El Síndic convoca una trobada entre ajuntaments i l’AMB per parlar sobre els expedients d’expropiació forçosa

Un total del 24 municipis, entre els quals hi ha Montcada i Reixac, han de fer front a pagaments milionaris

Representants de diferents ajuntaments afectats per les expropiacions de zones verdes privades com a conseqüència de l’execució del Pla General Metropolità (PGM) del 1976, entre ells, el de Montcada i Reixac, s’han reunit aquesta setmana amb representants de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) i del Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat a instàncies del Síndic de Greuges de Catalunya per parlar sobre els expedients d'expropiació forçosa a què han de fer front 24 municipis. Els ajuntaments han demanat la mediació del Síndic per fer de mitjancer amb els ens supramunicipals, per revisar els termes de les lleis urbanístiques que poden comportar perjudicis als ajuntaments i també perquè demani al govern central l’estudi de proposicions no de llei perquè les administracions locals no es vegin perjudicades per expropiacions que no són d’interès públic.

 

A la trobada, a la qual ha assistit el president de l’Àrea de Política Territorial, Juan Parra (PSC), els representants municipals s’han mostrat preocupats perquè la moratòria aprovada per la Generalitat per aturar les expropiacions finalitza el 31 de desembre. Per tant, s’espera que l’any vinent els consistoris afectats hagin de fer front a quantioses sumes en concepte d’expropiacions. En el cas de Montcada i Reixac, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ha fixat en prop de 15 milions d'euros el cost que ha de pagar la corporació local a tres empreses del municipi que van iniciar el procés. A d’altres localitats, com Sant Cugat del Vallès o Sant Vicenç dels Horts, se’ls reclama 40 i 35 milions, respectivament.

El problema deriva de l’aprovació del PGM l’any 1976, quan es van repartir les zones verdes entre els diferents municipis que formen l’AMB. Moltes de les zones verdes programades aleshores es troben situades en terrenys privats, els propietaris dels quals, d'acord amb la Llei del sòl del 1998, reclamen als ajuntaments la seva expropiació. “Demanem a l’AMB que compensi els municipis afectats amb ajudes, com ara més pressupost per a inversions, perquè hi ha municipis que hem d’afrontar expropiacions de zones verdes que altres no tenen, perquè així és com es va fer el repartiment en aprovar-se el PGM del 76”, ha expressat Parra. Una possible solució passa per l’aprovació del Pla Director d’Urbanisme, que ha de suplir el PGM. “Es podrien repartir de forma diferent les càrregues i acordar compensacions alternatives a les expropiacions”, ha manifestat Parra.

Des de l’AMB s’ha recordat que es va obrir una línia de finançament amb interessos per tal que els ajuntaments puguin fer front a les expropiacions. Els representants municipals han agraït aquesta mesura però l’han qualificada d’insuficient, alhora que han reclamat compensacions. L'Àrea ha pres nota de les reclamacions municipals i s’ha mostrat oberta a parlar-ne de possibles solucions.

Seccions:

Deixa un comentari