L’Ajuntament creu que la Ribera és un exemple d’èxit en la intervenció a l’espai públic i privat

A data 31 de desembre del 2011 acaba el projecte de millora integral de la Ribera finançat a través de la Llei de barris. Es tanca una etapa que va arrencar al 2004, quan van coincidir en el temps les reclamacions del veïnat del sector, que demanaven un barri digne i denunciaven la manca de neteja, civisme i seguretat ciutadana –inquietuds que van desembocar en la creació de la Taula Cívica– i el projecte de millora integral del barri del govern municipal que, un any després, va rebre el finançament de la Generalitat –en un 50%– a través de la seva incorporació a la Llei de barris del 2005. Set anys després, l’Ajuntament fa un balanç positiu de la feina feta, mentre que el veïnat es mostra neguitós sobre el futur de la Ribera, un barri on conviuen una quarantena de nacionalitats.

“El barri ha canviat al 100% des del punt de vista urbanístic i també social, sobretot arran la creació del centre cívic”, ha manifestat el regidor delegat del Pla Integral, Jonathan Martín (PSC), qui ha indicat que l’equipament del carrer Llevant, que al llarg d’aquests anys ha dut a terme moltes activitats de caire integrador “esdevindrà com qualsevol centre cívic de la Xarxa, però sense deixar de banda que es troba en un barri multicultural”. El director del projecte, Albert Barenys, ha explicat que el Pla es dividia en quatre objectius i que tres s’han aconseguit al 100%; la remodelació de l’espai públic –que ha consistit en la millora de l’avinguda i la plaça de la Ribera i els carrers Llevant i Horts–, crear un equipament públic i la realització de programes de regeneració social.

“El quart objectiu, la intervenció en l’espai privat, s’ha assolit al 50%, però són unes bones xifres donada la complexitat del procés”, ha indicat Barenys, que ha destacat l’esforç que ha fet l’Ajuntament “per cobrir la morositat i donar ajuts complementaris a banda de la Llei de barris, que ha pagat íntegrament el consistori i pugen a uns 52.000 euros”. La inversió prevista a la Ribera per a aquests anys pujava a 10 milions d’euros, però se n’hi han dedicat 7, ja que la reserva inicial es feia pensant que totes les comunitats aprofitarien els ajuts per fer obres i finalment han estat 21 els blocs de pisos que s’han afegit a la convocatòria, dels 41 existents al barri.

“Des del punt de vista urbanístic, la Ribera és una altra però en els darrers temps tota la feina sobre convivència i cohesió social que havíem encetat des de la Taula Cívica s’està perdent”, ha explicat Margarita Legaza, veïna del barri des de fa 38 anys i membre de la Taula Cívica des de la seva creació fins fa uns anys. Aquesta veïna també creu que el Centre Cívic “està perdent pistonada” i suggereix que l’Ajuntament l’aprofiti per portar-hi serveis municipals que a hores d’ara s’ofereixen en oficines llogades. “Al barri se l’ha rentat la cara, però hi ha problemes que no s’acaben de resoldre, com el clavegueram o el mal estat de les voreres”, indica el president de l’AV, Jaime Imbernón, qui considera que des del punt de vista social “la població immigrant encara no es relaciona amb l’autòctona”. 

De l’equipament del carrer Llevant han sorgit diverses iniciatives i s’han creat una vintena d’entitats, la majoria de persones estrangeres, com Paquistan Cultural. El seu president, Muhamad Rashid –també membre de la Taula Cívica–, creu que “les associacions no passem pel nostre millor moment perquè no hi ha gaire ajuts” i també considera que, si bé la Ribera ha millorat a nivell urbanístic, “queda feina a fer sobre civisme, perquè hi ha alguns veïns que no respecten els espais comuns, com les zones verdes, o fan soroll al carrer fins ben entrada la nit”.

El gruix central dels diners de la Llei de barris s’ha dedicat a la rehabilitació dels blocs de pisos, a les quals s’ha destinat 5,7 milions –el 30% l’han aportat els veïns de les 21 comunitats que han decidit fer obres. El consistori ha hagut d’avançar 228.592 euros per cobrir la morositat dels propietaris que no han fet front a la seva part. “Ha estat una gran oportunitat per al veïnat i totes les comunitats que realment han estat interessades a fer obres les han dut a terme”, ha expressat Martín. Legaza, que també és presidenta d’una de les comunitats que ha fet reformes, s’ha mostrat satisfeta per aquesta possibilitat i ha dit que “conec propietaris que s’han penedit de no haver aprofitat l’ajut”.

L’AV de la Ribera va topar des del principi amb la fórmula com s’han gestionat les reformes. “Hi ha hagut enfrontaments a les comunitats i alguns veïns han tingut moltes dificultats per assumir la part que els corresponia”, ha dit el president, Jaime Imbernón. El director del projecte, Albert Barenys, reconeix que quan va començar el Pla Integral, al 2005, “potser va haver algun malentès, però els propietaris dels pisos havien d’assumir una part del cost perquè així ho diu la Llei de barris”.

Correu electrònic

Leave this field empty if you're human: