Forn Nancy, 45 anys fent pa

Situat a la plaça de l’Església, el forn Nancy és un referent per als qui els agrada el pa artesanal amb el sabor de tota la vida. Fèlix Fernández i el seu germà Ciscu treballen cada dia des de la matinada per poder oferir pa acabat de fer, a més de pastes i coques delicioses. “És una feina que t’ha d’agradar molt perquè els horaris són molt esclaus, però ja hi estem acostumats”, explica Fèlix, de 53 anys. La germana petita, Nancy, també treballa al forn com a dependenta i la germana gran, Dolors, hi fa un cop de mà de tant en tant. Tots ells van créixer envoltats de sacs de farina i barres de pa. De tornada de l’escola, havien­­ d’ajudar a la botiga, ja fos rentant llaunes o netejant l’obrador.

Els inicis

El pare, José M. Fernández, d’origen andalús i forner d’ofici, va emigrar a Catalunya als anys seixanta i, després de treballar a diferents felques de Barcelona, es va traslladar a Montcada el 1978 per fer-se càrrec del forn de Modest Pila Alemany, que va heretar el negoci del seu pare, Pere Pila –assassinat al 1936 per milícies de la CNT pocs dies després de l’aixecament militar. En aquella època, l’establiment es deia Ca la Conxita perquè el regentava Conxita Alemany, la mare de Modest. El nou forner li va canviar el nom pel de la seva dona, Nancy. “Els nostres pares, que malauradament ja no hi són, van treballar molt dur per tirar endavant el negoci i aviat van aconseguir tenir una clientela fidel”, explica Fèlix, qui se sent afortunat de continuar l’ofici del seu pare.

Pa de sempre

El forner es mostra crític amb la publicitat que fan algunes franquícies, anunciant pa artesanal quan es tracta de pa industrial. “Artesà és només el pa que es fa mà”, recalca Fèlix, qui creu que no s’ha d’enganyar al consumidor. “Nosaltres procurem mantenir el sabor d’abans perquè els nens petits pugin amb el gust del pa de tota la vida”. Ens desvetlla quin és el secret: ser fidels a la manera tradicional de fer pa. Cal treballar de nit, amb massa mare i farines de qualitat, i respectar els temps de fermentació i enfornat. “Quan algú entra a la botiga, m’agrada sentir dir que fa olor als forns antics o que les nostres magdalenes li recorden les que menjava de petit”, diu Fèlix, qui també té clients de fora de Montcada.
Quan ell i el seu germà decideixin jubilar-se, però, no hi haurà relleu generacional perquè cap dels seus tres nebots s’hi vol dedicar. “Suposo que veuen que és un negoci molt sacrificat”, diu el forner, qui reconeix que resulta difícil conciliar la vida personal i laboral. Malgrat tot, defensa el comerç de proximitat, no només per la qualitat del producte, sinó per la relació especial que s’estableix amb la clientela. “Això sí, el que s’escolta darrera del taulell, allà s’hi de queda, tal com deia la meva mare”.