“Demanem recuperar la normalitat que vam perdre fa 40 anys”

José Miguel Moreno presideix l’AV Estany de Gallecs que està en vies de legalització

El president de la urbanització als exteriors de la urbanització, que no té els carrers asfaltats
Lluís Maldonado
Situada a cavall entre els municipis de Mollet i Palau-Solità i Plegamans, la urbanització Estany de Gallecs pertany a Montcada i Reixac des de l’època medieval. Ubicada al parc natural de Gallecs fa anys que lluita per legalitzar la seva situació. José Miguel Moreno presideix des de l’any 2000 l’AV, entitat que destina tots els seus esforços a fer visible aquesta zona allunyada del municipi amb 50 parcel·les i unes 35 famílies.
 
Quins són els orígens de la urbanització?
Aquesta urbanització com a tal existeix des de principis dels anys 60. Es va constituir de forma legal, amb llicències, d’acord amb una normativa que no era ni tan restrictiva ni tant regulada com ho és ara. No ha estat mai un assentament il·legal. 
Diu que no és il·legal?
En el seu dia, quan es va configurar, no ho era. Abans no existien plans urbanístics, ni l’Àrea Metropolitana. A principis dels 70, va sortir el projecte de construcció d’una macrociutat per a 100.000 habitants als terrenys de Gallecs. Aleshores va començar el problema. L’Incasòl va expropiar els terrenys i va començar una batalla legal. Aquell pla va voler donar la mateixa qualificació urbanística a la urbanització, que mai va arribar a ser expropiada, però sí afectada. 
I què han fet els veïns?
El que demanem és recuperar la normalitat que vam perdre fa 40 anys. Hem estat molts anys lligats al futur del parc natural de Gallecs, enmig d’un afer polític i pagant-ne les conseqüències. No ha estat fins fa 7 anys, quan es va redactar el pla especial de Gallecs entre tots els ajuntaments que tenen terrenys al sector, que s’ha autoritzat a legalitzar la urbanització.
Per què servirà tot plegat?
Bàsicament ha de servir perquè aquells que no la tenen pugui recuperar la seva propietat. Hi ha famílies que no van poder acreditar la titularitat de la parcel·la perquè, tot i que els terrenys no es van expropiar, aleshores la gent no s’escriturava fins que es podia per un tema econòmic i només disposava d’un contracte de compravenda. En el moment de l’afectació, als anys 70, hi va haver algunes parcel·les generals no segregades. Aquest pla ha de tornar a posar ordre a la propietat i permetre que els propietaris tornin a tenir el 100% de les parcel·les.
Tenir els serveis bàsics també serà una de les prioritaritats.
El pla definirà com ha de ser l’enllumenat públic, la xarxa d’aigua i sanejament i l’asfaltat de carrers, ja que ara no en tenim.
Qui assumirà els costos de la urbanització?
Els assumirem nosaltres. Els costos aniran a càrrec dels propietaris, tot i que alguns veïns no n’estan del tot d’acord.
I quin creu que pot ser el calendari d’execució?
Encara no se sap. Estem pendents. Ara es vol donar a concurs el pla de millora urbana i urbanització. Nosaltres voldríem fer-ho el més aviat possible. La crisi econòmica ha frenat qualsevol intent d’inversió en la legalització. Si es licités enguany, el primer document de treball podria estar enllestit al 2015 i, en un període de 2 anys, començar les obres; però no depèn de nosaltres.
Els ecologistes s’han mostrat contraris al creixement urbanístic de Gallecs. Què n’opina al respecte?
Tenen una certa animadversió pel fet que estiguem aquí. Nosaltres no creixem en superfícies, sí en nombre d’habitatges, però no en m2 i es redueix respecte el que es podria haver fet fa 20 anys. Aquí viu gent des del anys 60 i tenim tot el dret a ser-hi. 
Seccions:
Etiquetes:

Deixa un comentari