El govern pretén generar debat sobre la gestió pública de l’aigua i crearà una comissió d’estudi

El govern municipal vol obrir un debat i crear una comissió arran de la moció presentada per la CUP que es va aprovar en el Ple de desembre de 2015, amb els únics vots en contra de Cs i el PP, per estudiar una possible municipalització de la gestió del servei de l’aigua. Com a primera acció per començar a valorar aquesta possibilitat, Llorenç Alerm, director de l’estudi de l’aigua de Barcelona Cicle de l’Aigua, SA (BCASA), empresa de titularitat municipal que pertany a l’Ajuntament de Barcelona, va oferir aquest dimarts una xerrada a la Casa de la Vila en la que va analitzar els diferents models de gestió d’aquest servei que utilitzen els 36 municipis de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB).

L’actual mapa de la gestió de l’aigua va canviar al 2012 quan es crear una empresa mixta amb participació pública (un 15% és de l’AMB) i majoria de capital privat (un 70% és d’Agbar i un 15%, de La Caixa), que va obtenir la concessió de l’abastament del servei integral de l’aigua a 23 municipis de l’AMB, entre els que hi ha Montcada i Reixac. Aquesta concessió, per un període de 45 anys, va ser impugnada per altres empreses del sector que van considerar que la constitució de l’empresa mixta no havia seguit un procediment de lliure concurrència. Al març de 2016, una sentència judicial va anul·lar aquest procés, que ara està pendent d’un recurs de cassació presentat davant del Tribunal Suprem la companyia Aigües de Barcelona, que mentrestant segueix prestant el servei. La possibilitat que s'anul·li, ha suposat una oportunitat perquè els 23 municipis afectats es puguin replantejar, en cas de confirmar-se, com gestionar el servei, seguint un model públic de gestió directa o privat de gestió indirecta.

El Prat de Llobregat i Barberà del Vallès són els dos únics municipis de l’AMB que, en l’actualitat, gestionen el servei de l’aigua mitjançant una empresa pública. Les altres sis poblacions que no formen part del total de 23 que treballen amb Aigües de Barcelona tenen concessions amb empreses privades amb contractes que es van signar abans de la creació, al 2010, de l’AMB. Davant d’aquest nou panorama que es podria obrir, l’AMB està analitzant la situació perquè els diferents municipis puguin tenir la informació necessària per decidir, arribat el moment, quin és el model més adient que podrien aplicar en el futur. En aquest sentit, Llorenç Alerm, que fins fa 15 dies era director de serveis del cicle de l’aigua de l’AMB, considera que cada municipi ha de prendre una decisió política sobre la gestió de l’aigua tenint en compte criteris tècnics i jurídics, i buscant, segons l’obliga la llei, el sistema que sigui més econòmic i que garanteixi la prestació del serveis sense incidències.

Com a responsable tècnic d’una empresa municipal que ha de fer un estudi encarregat per l’Ajuntament de Barcelona, Alerm no va voler expressar públicament la seva opinió sobre quin és el model de gestió més adient, tot i que va deixar molt clar la complexitat en la prestació d’un servei que, tradicionalment, ha estat realitzar per una empresa com Agbar que disposa d’un miler de treballadors i que compta amb els mitjans i els coneixements necessaris: “Els diferents models són viables i alguns funcionen i altres, no, segons el cas de cada municipi. La gestió pública pot ser eficaç i el model privat no és que sigui millor, simplement és diferent perquè té l’objectiu d’aconseguir uns beneficis. L’administració no té aquesta necessitat i la seva funció és controlar el seguiment de la prestació del servei”, va dir Alerm, que considera que l’actual nivell d’abastament de l’aigua és “d’excel·lència, tot i que tot és millorable”. En relació, a l’increment de les tarifes als últims anys, el director de l’estudi de l’aigua de BCASA reconeix que el preu de l’aigua a l’entorn de Barcelona és elevat i que escollir un determinat model de gestió no garanteix una baixada de les tarifes.

La xerrada organitzada a la Casa de la Vila va comptar amb la presència d’Óscar Gil (ICV-EUiA), president de l’Àrea Econòmica de l’Ajuntament, i Jordi Sánchez (ERC), president de l’Àrea Territorial. Sánchez va presentar el convidat, qui va substituir, per motius personals, Joan Pinyol, director de l'Àrea de Medi Ambient de l'AMB, i va confirmar el compromís del govern amb la moció que es va aprovar al desembre de 2015: “Volem que aquesta primera xerrada no sigui només una gota d’aigua. El nostre compromís és ferm i pretenem generar un debat sobre l’aigua que és un dels elements patrimonials més importants del nostre municipi”. Per la seva part, Gil, que estava entre el públic, va fer una intervenció destacant l’aposta del seu partit per una model de gestió directa de l’aigua, sense obviar la problemàtica que suposa que l’administració hagi de rebre tota la informació d’una empresa privada en un hipotètic traspàs de competències. 

Correu electrònic

Leave this field empty if you're human: