La prostitució, una realitat que cal mirar de cara

La prostitució és una realitat que cal afrontar, la societat no pot mirar cap a una altra banda. Aquesta va ser la premisa latent durant la xerrada “Treball sexual i prostitució. Aclarint conceptes i explicant models d’abordatge”, que divendres van impartir Paula Arce, investigadora del grup de recerca Antígona de la UAB, i Anna Saliente, sociòloga especialitzada en gènere. L’acte va tenir lloc a la Casa de la Vila, amb una bona acollida de públic en el marc del programa d’activitats de commemoració del 8M, que va finalitzar amb un sopar posterior al Cafè Colón promogut pel Grup de Dones Feministes de Montcada i Reixac.

La regidora d’Igualtat, feminismes i LGTBI, Jessica Segovia (ECP) va ser l’encarregada de presentar la xerrada agraint la participació als diversos actes celebrats enguany amb motiu del Dia Internacional de les Dones. En la seva intervenció, la investigadora del grup de recerca Antígona de la UAB, Paula Arce, va parlar els posicionaments des dels quals s’aborda la prostitució; d’una banda, hi ha el plantejament d’abolir-la i de l’altra, el de regular-la.

“El primer cas parteix de la base que la prostitució i la tracta de dones impliquen violència i que per erradicar-les el camí a seguir és penalitzar la demanda, és a dir, la clientela”, va explicar Arce. Enfront l’abolicionisme, hi ha la reivindicació de reconèixer els drets laborals de les treballadores sexuals per acabar amb la desprotecció que tenen avui dia. “A l’Estat espanyol –va explicar la investigadora– vivim en una falàcia; el treball sexual per compte aliè no està reconegut, però es permet que una persona es doni d’alta com a autònoma a l’epígraf de serveis personals i pugui facturar”.

Arce també va matisar que, quan es parla de la prostitució des de la perspectiva pro-drets, no es tracta d’equiparar-la a qualsevol altre professió. “El que es pretén –va dir– és que les dones que s’hi dediquen tinguin accés als drets associats a treballar, que és la manera de posar límits als abusos als que estan exposades per part de l’empresa”.

Obligada o voluntària?

En el decurs de les dues hores que va durar la xerrada, les ponents va incidir en la diferència entre prostitució obligada i voluntària i en quines motivacions hi ha darrera del treball sexual. La pobresa femenina i, en el cas de les dones estrangeres, la manca de drets reconeguts –la llei d’estrangeria impedeix que les persones sense papers puguin treballar de forma regularitzada– són dues de les principals causes que aboquen a l’exercici de la prostitució.

Les ponents van coincidir a dir que la manca de drets reconeguts és el que promou la prostitució i el que possibilita la violència laboral i institucional contra les dones que l’exerceixen

“Hi ha moltes dones soles que han de mantenir els seus fills i no hi veuen cap altra opció”, va explicar Saliente. Per a ambdues conferenciats és precisament la manca de drets reconeguts el que promou la prostitució i el que possibilita la violència laboral i institucional contra les dones que l’exerceixen. Saliente opina que “quan hi hagi alternatives que fomenten la seva autonomia, com l’accés a la regularització, a l’habitatge o a la salut és possible que moltes d’elles, per pròpia decisió, facin el pas de dedicar-se a altres ocupacions”.

Les ponents van lamentar l’estigma de ‘mala dona’ que acompanya les dones dedicades a la prostitució, una criminalització que empitjora les seves vides i magnifica les violències que viuen, en quedar en una situació d’invisibilitat i d’exclusió.

Tot i que hi ha la creença que la majoria de les dones que exerceixen la prostitució són víctimes de xarxes d’e tractes’explotació, les ponents van indicar que les xifres oficials són les que facilita Nacions Unides, segons les quals en aquestes circumstàncies es troben 1 de cada 7, dades que les entitats que treballen amb aquest col·lectiu també confirmen.

Correu electrònic

Leave this field empty if you're human: