El govern demanarà retirar l’ARE, atenent criteris mediambientals i les necessitats d’habitatge actuals

El govern municipal presentarà per a la seva aprovació en el proper Ple, que se celebrarà el 29 de juny, una proposta per demanar a la Generalitat que retiri l’Àrea Residencial Estratègica (ARE) que va impulsar al 2008 i que preveia la construcció de 2.130 pisos al Pla de Reixac, al costat de Can Pomada, en uns terrenys que són de l’Incàsol i de propietaris privats. El president de l’Àrea Territorial de l’Ajuntament, Jordi Sánchez (ERC), va explicar les intencions del govern durant una assamblea que es va fer aquest dimarts a la seu de La Unió i que va reunir més d’un centenar de veïns. Sánchez, que considera que aquest projecte que es va aprovar en el seu dia és “exagerat i desmesurat” i que no servia per cohesionar Can Pomada amb la resta del municipi, va fer la seva intervenció acompanyat per Núria Miró i Laura Camprubí, que, per encàrrec del consistori, han redactat dos informes des del punt de vista demogràfic i mediambiental, respectivament, que justifiquen la petició de la retirada de l’ARE que vol fer l’Ajuntament.

Al 2008, el Pacte Nacional per a l’Habitatge presentat per la Generalitat va impulsar la creació d’un centenar d’ARE a tota Catalunya per posar en el mercat més de 91.000 habitatges, dels quals el 50% eren de protecció oficial. Montcada i Reixac va ser un dels municipis seleccioants per acollir d’un d’aquests ARE a la zona del Pla de Reixac, on s’haurien de construir 2.130 pisos, 1.080 de protecció oficial. Les previsions del pla director general per al període 2006-2012 determinaven que Montcada i Reixac arribaria als 36.300 habitants i necessitaria entre 17.500 i 25.000 habitatges. Segons l’estudi presentat per Núria Miró, el cicle econòmic, social i demogràfic va canviar i la població actual, que s’ha estabilitzat als últims anys, és de 34.800 persones i el parc immobiliari arriba als 16.000 pisos, un 16% dels quals (2.500) estan buits. Actualment, el potencial que ofereix el planejament urbanístic podria acollir, sense necessitar de construir l’ARE de Mas Duran i amb les construccions que ja estan previstes en diferents zones del municipi per als propers anys, fins a 41.000 habitants, una xifra molt superior a la previsió més optimista de creixement, que determina que el municipi podria arribar als 37.300 habitants al 2026. Segons Miró, el municipi pot cobrir la demanda d’habitatge, que ha estat molt inferior a les previsions, sense necessitat de construir l’ARE i va fer incidència en la importància de mobilitzar el parc immobiliari actual per evitar que 2.500 pisos continuïn buits abans de construir més o urbanitzar sòls no urbanitzables. La Generalitat ja ha acceptat la retirada dels ARE que s’havien de fer a Granollers i Castellar del Vallès i demana, com una de les condicions, que l’oferta de pisos de protecció oficial a tota l’Àrea Metropolitana de Barcelona no baixi dels 9.000, xifra que encara es respectaria, tot i la retirada dels 1.080 pisos que s’havien de construir a Montcada.

Respecte a l’àmbit mediambiental, Laura Camprubí va ressaltar la importància del Pla de Reixac com a últim reducte de sòl agrícola a l’Àrea Metropolitana de Barcelona i el seu gran valor com a corredor natural que requereix una protecció especial. Segons l’estudi presentat, la construcció d’habitatges en aquesta zona provocaria una reducció del sòl agrícola existent, una pèrdua de cultius d’aprovisionament d’aliments per a la població, problemes d’impermeabilització del sòl i una afectació de la connectivitat mediambiental, amb conseqüències sobre la flora i la fauna de la zona.

Qüestionat per alguns ciutadans que van acudir a la reunió sobre el cost que aquesta retirada podria tenir a les arques municipals, el president de l’Àrea Territorial de va reconèixer que la no aplicació de l’ARE, si és aprovada pel Ple i ratificada posteriorment per la Generalitat, pot generar una sèrie de reclamacions de compensació per part dels propietaris dels terrenys. En aquest sentit, Sánchez va dir que l’Ajuntament defensarà els seus interessos i que, en tot cas, “l’urbanisme i el disseny de les ciutats no es pot fer en funció dels interessos de propietaris particulars, sinó del bé comú i amb l’objectiu de cohesionar el territori”.

Altres temes. La reunió feta a La Unió per parlar sobre l’ARE també va servir perquè alguns veïns plantegessin algunes qüestions i problemàtiques existents a Mas Duran com el pas de vehicles d’alt tonatge que venen de la C-17 i volen connectar amb la C-58, el preu de l’IBI, els problemes de manteniment del parc de la Llacuna i els abocaments descontrolats. Un grup de veïns també es van queixar del mal funcionament de les escales mecàniques que hi ha al pas soterrat de la carretera de Ripollet.   

Correu electrònic

Leave this field empty if you're human: