Laura Campos: ‘Hem complert bona part del PAM, tot i la falta de recursos econòmics’

L’alcaldessa considera que el fet d’estar en minoria ha enriquit la gestió del govern municipal que presideix

Campos és alcaldessa des de l'any 2015, quan va arribar al càrrec fruit del pacte de govern que va desbancar la força més votada, el PSC
Rafa Jiménez
En la recta final del mandat, l’alcaldessa, Laura Campos (ICV-EUiA), acumula més experiències positives que no pas negatives al front del consistori. Això, si més no, és el que afirma a l’entrevista que ha concedit a 'La Veu' per fer balanç de la seva gestió. Campos, que governa amb coalició amb ERC i Círculo, reconeix que ha estat un mandat complicat però assegura que s’han complert bona part dels objectius fixats.
 
-Repassem els compromisos adquirits quan va arribar a l’Alcaldia. Un d’ells va ser fer dues auditories. Comencem per la urbanística, ha servit per a alguna cosa?
Ha ajudat a posar ordre. D’entrada, per securitzar i digitalitzar tots els expedients de planejament. També per fer una diagnosi dels problemes que tenim al municipi de cara a pautar possibles solucions. Alguns prou coneguts, com el cas de les expropiacions forçoses de zones verdes, que han costat milions d’euros a l’administració, i el trasllat de Valentine a Can Milans, una actuació anul·lada judicialment i que pot tenir greus conseqüències patrimonials per al consistori. 
 
-La diagnosi també pretenia dirimir responsabilitats tècniques i polítiques i res no ha passat
Entenc que pugui causar una certa frustració veure la impunitat amb què es va actuar a anteriors mandats. L’auditoria va demostrar indicis de possible delicte en tres dels casos analitzats però, malauradament, havien prescrit. L’únic que es podia dur a la Fiscalia, el de les expropacions, no va ser admès a tràmit.
 
-I per què ha servit l’auditoria financera?
L’informe econòmic, que és el que al final es va fer, va evidenciar la manca de liquidesa del consistori i va apuntar possibles solucions per generar romanent, augmentar els ingressos i reduir la despesa. Amb tota aquesta informació vam fer aflorar el deute real i ara ens trobem sota la tutela financera de la Diputació.
 
-Econòmicament, la situació  a hores d’ara és millor o pitjor que a l’inici del mandat?
Estem millor, perquè s’han aplicat mesures de contenció i s’ha refinançat el pagament de les expropiacions forçoses. Però, tot i així, encara s’hauran d’aplicar mesures restrictives.
 
-El que no hi ha són pressupostos aprovats per al 2019.
A tres mesos de les eleccions, ho veig difícil. No hi ha grups diposats a donar-hi suport.
 
-I de qui és culpa? Del govern, l’oposició o de la conjuntura?
Crec que de la conjuntura, de la proximitat dels comicis. Els tres primers anys de mandat amb un grup que ha fet oposició responsable –Cs–, sí els vam aprovar. 
 
-Tornem als compromisos de mandat. Està satisfeta dels processos participatius engegats? 
En aquests quatre anys s’ha escoltat més que mai la veu de la ciutadania. Qualsevol projecte ha anat acompanyat de processos participatius, reunions, assemblees… Hem creat el Consell d’infants, la figura dels regidors de barri i, per primer cop, s’han fet pressupostos participatius. La qualitat democràtica d’un municipi passa per una ciutadania implicada i crítica, amb veu i vot al llarg del mandat.
 
-També es van comprometre a potenciar l’habitatge social.
Aquest és un dels problemes més greus que tenim. Hem augmentat la partida en més d’un 300%, però és que partíem de 0! Malauradament estem molt lluny de poder afrontar la demanda de més de 660 veïns per a pisos protegits. 
 
-Això no quadra amb el discurs que ja hem superat la crisi.
Encara hi ha moltíssima gent patint i una situació d’emergència social. Gairebé un 30% del municipi viu per sota del llindar de la pobresa. Durant aquest mandat hem incrementat en un milió la despesa en atenció a les persones, malgrat la difícil situació econòmica de l’Ajuntament.
 
-El seu govern volia avançar cap a un fiscalitat més justa. 
Ho hem aconseguit en l’àmbit de les escoles bressol i la intenció seria estendre l’experiència a altres serveis, però requereix un esforç important i més temps. 
 
-Tampoc no ha estat possible plantejar el trasllat de Lafarge.
Hem complert amb el compromís de fer controls exhaustius de l’empresa i l’hem multada pel soroll. També hem obert contenciosos i hem enviat a la Fiscalia els abocaments de fuel a la llera del Besòs. Anem de la mà de la Plataforma Antiincineració, però aquesta és una lluita de David contra Goliat. 
 
-Encara veu viable recuperar les urgències nocturnes?
Ho veig difícil perquè la Generalitat no té un full de ruta clar sobre què vol fer. Nosaltres no hi renunciem i mantenim les nostres reivindicacions a través de la Taula per la Sanitat Pública.
 
-En quin grau el seu govern ha complert les expectatives del Pla d’Actuació Municipal?
En un grau molt elevat. El que no s’ha pogut fer ha estat majoritàriament per manca de diners. En línies generals, hem fet molt més d’allò que teníem previst. 
 
-I què ha faltat?
Més actuacions a la via pública, que porta molts anys de deixadesa. Però no hem tingut prou recursos econòmics. 
 
-El fet d’estar en minoria, ha perjudicat la gestió?
Contràriament, crec que ha enriquit l’acció de govern. Els tres grups que en formem part vam fer un PAM en comú, amb les aportacions de tots. I la major part de punts dels plens s’han aprovat amb el suport de l’oposició.
 
-I ha hagut una bona entesa?
En línies generals, sí. M’han decebut, però, el PSC i el PDeCAT perquè, sent responsables de la situació econòmica del consistori, no es van voler corresponsabilitzar en la solució proposada per refinançar el deute.
 
-La percepció és que el mandat no ha estat gens fàcil.
Certament. Als problemes econòmics s’ha afegit el context polític, amb la tensió que va envoltar l’1-O, la convocatòria de noves eleccions i l’aplicació de l’article 155, que ens va deixar durant mesos sense interlocutors a la Generalitat.
 
-I també ha estat present la protesta contínua dels veïns del Bosc d’en Vilaró.
Entenc la seva lluita, però vull deixar clar que la intenció d’aquest govern sempre ha estat afrontar la problemàtica, no amagar-la en un calaix, com va fer l’anterior executiu. El que hem aconseguit  en aquests mesos ha estat implicar totes les administracions supramunicipals en la recerca d’una solució viable per a la urbanització.
 
-Personalment, quin ha estat el millor moment del mandat?
N’he viscut molts. Des que un veí o veïna t’aturi per agrair-te que s’ha resolt el problema que tenia fins que vingui un ministre a confirmar que es farà el soterrament de l’R2. Aquest va ser un dels dies més emotius.
 
-I vostè s’ho creu o encara té un cert escepticisme?
Ara la institució està seguint fil per randa el compliment dels acords. Hi ha reunions tècniques una vegada al mes. Amb aquesta implicació i col·laboració entre administracions serà molt més difícil un nou incompliment.
Seccions:

Deixa un comentari