La pobresa té rostre d’infant

Montcada i Reixac és el segon municipi del Vallès Occidental, darrera de Badia, amb la taxa de risc de pobresa més elevada entre la població de menys de 18 anys. Segons un informe del Consell Comarcal, un total de 2.029 infants i joves (el 27’6% d’aquest sector d’edat) viu amb rendes inferiors al 60% de la mitjana catalana i, d’aquests, 1.036 (el 14%) subsisteix en llars que pateixen carestia severa, és a dir, les seves famílies compten amb uns ingressos que no arriben al 40% de la renda mitjana.
L’ens comarcal ha fet una radiografia dels principals eixos de desigualtat per conèixer la situació de la infància i l’adolescència al seu territori. En l’estudi, elaborat amb dades del 2021, s’analitzen les situacions de vulnerabilitat econòmica i social de la població més jove a partir del seu context demogràfic, educatiu i dels drets socials.

L’ens fa una radiografia del territori a partir d’indicadors demogràfics i educatius i també referits a drets socials

Indicadors demogràfics
El Vallès Occidental és una de les comarques més rejovenides de la província de Barcelona, amb el 19’8% de població de 0 a 17 anys, dos punts per sobre del conjunt de Catalunya i de l’Estat. El nombre d’infants i joves ha crescut en 14 dels 23 municipis, sent Montcada –amb un 20% de persones joves– un dels llocs que presenta un augment més important d’aquest col·lectiu en l’última dècada, principalment per l’arribada de famílies immigrants.
Montcada també és la localitat de la comarca amb el percentatge més elevat de població estrangera infantil i adolescent, amb un 15’3%, seguida de Sabadell i Terrassa. L’estudi posa de manifest que a les ciutats amb més proporció de població menor de 18 anys amb nacionalitat estrangera és més elevada la taxa de pobresa infantil i adolescent.

Indicadors educatius
La incorporació d’alumnat immigrat ha generat segregació escolar, motivada per la concentració d’aquesta població en determinats barris i centres educatius i l’efecte fugida de les famílies autòctones. En aquest àmbit, Montcada és el municipi que té una proporció més alta d’alumnat estranger, amb un 17’6%, del qual el 15’7% està escolaritzat a l’escola pública i la resta, a la concertada.
Una altra de les variables que s’interrelacionen amb la taxa del risc de pobresa és el pes de l’alumnat amb Necessitats Específiques de Suport Educatiu (NESE). Els que presenten un elevat risc –Badia, Montcada i les dues cocapitals–, tenen proporcions més altes d’alumnat amb NESE. En el cas de la nostra ciutat, això afecta un 18% dels estudiants.
D’altra banda, la taxa d’escolarització fins als 2 anys, l’anomenada etapa de la primera infància, també té una relació positiva amb la taxa de risc de pobresa, però a la inversa, ja que a major taxa, més baix és el nombre d’infants matriculats. Montcada és la tercera ciutat del Vallès Occidental amb menys població escolaritzada en aquesta franja d’edat (el 33%).

L’anàlisi apunta la necessitat d’implementar actuacions que posin el focus en el benestar en un sentit ampli

Indicadors de drets socials
El nombre de beques de menjador i els casos atesos per l’Equip d’Atenció de la Infància i l’Adolescència (EAIA), dos serveis gestionats pel Consell Comarcal, també són dues variables amb una relació directa amb la taxa de pobresa. Tant al Vallès Occidental com a Montcada i Reixac, les xifres no han parat de créixer, sobretot arran de la pandèmia. En el cas del nostre municipi, 3 de cada 10 alumnes es va beneficiar el curs passat d’una beca de menjador, amb un miler d’ajuts adjudicats de 1.200 instàncies presentades, un 10% més que l’exercici anterior, esdevenint el quart municipi amb una taxa d’incidència més elevada. Pel que fa a l’EAIA, es van atendre 137 infants i joves, sent el segon poble amb més expedients oberts, un total de 5’6 per cada 1.000 infants i joves residents.
Conclusions
L’anàlisi subratlla la necessitat de fer polítiques específiques que posin el focus en el benestar d’infants i joves, no només des de la vessant econòmica –per cobrir situacions extremes com la malnutrició o la manca d’un habitatge–, sinó amb una perspectiva més amplia, vinculada amb la felicitat i el sentiment de pertinença a la comunitat on viuen.

L’equip humà de Serveis Socials

L’Ajuntament gestiona el Servei Bàsic d’Atenció Social, la porta d’accés al sistema de serveis socials que compta amb 15 professionals que treballen amb l’objectiu de millorar el benestar social i afavorir la integració de les persones. D’altra banda, el consistori ofereix altres serveis específics adreçats a col·lectius que requereixen atendre necessitats concretes, com el Servei d’Intervenció Socioeducativa, el Servei d’Ajuda a Domicili i el Menjador Social, entre d’altres.