L’esport local encara està molt masculinitzat

Montcada i Reixac va tancar el 2022 amb un total de 5.394 esportistes, dels quals només el 39% eren dones

El sènior femení de la UB MiR està format per dones que havien deixat la pràctica esportiva durant l'adolescència
UB MiR

La Diputació de Barcelona ha constatat en un estudi que l’esport encara està molt masculinitzat. Montcada i Reixac no és aliena a aquesta realitat. Així, segons les dades recollides per la Regidoria d’Esports sobre la participació en activitats esportives durant el 2022, hi va haver un total de 5.394 esportistes, dels quals només el 39 % eren dones. A nivell de l’esport federat, aquesta diferència encara es fa més palesa, ja que el percentatge femení es queda només en el 25%.

Abandonament prematur

Un dels problemes amb què es troba l’esport femení és l’abandonament prematur de la pràctica esportiva per part de les noies entre els 12 i els 18 anys. Els motius són diversos com la priorització dels estudis, de la feina, de les activitats socials i de les amistats, així com la manca d’oferta per part de les institucions públiques i dels clubs. Davant d’aquesta problemàtica, la Diputació va posar en marxa l’octubre passat una campanya amb les etiquetes #NoHoDeixis i #LesDonesFemEsport, per combatre aquest fenonem i per fomentar l’esport entre les noies i joves, amb iniciatives impulsades des de les institucions públiques i les entitats privades perquè s’incorpori la perspectiva de gènere.

Montcada i Reixac va tancar el 2022 amb un total de 5.394 esportistes, dels quals només el 39% eren dones

Des de l’Ajuntament i les entitats, s’han implementat algunes accions per promoure l’esport femení. “En les subvencions municipals, ja hem incorporat criteris per afavorir els clubs que potencien l’esport femení”, ha destacat el regidor d’Esports, Gerard Garrido (ERC), qui ha afegit que la Regidoria també dona suport als clubs en qualsevol iniciativa que tinguin en aquest sentit.

Testimonis

Sílvia San Nicolás va deixar el bàsquet quan tenia 18 anys per motius laborals: “Els entrenaments acabaven tard, arribava a casa al voltant de la una de la matinada i l’endemà m’aixecava a les cinc per anar a treballar. A més, també estudiava, per tant, vaig decidir deixar el bàsquet”, explica San Nicolás. Deu anys després d’aquesta decisió, ha reprès la pràctica esportiva. Juntament amb altres companyes en la mateixa situació que ella, han format un sènior femení de bàsquet a la UB MiR, amb horaris adaptats i més disponibilitat per tenir cura dels seus fills. “S’ha de promoure més l’esport femení. Si les noies joves veuen que hi ha dones que juguen a bàsquet, podem ser el seu referent perquè segueixin practicant esport i no ho deixin”, subratlla San Nicolàs, qui opina que ja no hi ha tants esteorotips com quan ella va començar, però que encara queda un llarg camí per la igualtat d’oportunitats entre homes i dones en l’àmbit de l’esport.

El sènior femení de la UB MiR és un grup de mares que juga la lliga entre setmana per poder compaginar l’esport i la família

El sènior femení del FB Montcada és un altre exemple d’aquest fenonem. L’equip està vivint una temporada molt complicada, ja que moltes jugadores tenen dificultat per arribar al camp a l’horari dels entrenaments i cada cop hi ha més baixes. Per aquest motiu, el FB Montcada s’està quedant amb pocs efectius per competir a la lliga, sobretot en els desplaçaments.

El sènior femení del FB Montcada juga a Segona Divisió.
Arxiu La Veu


“Alguna cosa estem fent malament en general en l’esport, si no aconseguim que les dones es quedin i guadeixin de la pràctica esportiva”, ha manifestat la capitana del FB Montcada femení, Andrea Alcalà, qui creu que “a les dones no se’ns pren seriosament en cap esport i això fa que tot sigui més complicat”.

El FB Montcada també té problemes per completar cada setmana la plantilla

Esport escolar

En aquest àmbit també hi ha molt abandonament prematur per part de les noies en l’esport. Així ho constata el professor d’Educació Física de l’INS La Ferreria, Josep Fontanals, qui considera que “a partir dels 12 anys hi ha una manca d’oferta per part de les institucions públiques que, sobretot, pateixen les noies”. D’altra banda, Fontanals afirma que les extraescolars troben força competència en altres interessos que apareixen sobretot durant l’adolescència: “L’experiència em demostra que són les noies, més que els nois, les que verbalitzen sovint que prefereixen substituir la pràctica esportiva per millorar el seu rendiment acadèmic”.

Un percentatge elevat de noies entre els 12 i els 18 anys deixa la pràctica esportiva.
Berta Barcons

Augmentar la proposta d’activitats física en els centres de secundària és una possible solució

Per poder acabar amb aquesta problemàtica, cal fomentar més l’esport femení en les escoles, instituts i les entitats. “És necessari un projecte que s’origini a partir dels interessos de les joves per tal que, un cop finalitzada la seva escolarització, es mantingui l’interès de practicar esport, de manera independent o federativa”, apunta el docent.

Deixa un comentari