‘La fórmula de l’èxit a YouTube és ser tu mateix’

El seu canal aglutina més de 17 milions de reproduccions i el segueixen 90 mil persones.
El montcadenc Joan Fernández, conegut a la xarxa com a Juanniko Bananna, té 23 anys i ha convertit la seva passió pels mems, artistes musicals i personatges televisius en la seva feina. Va inaugurar el seu canal a YouTube com a creador l’any 2016 i des de llavors no ha parat de créixer.

Si t’haguessis de presentar a algú que no et coneix, com et definiries?
Em costa molt encasellar les coses i no m’agrada fer-ho amb mi mateix, però si hagués de definir-me d’alguna manera, diria que tota generació té el seu Jesús Quintero o Jordi Évole, i crec que a mi m’ha tocat fer el mateix que han fet ells però en la meva època. Jo entrevisto tota classe de persones, des de cantants, gent que ha sortit a la televisió, altres més marginals que han aparegut en programes com Callejeros o persones que s’han fet virals per vídeos molt obscurs.

Com vas començar en el món de la creació de continguts?
Va ser un procés que va passar per diferents etapes. La primera llavor la vaig plantar als 11 i 12 anys. Aleshores jugava partides del videojoc Minecraft amb amics de classe i les pujàvem a internet. Amb 17 anys, em van començar a suscitar interès altres qüestions que succeïen a Montcada com el soterrament de les vies, i vaig decidir apropar-me a Can Tauler on em van ajudar molt, ja que tenia idees al cap però no sabia com plasmar-les. Era l’any 2016 i, malgrat tenir canal de YouTube des de feia 3 anys, no va ser fins llavors que vaig publicar el primer vídeo, una entrevista que vaig fer a l’alcaldessa perquè jo volia que posessin uns bancs al Pla d’en Coll, perquè per allà hi passejava la meva àvia i no hi havia on seure.

Tota generació té el seu Jesús Quintero o Jordi Évole, i crec que a mi m’ha tocat fer el mateix en la meva època

Trobes que el temps ha passat molt de pressa des d’aquell primer vídeo?
Molt, han passat sis anys des que vaig entrevistar l’alcaldessa i mai m’hauria imaginat compartint espais amb persones que han sortit a la televisió o que només han fet una entrevista, la meva; i molt menys que em truquessin per col·laborar amb plataformes com Atresplayer, Televisió Espanyola (TVE), TiparracoSA o «Yo, Interneto». Era impensable concebre que el nínxol comercial s’apropés a mi per obrir-me les portes, tenint en compte el món en el qual em moc entrevistant politoxicòmans, gent que ha atracat bancs, entre d’altres.

Fins a quin punt t’ha canviat la vida?
Força, encara que no al punt d’altres creadors com Ibai o El Rubuis, que guanyen milions fent el que fan. Però sí, m’ha canviat la vida. De fet, fa un any que no treballo i visc només amb els diners que genero al canal. Ara m’atura més gent al carrer i m’accepten més entrevistes que abans. La meva forma de treballar també ha canviat, quan vaig començar ho feia tot jo, el meu pare m’acompanyava, però ell no es manega bé amb la tecnologia. Ara, per contra, puc sufragar totes les despeses dels trajectes i pagar gent perquè em gravi, editi i tracti el color i el so.

Volia entrevistar els meus ídols musicals i conèixer la seva història des d’un vessant més personal

Com selecciones a qui entrevistar?
Sempre he estat consumidor de mems i tenia curiositat per conèixer les persones que hi havia darrere d’aquests continguts virals. També volia entrevistar els meus ídols musicals i que expliquessin la seva història des d’un vessant més personal. Tot plegat ha permès que, progressivament, pogués concretar el tipus de gent que apareixia al meu canal. A més, també sé reconèixer els perfils que generaran tràfic de visites, de fet, hi ha molta gent que he entrevistat quan eren gairebé anònims i ara són molt coneguts. Sempre em diuen que tinc ull de mànager.

Tens referents en els quals t’hagis inspirat?
La veritat és que els meus referents els he trobat fora, ja que no soc molt consumidor de YouTube Espanya. Respecto molt tot el que es fa a escala nacional, aquí hi ha autèntics lords, gent que està ja per sobre de la televisió convencional. Tanmateix, els creadors que més m’han inspirat són gent com NoJumper, molt lligat al món del hip-hop; Nardwar, que és un senyor amb diverses botigues de vinils i que ha entrevistat els rapers més llegendaris del món com Biggie, Snoop Dogg o Tupac; o Alofoke Radio Show, de Puerto Rico, lligat al món del Reggaeton o el Dembow, i que ara és multimilionari.

Fa sis anys que faig aquest perfil d’entrevistes i encara no m’ha sortit competència

Com et veus en cinc anys?
És una pregunta complexa perquè jo ara estic estudiant i tinc el dilema permanent de seguir els estudis o llançar-me a la piscina i dedicar-me al 100% al canal. Hi ha com un dimoniet dintre que m’incita a aquesta segona opció i que em diu que sempre puc tornar a estudiar. Tanmateix, espero que en cinc anys la situació hagi crescut econòmicament. Ara genero una mitjana d’entre 900 i 1.200 euros mensuals, tot i que hi ha mesos, en campanyes puntuals com Nadal on s’insereixen molts més anuncis, que hi guanyo més. La meva idea de futur és continuar vivint d’això, però amb ingressos mensuals superiors, no sé, 2.000 euros al mes, per exemple.

Creus que existeix una fórmula per tenir èxit a YouTube?
Penso que la millor fórmula és ser tu mateix i no interpretar un paper. Tothom té una personalitat determinada, explota-la, porta-la una mica a l’extrem i busca fer girar el contingut al voltant de la teva forma de ser. A part, aquest mantra s’ha d’acompanyar d’algunes qüestions que pots tenir en compte com els títols i les miniatures, que siguin cridaneres, saber si un tema té tela per tallar, etc. L’èxit com a sinònim de resultat econòmic és difícil, jo penso que si ho fas perquè t’agrada o t’apassiona, ja funciona.

Tenir bones idees segueix sent el més important

Consideres que és molt difícil triomfar a internet?
He de dir que jo agraeixo haver començat en el moment en el qual ho vaig fer, ja que existien molts espais on no hi havia pràcticament res, només els canals que sempre han estat. Com se sol dir, tot això era camp i jo vaig crear una onada que no hi era. Ara molta gent s’hi ha sumat, ha creat un canal de vídeo de reaccions o entrevistes, s’ha posicionat i s’ha establert una petita elit dins el sector a la qual pertanyem 4-5 creadors. Però vaja, entrevistant als perfils amb els quals jo parlo crec que sí, és molt complicat triomfar. Fa sis anys que faig entrevistes al meu nínxol i encara no m’ha sortit competència.

Hi ha molt mite al voltant de la idea de viure de crear continguts?
Sí i no. És cert que hi ha molta gent venent la idea de l’èxit a la xarxa a través de fórmules màgiques, però també hi ha qui ha estudiat molt per fer funcionar els seus canals. Et pots trobar persones anònimes que tenen tres canals i creen continguts anomenats a contracorrent, ja que no busquen la immediatesa, el seu objectiu és mantenir-se ben posicionades al llarg del temps. Són els típics canals que allotgen vídeos del tipus «deu consells per deixar de fumar» o «quatre aliments que t’ajudaran a dormir», que en 10 anys possiblement continuen sent vigents i generant tràfic.

Com se sol dir, tot això era camp i jo vaig crear una onada que no hi era.

Trobes que existeix un conflicte entre el mitjà tradicional i els nous mitjans a internet?
Puc entendre el malestar dins els mitjans tradicionals en veure que persones sense estudis, només amb carisma i bon contingut, es facin milionàries; però crec que si fas la teva proposta, sigui a la televisió convencional o a la xarxa, sense tenir conflictes amb ningú, ni tractar qüestions que puguin esquitxar-te, arribaràs lluny igualment, les idees encara són el més important. Tanmateix, com també passa a la televisió convencional, has de tenir bona relació amb les persones que controlen el «joc». Un bon exemple d’aquest poder és el cas d’en Robert Wido, un personatge que vaig entrevistar i que em va costar molt d’aconseguir. Hi ha creadors que van amb diners i li paguen tot, el tenen com a col·laborador habitual i creen contingut amb ell quan, abans, aquest senyor era inaccessible i estava desaparegut. Jo vaig haver de fer una cerca molt profunda, obtenir l’adreça de casa seva, presentar-m’hi i picar directament al seu timbre. Ara hi ha gent fent amb calers el que jo feia sense recursos.

Quin consell donaries a una persona que vol obrir un canal ara?
Amb tot el coneixement adquirit durant aquests sis anys, la meva recomanació seria que comencés com abans millor, però que fos curós amb les qüestions tècniques. Li aconsellaria que s’hi llencés, pero alhora, en la mesura del possible, que intentés gravar amb la màxima qualitat, tant pel que fa al vídeo com l’àudio. També li recomanaria que escollís un nínxol que li agradi, però que tingui recorregut a llarg termini. Que no s’aboqui a un segment de mercat que en un o dos anys pugui deixar de ser rendible econòmicament.

Deixa un comentari