Famílies vivint amb l’angoixa de ser desnonades

Les vides de Sandra Albino i les germanes Luz Divina i Rosa Augusto tenen molts punts en comú. Les tres són veïnes del barri de la Ribera i viuen amb la incertesa de no saber quin dia les poden fer fora de casa. Amb les seves respectives famílies van ocupar fa anys pisos buits propietat d’entitats bancàries, alguns dels quals ara són en mans de fons voltor com Divarian. 

Asseguren que ho van fer per necessitat, davant la manca de recursos econòmics i la impossibilitat de fer front als lloguers que estaven pagant, i reclamen a la propietat que els permeti continuar a l’habitatge a canvi d’un lloguer social, ja que només perceben la Renda Garantida de Ciutadania.
Els bancs, de moment, tanquen la porta a aquesta opció i intenten que els ocupants abandonin el pis a canvi d’una compensació econòmica. “A mi m’ha ofert fins a 10.000 euros, però jo el que vull és un lloguer social” explica Sandra, mare soltera que s’ha criat al barri i que té al seu càrrec dos fills menors, un d’ells amb discapacitat. Luz Divina, que és vídua i viu sola, també ha rebutjat cobrar per marxar: “Aquesta no és la solució; el que necessitem és un habitatge a un preu assequible que poguem pagar”. Del mateix parer és Rosa. “Tinc tres fills –explica– i les dues noies pateixen una malaltia minoritària amb una discapacitat reconeguda del 65%; vaig haver d’ocupar el pis perquè no tenia cap més opció, tot el que cobrava era per pagar l’antic lloguer”.

Els bancs propietaris dels habitatges es neguen a oferir lloguers socials, 
tot i tractar-se de famílies  vulnerables

Les tres dones han patit diversos intents de desnonament. Sandra, un total de nou des de que va entrar a ocupar el pis l’any 2018 si bé fins ara s’han aturat als jutjats gràcies a les gestions de l’Oficina Local d’Habitatge i dels Serveis Socials de l’Ajuntament. “Malgrat tot, l’angoixa és molt gran, perquè mai no saps què passarà i els nervis no et deixen respirar”, comenta. Luz Divina, en canvi, ha patit dos intents frustrats de desallotjament amb presència policial, el darrer, a l’abril, durant el qual va sofrir una crisi nerviosa. En el cas de Rosa, l’experiència més dura va ser quan la comitiva judicial es va presentar a casa mentre ella es trobava a l’hospital, on havien ingressat una de les seves filles. Quan el marit va informar els representants del jutjat que en el pis hi vivien menors, el desnonament es va aturar. 

Els alguns dels casos, els inquilins acumulen prop de deu intents de desallotjament

Precisament, l’angoixa que provoca en els adults cada intent de desallotjament també és compartida pels infants. “Els meus fills no paren de preguntar què passarà, si haurem de marxar i a on anirem”, comenta Sandra. A l’espera que en qualsevol moment els arribi una nova ordre de desnonament –l’única que té una data fixada és Rosa, per al 30 de gener del 2023–, les tres famílies asseguren no tenir cap alternativa a la vista.  “Ens diuen que tinguem un pla B, però està clar que si el tinguéssim, no estaríem aquí vivint en constant neguit”, lamenta Rosa, tot recordant que les tres tenen la Taula d’emergència aprovada i han fet el llarg reguitzell de tràmits requerits per intentar accedir a un habitatge social, de moment, sense èxit. 

Rosa, Luz Divina i Sandra no estan soles en la seva lluita, compten amb el suport del Servei d’Intermediació en Deutes de l’Habitatge (SIDH) que els ofereix l’Ajuntament i de la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH) de Montcada. De fet, arran la seva experiència, formen part de la PAH i ajuden altres persones que estan en la seva situació, compartint informació i participant en accions de resistència per evitar desnonaments. 
“Gràcies a la Plataforma, encara seguim al pis; qualsevol que ho necessiti, que no dubti a venir a la PAH”, assegura Sandra.

Correu electrònic

Leave this field empty if you're human: