‘El dia a dia a la fàbrica de Montcada es viu amb ansietat i s’està fent molt dur ‘

El portaveu sindical, Javi Adalid, critica la falta de transparència dels governs amb els projectes de futur que han d’absorbir el teixit industrial que deixarà Nissan

Javier Adalid, durant la manifestació del 13 de maig a Barcelona
Lluís Maldonado

A set mesos del tancament de Nissan, la plantilla de Montcada viu amb incertesa el futur dels seus llocs de feina. El portaveu sindical de CCOO de la factoria del Pla d'en Coll analitza les claus sobre el futur de la reindustrialització.

Com viu la plantilla el moment actual d’incertesa?
Necessitem concrecions i que es faci realitat la garantia de la continuïtat dels llocs de feina fixades a la taula de reindustrialització. Tant el govern de Madrid com la Generalitat van donant llargues, i el dia a dia a la fàbrica s’està fent dur.

No s’avança ni en els terminis ni en la línia dels projectes de futur.
No hi ha claredat. La Taula no avança per les qüestions de confidencialitat. Nosaltres no demanem noms de les empreses que negocien de forma anònima. I de les que ens donen la informació són projectes mitjanes i de petit volum per absorbir el teixit industrial que suporta Nissan, amb els 1.500 treballadors directes i uns 20.000 indirectes d'empreses auxiliars i proveïdors

Aleshores hi ha una taula que no treballa amb la informació real…
Hi ha una taula de treball de reindustrialització que no clarifica res. Sentim els rumors a través de notícies interessades a nivell polític que surten en els mitjans de comunicació, i de les que desconfiem totalment. Ha arribat l'hora d'aclarir la situació perquè tots els que depenem de Nissan poguem viure sense ansietat a set mesos del tancament.

Quin és el paper que està jugant les administracions?
Una política industrial no ha de dependre d’un govern o un altre. Ha de ser a llarg termini i considerar-la com a eix transversal. El que patim són governs que improvisen mesures, sense la planificació necessària a anys vista.

Des de l'inici de les protestes i l'anunci del tancament de Nissan, el 28 de maig, hi ha hagut una escalada d'empreses que han desaparegut.
Ja vam advertir que nosaltres seríem la primera peça d'un gran dominó. Vam caure els primers, però sabíem que no seríem els últims, i així ha passat amb la desaparició en un any d’una gran part del teixit industrial del país. I per això, hem exigit la reforma de l’article 51 de l’Estatut del Treballador, per a una defensa dels llocs de feina i evitar que empreses amb guanys estiguin fugint a altres països. Ara resulta molt econòmic marxar i, a més a més, sense donar explicacions.

Seccions:
Etiquetes:

Deixa un comentari