Lafarge reivindica la seva contribució al desenvolupament de Montcada

Fins al 15 d'octubre es pot visitar a l'Auditori Municipal l'exposició ‘D’Asland a LafargeHolcim, cent anys de ciment’, inaugurada ahir la tarda amb la presència de més d'un centenar de treballadors i extreballadors de la planta montcadenca. La mostra, feta amb el suport del Museu Nacional de la Ciència i la Tècnica de Catalunya (mNACTEC), fa un recorregut per la història i l'evolució, nascuda al 1904 a Castellar de N’Hug i traslladada a Montcada i Reixac al 1917, per la proximitat del municipi a Barcelona i l'existència de primeres matèries a la muntanya del Turó.

L'acte va ser conduït pel director de la planta montcadenca, José Luis Coleto, que va animar la població a visitar la mostra que, després d'estar a l'Auditori, s'instal·larà de forma definitiva a la fàbrica. El director industrial de Lafarge Holcim, Raul Pérez, va obrir els parlaments inaugurals explicant els canvis introduïts en els processos productius de l'empresa des de la seva fundació "i l'esforç que s'ha fet per restaurar el Turó i donar-li un ús públic i d'educació ambiental, feina que hem fet amb la col·laboració d'entitats com l'Associació per Conservació i la Recerca de l'Entorn". El director del mNACTEC, Jaume Perarnau, es va centrar en el patrimoni industrial que ha llegat Lafarge a Catalunya, destacant la fàbrica original del Clot del Moro (Castellar de n'Hug), "una autèntica relíquia que testimonia un capítol de la nostra revolució industrial". 

Els apunts històrics van anar a càrrec de l’historiador Jaume Alcázar, de la Fundació Cultural, que es va centrar en l'impacte que l'arribada d'Asland va suposar per una societat eminentment rural com la montcadenca. "A més de llocs de feina, la seva presència va suposar un impuls per al desenvolupament urbanístic del municipi i el creixement del nombre d'habitants, amb l'arribada de mà d'obra no qualificada", va remarcar Alcázar, qui va destacar l'estreta relació de la planta amb l'Ajuntament durant el primer terç del segle XX, amb la construcció de l'antiga Casa de la Vila i la pavimentació del carrer Major, unes obres que va dirigir l'arquitecte Joan Baptista de la Serra –autor de l'edifici de La Unió i de les esglésies de Santa Engràcia i Terra Nostra–, vinculat a la cimentera, igual que altres primeres espases de l'època com Josep Maria Coderch i Federico Correa. L'historiador també va destacar que part del patrimoni llegat per Lafarge s'ha inclós al catàleg de patrimoni arquitectònic com a Bens d'Interès Cultural Local. 

Va tancar els parlaments el director general de LafargeHolcim España, Isidoro Miranda, qui va elogiar "la tasca dels treballadors que, durant diverses generacions, han contribuït al creixement de l'empresa" i va posar èmfasi en l'aposta de l'empresa per la investigació i la innovació tecnològica "per oferir material de construcció que permeti vivendes i infraestructures més sostenibles i complir les lleis en matèria d'emissions i soroll".

Correu electrònic

Leave this field empty if you're human: