L’adeu d’un establiment amb ànima

Félix Pérez i Sara Díaz han regentat durant gairebé quatre dècades un dels bars més coneguts del municipi. El primer establiment, anomenat L’Àpat, es va inaugurar el 1988 al carrer Major 67 i, a partir del 2003, el negoci es va traslladar al número 77 del mateix carrer en un local molt més ampli amb el nom d’El Rebost de l’Àpat, que va tancar el passat 31 d’octubre per la jubilació dels seus propietaris.
“La nostra filosofia ha estat oferir productes de primer nivell i un servei de qualitat”, comenta Fèlix, qui ha tingut sempre molt present a la seva carta alguns dels aliments més reconeguts de Burgos, la seva terra natal. “Hem tingut formatges amb premis internacionals i la famosa morcilla, arribant a servir més de 400 quilos a l’any”, exclama el propietari, qui també ha apostat pels productes de proximitat.

La nostra filosofia ha estat oferir productes de primer nivell i un servei de qualitat

Félix Pérez, propietari d’El Rebost de l’Àpat

Moltes han estat les anècdotes i vivències darrere de la barra, però sobretot, la parella assegura que no oblidarà l’estima de la clientela. “Ha estat excepcional, sempre ens ha fet costat, sobretot en els moments més difícils com quan es van fer les obres de remodelació del carrer Major i no es podia entrar al bar o la pandèmia”, afirma Sara, qui recorda que una nit van vendre més de 70 entrepans calents i les seves respectives braves.

Ha estat excepcional, sempre ens ha fet costat, sobretot en els moments més difícils com quan es van fer les obres de remodelació del carrer Major i no es podia entrar al bar o la pandèmia

Sara Díaz, propietària d’El Rebost de l’Àpat

Perquè, a banda de la gran varietat de barquetes, una de les claus de l’èxit d’El Rebost de l’Àpat ha estat la salsa que acompanyava aquesta tapa tan típica. “No té res d’especial, té una picantor progressiva que, quan comences a notar-la, ja te les has acabades”, destaca Fèlix, qui no ha volgut desvetllar la fórmula de la seva creació. “És un secret, especialment des que la vam patentar i una empresa local d’embotits de qualitat, Leo Boeck, ens la va comercialitzar”, explica Fèlix.

Emotiu comiat

L’últim dia amb la persiana oberta, un grup de clients va organitzar un entranyable reconeixement a la trajectòria de la parella al capdavant de l’establiment. “No ens ho esperàvem. Va ser un moment dur, però alhora bonic”, remarca Sara, encara commoguda per l’emotiu comiat. “Ens hi hem dedicat plenament per aconseguir un local amb ànima i ens fa pena tancar-lo sense tenir continuïtat”, destaca Sara, qui anima sobretot el jovent de la ciutat a apostar pel comerç local: “Tot i que és un ofici sacrificat pels horaris, fa poble i paga la pena rebre l’afecte per part de la clientela”.