Les botigues de segona mà, un negoci emergent afavorit per la crisi

Andròmines, amb dues botigues, i Rastro Reto, al polígon de la Ferreria, venen objectes reciclats amb finalitats socials

Antonio Romo i Ana Martín, a la botiga de roba que Andròmines té a la Carretera Vella
Agustín López
La majoria dels objectes que comercialitza Rastro Reto prové de donacions i la resta, de l'adquisició de productes a baix cost

El context de crisi ha afavorit que en els últims mesos la venda de productes de segona mà guanyi protagonisme. Montcada i Reixac no es manté al marge d’aquest fenòmen que ha fet que, ara per ara, hi hagi al municipi 5 establiments dedicats a aquest tipus de productes. Les dues botigues més antigues, però, van obrir molt abans que comencés la crisi econòmica. Són les que l’Associació Social Andròmines va posar en marxa a la nau del carrer Progrés que hi ha al costat de la Deixalleria i a la Carretera Vella, l’any 2000, en el marc del seu projecte destinat a acollir persones en situació d’exclusió social. Antonio Romo és l’encarregat d’ambdues i qui coordina com es distribueix tot el que l’entitat recull a través de donacions. “A diferència de les botigues privades –explica–, la nostra finalitat no és obtenir beneficis econòmics, sinó donar feina a persones que, per diferents motius, tenen dificultats per accedir a un treball digne”. Actualment hi ha 5 persones treballant en el programa d’inserció més 1 transportista i 3 tècnics. Romo reconeix que quan no hi havia crisi costava vendres productes de segona mà: “La gent preferia estrenar i teníem els magatzems plens; ara contràriament hem guanyat clients però també s’han reduït les donacions”. Tots els materials que arriben a Andròmines –mobles, roba, material electrònic, objectes de la llar– passa per un procés de selecció i higeneització  abans de ser posat a la venda en qualsevol de les botigues. Si bé a la nau de la Ferreria es ven de tot perquè l’espai ho permet, la botiga de la Carretera Vella es reserva per a roba, joguines i complements. Ana Martín és, des de principi d’any, la nova responsable de l’establiment i ha entrat amb la voluntat de dinamitzar-lo al màxim aprofitant que les botigues de segona mà s’estan fent cada cop més populars. “El que té més sortida és la roba infantil; la d’adults costa més de vendre perquè fins ara no hi havia tradició, a diferència d’altres països, encara que mica en mica aquesta tendència va canviant”, assenyala.

Un altre projecte que també té un caire social és el que duu a terme l’associació Rastro Reto, una entitat d’abast internacional que va nèixer a Santander l’any 1985 i que s’ha acabat extenent a 30 països. El seu objectiu és la rehabilitació de persones amb problemes d’addicions a les drogues i l’alcohol. La seu central a Catalunya es troba a Ripollet i tot just ara acaba d’obrir un magatzem amb zona de botiga al polígon de la Ferreria, un lloc clau des d’un punt de vista logístic per la seva proximitat a Barcelona. “Per a nosaltres la venda d’articles de segona mà no és pas un negoci sinó la via per finançar els nostres centres d’acollida ja que no rebem cap mena de subvenció pública i els serveis que oferim són gratuïts”, explica el responsable de l’associació, José Manuel Monjero. El 85% dels objectes que comercialitzen provenen de donacions i la resta, de l’adquisició de productes a baix preu directament a fabricants. “No som cap competència per a les grans empreses”, remarca Monjero. Rastro Reto compta amb 4 cases a Montcada i Reixac on atén usuaris de l’associació i compta amb una àmplia xarxa de voluntaris per dur a terme la seva tasca social.

 

Seccions:
Etiquetes:

Deixa un comentari