‘Ens estem enverinant sense saber-ho’

La montcadenca Judith Marqués ha estat una de les ponents participants a l’acte de cloenda de la ‘Setmana sense pesticides’, fet a la seu del Parlament Europeu a Madrid el passat 18 d’abril. Aquesta iniciativa s’ha dut a terme a 20 països d’arreu del món amb l’objectiu de posar de manifest els efectes que els pesticides tenen sobre la salut de la població i del planeta. Segons els organitzadors de l’esdeveniment –la Fundació Alborada, la Fundació Viu Sa, Ecologistes en Acció i Movem Europa (WeMove.eu)–, aquests agents químics són els causants de nombroses malalties, com ara l’autisme, el càncer de mama o pròstata, la leucèmia, el Parkinson i problemes respiratoris, entre d’altres, i estan presents en moltes activitats diàries i productes de consum. Especialment alarmant és el seu ús en l’agricultura, àmbit en què Espanya ocupa el primer lloc del rànquing europeu.

"L’aplicació de pesticides ens afecta en la mateixa mesura que a les plagues que volem eliminar", explica Marqués. Ella n’és ben conscient dels perills d’estar exposat a aquests agents químics. Precisament va ser treballant en el sector de plantes ornamentals que va emmalaltir, ara fa 12 anys, quan només en tenia 30. Els metges van trigar un any a diagnosticar-li la síndrome de Sensibilitat Química Múltiple (SQM), una patologia que provoca marejos, desmais, pèrdues de visió i atacs epilètics, entre d’altres, i que la incapacita per dur una vida normalitzada. Amb una mascareta sempre a mà, Judith ha d’evitar el contacte amb substàncies tòxiques, un repte força complicat en la societat en què vivim. "Estem envoltats de tòxics, n’hi ha als aliments, a l’aigua, als productes que consumim, a l’aire que respirem i tenen un efecte acumulatiu en el nostre organisme; ens estem enverinant sense saber-ho i n’hem de prendre consciència", diu Marqués.

Per la seva formació acadèmica com a enginyera agrícola, Judith és especialment crítica amb els pesticides i reclama la seva eliminació. "Les empreses que els comercialitzen –explica– no indiquen a les etiquetes la toxicologia real dels productes ni tampoc els efectes d’interactuar amb altres químics". Marqués lamenta que, en tractar-se de grans multinacionals que actuen com a importants lobbys de pressió, la Unió Europea és permissiva amb l’ús d’aquestes substàncies: "Qui ens empara? Estem desprotegits; hauríem d’exigir una regulació de tots aquests productes per guanyar salut i salvar el planeta".

Com a exemple d’aquesta indefensió, Judith explica que, si bé en el sector alimentari s’han d’aplicar períodes de seguretat abans de vendre productes tractats amb pesticides, en el de plantes ornamentals això no està regulat. "Podem comprar un test de menta i fer-nos una infusió pensant que és natural quan està contaminada per químics", diu tot afegint que "no hi ha normatives que obliguin a explicar els veïns quines zones del seu voltant han estat tractades amb herbicides i el mateix passa a espais forestals on s’apliquen productes contra la processionària en èpoques, com ara, la recollida de bolets".

Precisament ara hi ha en marxa una Iniciativa Ciutadana Europea (ICE) per instar la Comissió Europea a que proposi la prohibició dels herbicides que continguin glifosat –un probable cancerígen i disruptor endocrí– als Estats membres. "Hem d’arribar al milió de signatures perquè prosperi", diu Marqués tot animant la ciutadania a sumar-s’hi.
 

Visibilització del drama humà

El testimoni d’aquesta montcadenca va quedar recollit en la cloenda de la ‘Setmana sense pesticides’ feta a Madrid en què també van participar altres afectats de SQM així com metges, advocats, representants polítics i d'associacions civils que van coincidir a reclamar als polítics la necessitat d’avançar cap a la ecoagricultura. “Exigim unes lleis que ens protegeixin dels pesticides, que redueixin el seu ús i ofereixin alternatives per millorar el cultiu i fer una agricultura més harmònica; necessitem normatives que promoguin el residu zero d'agro-tòxics en el consum, en l'qualitat de l'aire que respirem i en les aigües que bevem" va reivindicar Marqués qui, com la resta de ponents, també va exigir reconeixement públic, legal i social per als malalts: "La falta d’aquesta visualització fa que els metges no tinguin ni els coneixements ni els mitjans per diagnosticar i tractar aquests pacients". Judith va haver d’esperar tres anys a tenir la invalidesa absoluta.

Correu electrònic

Leave this field empty if you're human: