport al desdoblament de l’R3 d’acord amb la proposta de les plataformes PTP i Fem Vallès
El benjamí A del FB Montcada guanya la lliga de manera brillant quan encara falten sis jornades
La pluja respecta la Fira de Sant Jordi, que registra força afluència de públic
Gran paper dels clubs locals al Campionat Comarcal de Gimàstica rítmica
Tretze podis de l’EN Montcada a la quarta jornada del Campionat Comarcal de natació
