Les botigues de segona mà, un negoci emergent afavorit per la crisi
Andròmines, amb dues botigues, i Rastro Reto, al polígon de la Ferreria, venen objectes reciclats amb finalitats socials
El context de crisi ha afavorit que en els últims mesos la venda de productes de segona mà guanyi protagonisme. Montcada i Reixac no es manté al marge d’aquest fenòmen que ha fet que, ara per ara, hi hagi al municipi 5 establiments dedicats a aquest tipus de productes. Les dues botigues més antigues, però, van obrir molt abans que comencés la crisi econòmica. Són les que l’Associació Social Andròmines va posar en marxa a la nau del carrer Progrés que hi ha al costat de la Deixalleria i a la Carretera Vella, l’any 2000, en el marc del seu projecte destinat a acollir persones en situació d’exclusió social. Antonio Romo és l’encarregat d’ambdues i qui coordina com es distribueix tot el que l’entitat recull a través de donacions. “A diferència de les botigues privades –explica–, la nostra finalitat no és obtenir beneficis econòmics, sinó donar feina a persones que, per diferents motius, tenen dificultats per accedir a un treball digne”. Actualment hi ha 5 persones treballant en el programa d’inserció més 1 transportista i 3 tècnics. Romo reconeix que quan no hi havia crisi costava vendres productes de segona mà: “La gent preferia estrenar i teníem els magatzems plens; ara contràriament hem guanyat clients però també s’han reduït les donacions”. Tots els materials que arriben a Andròmines –mobles, roba, material electrònic, objectes de la llar– passa per un procés de selecció i higeneització abans de ser posat a la venda en qualsevol de les botigues. Si bé a la nau de la Ferreria es ven de tot perquè l’espai ho permet, la botiga de la Carretera Vella es reserva per a roba, joguines i complements. Ana Martín és, des de principi d’any, la nova responsable de l’establiment i ha entrat amb la voluntat de dinamitzar-lo al màxim aprofitant que les botigues de segona mà s’estan fent cada cop més populars. “El que té més sortida és la roba infantil; la d’adults costa més de vendre perquè fins ara no hi havia tradició, a diferència d’altres països, encara que mica en mica aquesta tendència va canviant”, assenyala.
Un altre projecte que també té un caire social és el que duu a terme l’associació Rastro Reto, una entitat d’abast internacional que va nèixer a Santander l’any 1985 i que s’ha acabat extenent a 30 països. El seu objectiu és la rehabilitació de persones amb problemes d’addicions a les drogues i l’alcohol. La seu central a Catalunya es troba a Ripollet i tot just ara acaba d’obrir un magatzem amb zona de botiga al polígon de la Ferreria, un lloc clau des d’un punt de vista logístic per la seva proximitat a Barcelona. “Per a nosaltres la venda d’articles de segona mà no és pas un negoci sinó la via per finançar els nostres centres d’acollida ja que no rebem cap mena de subvenció pública i els serveis que oferim són gratuïts”, explica el responsable de l’associació, José Manuel Monjero. El 85% dels objectes que comercialitzen provenen de donacions i la resta, de l’adquisició de productes a baix preu directament a fabricants. “No som cap competència per a les grans empreses”, remarca Monjero. Rastro Reto compta amb 4 cases a Montcada i Reixac on atén usuaris de l’associació i compta amb una àmplia xarxa de voluntaris per dur a terme la seva tasca social.