La situació ‘agònica’ de l’Ajuntament frenarà els projectes del PAM

L'Ajuntament té la caixa buida i ha de començar a estalviar per afrontar els pagaments que ha d'assumir en els propers anys, fet que comprometrà els futurs pressupostos i que afectarà les propostes del Pla d'Actuació Municipal (PAM), així com alguns dels serveis que s'ofereixen a la ciutadania. Aquestes són algunes de les conclusions que es desprenen del resultat de l'estudi financer que l'equip de govern va encarregar fa uns mesos a la consultoria externa Faura-Casas per conèixer la salut econòmica del consistori, donant compliment a un dels compromisos adquirits a l'inici del mandat. "Èrem conscients que la situació era greu, però amb el resultat d'aquest informe hem vist la magnitud de la tragèdia", va dir l'alcaldessa, Laura Campos (ICV-EUiA), durant l'acte que es va fer ahir la tarda a l'Auditori davant d'una seixantena de persones per donar a conèixer els resultats d'aquest treball que dibuixa una situació que l’edil va qualificar d"agònica". L'estudi, que va ser explicat al públic per un consultor de Faura-Casas i que prèviament s'havia comunicat als portaveus municipals i a la Coordinadora de personal del consistori, ha analitzat els números municipals entre els anys 2013 i 2015 i determina que, a data de 31 de desembre de 2015, el romanent de tresoreria –el resultat líquid que s'obtindria en l'hipòtetic supòsit que es cobressin tots els drets reconeguts i es paguessin totes les obligacions reconegudes del consistori–, havia baixat en tres exercicis de 4,5 milions a 118.000 euros, una xifra que el consultor va definir com "pràcticament zero". Aquest valor indica el grau de solvència que té un Ajuntament per atendre els seus compromisos de pagament i que els experts recomanen que estigui entre un 10 i un 15% dels ingressos que s'obtenen de manera recurrent, una xifra que sí es complia al 2013 i que ara ha disminuït per l'augment de les despeses.

L'estudi financer també analitza els compromisos adquirits per l'Ajuntament a llarg termini que requereixen una consignació econòmica per als propers exercicis i que obliguen a demanar operacions de tresoreria. És el cas, d’una banda, de la nau que Fomento de Construcciones y Contratas (FCC) va construir al polígon de Can Milans vinculada al contracte de la recollida selectiva i de neteja viària i que el consistori ha d'anar pagant fins al 2023 i, de l’altra, el de la devolució de l'import que l'Àrea Metropolitana de Barcelona ha aportat per al finançament de les expropiacions que es farà anualment fins al 2024. Davant d'aquest escenari, la consultora recomana recuperar el nivell de tresoreria existent al 2013 amb una planificació pressupòstaria que es basi en generar estalvi, ja sigui amb l'increment dels impostos que paga la ciutadania o bé reduint les despeses dels serveis que ofereix l'Ajuntament, limitant les inversions exclusivament a les que estiguin finançades per entitats supramunicipals.

Anàlisi política

Un cop presentat l'estudi, el president de l'Àrea Econòmica, Óscar Gil (ICV-EUiA), va analitzar la situació econòmica del consistori des de tres vessants: les despeses, els ingressos i les expropiacions. Quant a les despeses, Gil va fer incidència en l'elevat cost de manteniment d'uns equipaments desproporcionats que es van dissenyar a la primera dècada del 2000, com ara el complex Montcada Aqua o l'estadi de la Ferreria, i en l'externalització massiva de serveis que encareix el seu cost i que arriba, segons l'estudi, al 73% dels que ofereix l'Ajuntament. Montcada i Reixac presenta unes despeses corrents de 1.043 euros per habitant, xifra que Gil considera "desproporcionada" per al tamany del municipi en comparació amb altres de l'entorn com Ripollet (730 euros) i Barberà (890 euros). En relació als ingressos, el responsable econòmic del consistori va descartar un augment dels impostos en una població que té una mitjana de pressió fiscal per immoble de 1.600 euros –la de l'Estat és de 1.170– i va anunciar que, davant la impossibilitat de baixar l'import de l'IBI, aquest es congelarà durant tot el mandat. Gil també va fer apuntar la necessitat de millorar la gestió i l'estructura d'un Ajuntament que té "un problema històric a l'hora de recaptar", que ha provocat que el consistori tingui pendent cobrar 24 milions d’euros. Aquesta delicada situació també ha estat provocada per la manca de fiscalització sobre la despesa, sobretot del control de les empreses externes, ja que al consistori no hi ha la infraestructura necessària per realitzar correctament aquesta feina. En aquest sentit, l’equip de govern també planteja una revisió de totes les concessions administratives existents i de tots els contractes vigents. 

Pel que fa a les expropiacions, que pugen a 17 milions d’euros, l'edil va qualificar de "nefasta" la gestió dels anteriors governs a nivell administratiu i judicial, obligant a un pagament que s'allargarà més enllà de l'any 2024 amb la necessitat de fer front a uns interessos que arribaran després d’aquesta data i que no es podran finançar. L’equip de govern, que creu que “una gestió ordenada i correcta d’aquestes expropiacions hagués significat pagar molt menys”, va afirmar que una ordre judicial va obligar al 2015 a pagar una part dels interessos de les expropiacions, fet que va provocar que el romanent de tresoreria quedés pràcticament a zero. Davant l'obligació d'estalviar per augmentar un romanent que és de 6 euros per habitant –a Ripollet i Barberà és de 492 i 352 euros respectivament–, Gil va demanar la col·laboració dels agents socials de dins i fora del consistori per afrontar una reducció de les despeses que afectarà alguns del serveis que s'ofereixen directament a la ciutadania. L’equip de govern també va avançar que l’objectiu que s’ha marcat és generar superàvit per aconseguir romanent en tresoreria i evitar fer operacions de crèdit financer per haver de pagar als proveïdors. Amb aquesta finalitat, l’Àrea Econòmica ja està redactant un document consensuat per fer propostes per treballar amb eficiència i eficàcia. "A partir d'ara, tot està en qüestió i res està assegurat. No valen accions puntuals i s'han de fer ajustos importants que intentarem que no afectin a la despesa social", va dir l'edil, qui es va mostrar confiat que, amb la unió de totes les forces polítiques i dels veïns, l’Ajuntament aconseguirà superar aquesta díficil conjuntura.

Afectacions al PAM

Pel que fa als projectes i inversions inclosos al PAM de l'actual govern municipal, l’alcaldessa va anunciar que molts d'ells no es podran executar davant la necessitat de recuperar solvència econòmica. "Ens van acusar de ser poc ambiciosos amb el nostre PAM, però la realitat és que vam ser prudents perquè sabíem el que ens trobaríem amb l'informe. Aquesta situació, que es perpetuarà en el temps, posa el fre a molts dels projectes que teníem", va dir l'alcaldessa, qui va apel·lar a la responsabilitat de totes les forces polítiques. 

Abans d'acabar l'acte, es va oferir un torn de paraula per als assistents, entre els que hi havia altres integrants del govern com Jordi Sánchez (ERC), Mar Sampere (Círculo Montcada) i Mónica Martínez (ICV-EUiA), així com els tres edils que Ciutadans té a l'oposició i la regidora no adscrita, Ana Ballesta. La majoria de les intervencions del públic van coincidir a demanar responsabilitats polítiques als membres dels anteriors governs municipals. L'estudi financer realitzat per Faura-Casas es pot consultar de forma íntegra al web de la transparència de l'Ajuntament. 

Correu electrònic

Leave this field empty if you're human: