La majoria de propietaris accepta el pla proposat per l’Ajuntament per legalitzar les parcel·les
La previsió és que les obres d’urbanització, que hauran d’assumir els titulars de les finques, comencin l’any 2019
Més de quaranta anys després de la seva creació, la urbanització l’Estany de Gallecs està en vies de ser legalitzada. La majoria dels propietaris de les setanta parcel·les existents –una quarentena de les quals estan edificades– vol tirar endavant la proposta de l’Ajuntament per urbanitzar l’espai, condició indispensable perquè la corporació local el pugui recepcionar i assumeixi les despeses de manteniment de la via pública com a qualsevol altre barri del municipi. En una assemblea feta ahir, el president de l’Àrea Territorial, Jordi Sánchez (ERC), acompanyat per la directora del departament, Marta Bunyesch, i els responsables de Planejament, Josep Gomis, i de projectes, Oriol Parés, així com el president de l’AV, Francesc Cardona, van explicar als veïns les passes a seguir. "Iniciem l'últim pas que queda per legalitzar el sector i resoldre els problemes de disciplina urbanística que hi ha actualment i que impedeixen els propietaris construir o reformar els seus habitatges", va assenyalar Sánchez.
En el camí cap a la legalització, ha calgut fer un canvi de planejament que defineix el sector com sòl urbà no consolidat, i certificar que l'Incasòl no té la propietat de cap terreny en el sector. Ara el que s'ha de fer és encarregar la redacció dels projectes de reparcel·lació i urbanització que serviran per definir els límits de cada parcel·la, el sostre edificable i els costos que hauran d’assumir els propietaris des de la premissa que les càrregues i els equipaments es repartiran de forma equitativa. “La nostra proposta és fer un tipus d’urbanització bàsica, que compleixi amb els límits que marca la llei però el més ajustada possible des d’un punt de vista econòmic”, va puntualitzar Bunyesch.
Avaluació econòmica
Tot i que fins que els projectes no estiguin redactats no se sabrà la xifra exacta que haurà d’aportar cada titular, la urbanització podria costar més de 2 milions d’euros ja que inclou l’arranjament de carrers i zones verdes, el clavegueram i el subministrament d’aigua potable i electricitat. La valoració exacta dependrà de l’aprofitament que es pugui fer dels serveis actualment existents, en funció de si s’adequen o no a la llei. “La urbanització es farà pel sistema de cooperació, això vol dir que l’Ajuntament s’encarregarà de tot i cobrarà directament als veïns”, fa explicar Sánchez, tot anunciant que es crearà una comissió amb la participació dels propietaris perquè el disseny de la intervenció es faci amb per consens i amb transparència. Per tal d’abaratir despeses, Sánchez va anunciar que el 10% que la urbanització està obligada a pagar al consistori per desenvolupar el sector s’invertirà directament al projecte i que també s’ha tramitat i aconseguit una subvenció de l’ACA per reduir gairebé a la meitat el cost d’implementar la xarxa d’aigua potable que costarà aproximadament 150.000 euros.
Pel que fa als terminis previstos, la intenció del consistori és encarregar el més aviat possible els projectes de reparcel·lació i d’urbanització per tal que es puguin redactar al llarg de l’any vinent i les obres comencin al 2019. Bunyesch va explicar als veïns que seran citats individualment perquè puguin acreditar la titularitat de les parcel·les que seran inscrites per l’Ajuntament al Registre de la propietat de forma conjunta durant el procés de legalització del sector.
Origen històric
L'Estany de Gallecs és una urbanització d'11,8 hectàrees que pertany a Montcada i Reixac des de l’època medieval –el primer document que vincula la família dels Montcada amb Gallecs data del 1146. L'espai està envoltat del parc agrícola i natural de Gallecs, de 755 hectàrees, repartides entre els municipis de Mollet del Vallès, Santa Perpètua de Mogoda, Palau-Solità i Plegamans, Lliçà de Vall i Parets del Vallès. Cal recordar que en la dècada dels anys 70, el govern espanyol va fer un pla per edificar 100.000 habitatges en el sector, seguint el model de Badia del Vallès, i va arribar a expropiar part dels terrenys que posteriorment van passar a ser de l'Incasòl. L'oposició ciutadana va impedir, però, que el projecte tirés endavant i, amb els anys, s'ha aconseguit que Gallecs sigui considerat un espai especial d'interès natural. Aquesta catalogació, però, no afecta la urbanització montcadenca que sempre ha estat reconeguda com a sòl urbà no consolidat.
