‘El més important no és la xifra del pressupost, sinó tenir els comptes sanejats i una administració ben organitzada’

El president de l’Àrea Econòmica reconeix que l’últim pressupost del mandat ha estat el més difícil d’elaborar a causa de la inflació

Garrido, durant l'explicació dels comptes al Ple extraordinari fet el 15 de desembre
Lluís Maldonado

Gerard Garrido és el president de l’Àrea Econòmica des de l’inici de l’actual mandat. L’edil més jove del plenari, amb tant sols 26 anys, i economista de professió ha elaborat i presentat els comptes més alts de la història de la corporació en nom del govern de coalició d’ECP i ERC.

Aquest és l’últim pressupost del mandat. Ha estat el més complicat de fer?

La veritat és que sí, perquè està clarament marcat per la inflació, l’increment salarial dels treballadors públics i la pujada del tipus d’interès bancari. Tot plegat ha fet incrementar la despesa en més de dos milions d’euros i ha estat difícil trobar recursos per cobrir-la però el treball que hem fet per incrementar els ingressos ha donat els seus fruits.

‘Ha estat el pressupost més complicat de fer, marcat per la inflació, l’increment salarial dels treballadors públics i la pujada del tipus d’interès bancari’

Gerard Garrido

Al final, el Ple acaba d’aprovar el pressupost més alt de la història.

Sí però el que ha crescut respecte a l’actual exercici no anirà destinat a inversions, que és el que realment voldríem, sinó a pagar els costos dels que parlava abans per tal que la situació que estem patint no reverteixi sobre la ciutadania. L’Ajuntament ha fet un esforç per buscar nous ingressos bona part dels quals a través de les taxes per l’ocupació del sòl, el subsòl i la volada de la via pública a les empreses subministradores, que estan tenint beneficis extraordinaris a causa de la inflació i s’estan aprofitant d’aquesta situació.

El PSC considera que cobrir despeses fixes amb ingressos volàtils, que poden variar cada any, no és realista i així ho va manifestar al Ple.

És cert que una part d’aquests ingressos és volàtil però també ho són les despeses que haurem d’assumir l’any vinent. Creiem que la situació d’inflació s’anirà redreçant mica en mica i que els costos dels subministraments energètics tornaran a tenir un preu raonable, igual que el tipus d’interès bancari. Si es confirmen les nostres previsions quant a la baixada de determinades despeses, una part dels ingressos destinades a cobrir-les podrà anar a altres projectes.

‘Creiem que la situació d’inflació s’anirà redreçant mica en mica i que els costos de subministraments energètics tornaran a tenir un preu raonable’

Gerard Garrido

La conjuntura ha posat fre al ritme de recuperació de les finances municipals?

No, perquè el problema que tenien els comptes de l’Ajuntament era de transparència, de fiabilitat de les dades i també d’organització. Jo crec que s’ha fet una feina molt bona en els últims tres anys i s’han pres decisions encertades que ens han portat fins a la bona situació on estem ara. A l’anterior mandat hi havia problemes per fer front al pagament de nòmines i proveïdors i ara acabarem l’any amb 6 milions d’euros als comptes bancaris i un deute del 40%. Això ens dona molta tranquilitat cara a fer front a les despeses diàries, la tresoreria està consolidada i el romanent positiu ens permet revertir més recursos en la ciutadania. Això no vol dir que no haguem de seguir treballant internament per millorar els comptes, els ingressos i despeses i la gestió. Tot plegat, per utilitzar els recursos de manera eficient i eficaç.

Hi ha diners a tresoreria, però falten a inversions. Això és difícil d’entendre per a la ciutadania.

Ho entenc, són conceptes complicats. Intentaré simplificar-ho. La funció que té el pressupost és establir quant pots gastar i en què, mentre que el que hi ha a tresoreria serveix per fer front a les factures i les nòmines. Els ingressos no ens arriben cada dia, sinó en determinats moments de l’any i necessitem tenir liquidesa per pagar les despeses fixes. Les inversions, contràriament, varien anualment en funció de les necessitats i els recursos de què disposem, majoritàriament en forma de subvencions o préstecs. Malauradament encara estem en el marc d’un pla de sanejament financer que ens limita a l’hora d’endeutar-nos i reinvertir en el municipi. El llast de les expropiacions forçoses de zones verdes es obliga a pagar una quota d’amortització d’interessos de dos milions d’euros i mig anuals i al 2024-25 la despesa s’incrementarà encara més.

‘Malauradament encara estem en el marc d’un pla de sanejament financer que ens limita a l’hora d’endeutar-nos i reinvertir en el municipi’

Gerard Garrido

I això afecta les inversions.

Així és. Voldríem destinar aquests diners a asfaltar carrers, reparar voreres o a equipaments per a la ciutadania, però no podem fer-ho. Tant de bo poguéssim endeutar-nos per arrenjar tot el municipi perquè entenem que l’administració ha de ser proactiva, no reactiva però la situació no ens permet actuar amb la rapidesa que voldríem.

El deute del municipi és actualment del 40%. Quina seria la xifra òptima?

Estaria situada entre el 30 i el 35%. Ens hagués agradat arribar-hi aquest any per reinvertir encara més a la ciutat i destinar-hi més recursos però l’esforç fet durant aquest mandat ja ha estat molt gran. Hem passat d’un 75% de deute al 2019 al 40% actual, una fita que pocs ajuntaments han assolit i crec que ha estat fruit d’una gestió responsable, transparent, rigurosa i seriosa.

Coneixent les particularitats i necessitats del municipi, quin seria el pressupost ideal?

El més important no és tant la xifra, que pot variar en funció de la conjuntura com passa enguany, sinó tenir els comptes sanejats i una administració preparada, estructurada i ben organitzada per fer front a les necessitats de la ciutadania. Com a govern treballem en aquesta línia perquè tenim clar que és la base perquè tot funcioni i poguem avançar.

Deixa un comentari