Els motius de la insostenible situació de les arques municipals

El govern actual atribueix tot plegat a la mala gestió feta per l’anterior executiu

Hi ha diferents factors que contribueixen a la difícil situació econòmica del consistori i el govern d’ECP i ERC fa recaure bona part de la responsabilitat en l'anterior executiu, format pel PSC i CiU que va gestionar el municipi des del 1999 al 2015. D’una banda, l’augment de la despesa corrent derivada, entre d’altres, pels costos que implica el manteniment de serveis en una població amb un extens territori (24 km2) molt fragmentada i dispersa i amb “equipaments sobredimensionats” fets durant els temps de bonança econòmica, al llarg de la primera dècada del segle.

El segon motiu que apunta l’executiu és la baixada d’ingressos fruit de la crisi del sector immobiliari que ha comportat també un important descens d’impostos com la plusvàlua –precisament al 2020 l’Ajuntament haurà de retornar mig milió d’euros per aquest concepte d’acord amb una recent resolució del Tribunal Suprem que elimina la taxa en els casos en què l’immoble ha perdut valor. I en tercer lloc, el pagament de les expropiacions forçoses de zones verdes derivat d'una nefasta gestió –tal com determina l'auditoria urbanística feta durant el passat mandat– que ha obligat a abonar 15 milions d’euros més interessos, encara pendents, a uns particulars i que ha disparat el deute de l’Ajuntament.

 

El deute aflora

És justament l’any passat, en el moment en què el consistori va voler refinançar el préstec de 9 milions que va rebre de l’AMB per pagar una part de les expropiacions, quan es va evidenciar que s’estava incomplint la llei d’estabilitat pressupostària ja que els diners constaven com a subvenció i no com a deute”, explica el regidor d’Hisenda, Gerard Garrido (ERC). Arran d’aquest fet, la corporació va demanar a la Diputació la seva tutela financera que implica l’obligatorietat de fer un Pla Econòmic Financer amb mesures destinades a sanejar les arques públiques. Tant la Generalitat com el Ministeri d’Hisenda supervisaran l’execució del Pla i, en cas d’incompliment, l’Estat intervindrà els comptes deixant l’Ajuntament sense capacitat de decisió sobre la despesa. Evitar aquesta situació és la prioritat de l’executiu que proposa incrementar un 8% l’IBI per augmentar així els ingressos. Amb aquesta pujada es calcula recaptar 800.000 euros. També s’incrementarà el tipus de l’IAE a les aproximadament 700 empreses que paguen aquest impost –que són les que facturen més d’un milió d’euros–, un augment que significarà al voltant de 70.000 euros en total. Amb tot, segons Garrido, actualment Montcada i Reixac és el 106 municipi amb el major IBI dins la província de Barcelona i un dels més baixos del Vallès Occidental, per sota d'altres poblacions com Cerdanyola, Barberà, Rubí o Sant Cugat.

D’altra banda, el traspàs del cobrament d’impostos a la Diputació ha obligat a posar ordre a les ordenances i a eliminar la bonificació per domiciliació del 5% –una mesura que s’havia d’haver fet només puntualment però que es va allargar en el temps– i les bonificacions a famílies monoparentals i a jubilats que, d’acord amb la Llei, estan fora de normativa. Per compensar aquest canvi, el regidor d’Hisenda explica que es crearan dues noves línies de subvenció: una per a famílies monoparentals i una altra d’ajuts a l’habitatge per a col·lectius vulnerables.

Seccions:
Etiquetes:

Deixa un comentari