La revolució ‘drag king’ arriba a Montcada i Reixac amb motiu del Dia de l’Orgull

Trencar la categoria binària home-dona i defensar el dret a viure la identitat de gènere de forma oberta són els dos principals missatges de l’acte central de la Diada per l’Alliberament LGTBI+, que va organitzar l’Ajuntament el 28 de juny a la plaça de l’Església i que va tenir com a plat fort l’actuació, per primera vegada a Montcada i Reixac, d’un col·lectiu de drags king.

Chikazos utilitza la performance com a eina per qüestionar el gènere i desmuntar les masculinitats tòxiques amb una posada en escena atrevida i provocadora, seguint la proposta de Ken Pollet, artista drag king, filòsof i referent del moviment queer, que rebutja el binarisme de gènere i reivindica les identitats fluïdes i diverses. També van actuar les drags queen Chloe Vittu, de Montcada i Reixac, i Alma Afrodita, de Sant Boi de Llobregat.

Precisament, aquest va ser el tema central del col·loqui que va precedir les actuacions, conduït per l’activista i música montcadenca Andrea Díaz, amb la participació de la tècnica d’Igualtat Ester Conesa, la drag queen montcadenca Chloe Vittu i els drags king Ken Pollet, Flama i Rizzo, de Chikazos.

Totes les ponents van coincidir que el gènere és una construcció social que ha anat canviant al llarg del temps i en les diferents cultures, assignant rols i qualitats a les persones en funció del seu sexe biològic com si fossin inherents a la seva naturalesa. “La teoria queer, en canvi, entén el gènere com una vivència personal que ha de ser totalment lliure”, va dir Ken Pollet, qui va defensar l’art drag com una eina per “performar el gènere i qüestionar el model heterocis i patriarcal“.

La teoria queer entén el gènere com una vivència personal que ha de ser totalment lliure

Ken Pollet

Flama va parlar de la seva experiència en el món del drag, “que m’ha permès reconnectar amb la petita persona no binària que vaig ser en la infància i reivindicar paraules que aleshores vivia com a insults, com “bollera”, camionera o “marimacho”. En el mateix sentit es va expressar Chloe Vittu, que utilitza el drag “per portar a l’extrem la meva part femenina, que era tan mal vista quan jo era un nen petit”. Rizzo també s’hi va referir com “una eina de resistència política, d’autoexploració i de creació col·lectiva”.