Matrimonis forçats, la violència masclista més desconeguda i invisibilitzada

Hi ha adolescents i joves que són obligades a casar-se contra la seva voluntat seguint una tradició de la seva comunitat, un problema mundial que també es dona a casa nostra

El matrimoni forçat és un fenonem que no està associat a determinades cultures o religions
Levante

Maria és el nom fictici d’una jove de Montcada que es va rebel·lar contra la decisió de la seva família de casar-la amb un home que vivia al país d’origen dels seus pares. No volia que li passés igual que a la seva cosina, que va marxar de vacances i ja no va tornar. La jove es va sobreposar a la pressió familiar i al rebuig de la seva comunitat per iniciar un nou camí a la vida, durant el qual va comptar amb l’ajut d’una família del municipi que la va acollir a casa seva en els moments més difícils. Maria viu ara a Barcelona i ha aconseguit recuperar la relació amb la seva mare.

La història de Maria no és un cas aïllat a Catalunya. Els Mossos d’Esquadra han atès prop de 200 dones des del 2009, una xifra que possiblement serà més elevada ja que aquesta pràctica ocorre dins l’àmbit familiar, lluny de la visibilitat pública.

Els matrimonis forçats és un fenonem global que no està associat a determinades cultures o religions de forma directa, però sí a pràctiques tradicionals contràries als drets de les dones. Consisteixen en la unió de dues persones en la qual, com a mínim, una de les dues –generalment la dona– no ha donat el seu consentiment i ha estat pressionada i coaccionada per la seva família i el seu entorn més proper. Les joves no tenen dret a decidir sobre el seu projecte vital i, com que aquesta violència es produeix dins l’àmbit familiar, queden en una vulnerabilitat i indefensió total.

Jornades comarcals

Amb l’objectiu d’establir un protocol de prevenció i abordatge dels matrimonis forçats, el Consell Comarcal del Vallès Occidental va organitzar el passat dimarts a l’Auditori Municipal una jornada adreçada a professionals per analitzar la problemàtica des de diversos àmbits. L’entitat Valentes i Acompanyades, amb seu a Salt (Girona), va explicar les seves experiències per ajudar les víctimes i aturar aquestes pràctiques. “És una forma de violència sense fronteres. La unió no es concep com un afer personal, sinó com un pacte entre famílies ”, va destacar la integradora social Ruth Rosique.

És una forma de violència sense fronteres. La unió no es concep com un afer personal, sinó com un pacte entre famílies

Ruth Rosique, integradora social de Valentes i Acompanyades
Ruth Rosique, durant la seva intervenció, i Núria Garcia, pertanyen a l’entitat Valentes i Acompanyades
Sílvia Alquézar

Les causes que hi ha darrera d’un matrimoni forçat són diverses, vinculades amb el concepte d’identitat comunitària: mantenir el llinatge familiar, el respecte inqüestionable a l’autoritat dels més grans, la preservació de la virginitat de les filles per no deshonrar les famílies i, de vegades, també influeixen motius econòmics.

Carolina Villacampa, catedràtica de Dret Penal de la Universitat de Lleida, va presentar els resultats d’una investigació sobre els diversos processos de victimització, tot concloent que “és important entendre el context familiar per donar solucions que tinguin validesa en la comunitat on es produeix el matrimoni forçat”. Des de la vessant jurídica, les entitats també insten les administracions a reforçar els protocols i ampliar el suport a les víctimes.

És important entendre el context familiar per donar solucions que tinguin validesa en la comunitat on es produeix el matrimoni forçat

Carolina Villacampa, catedràtica de Dret Penal de la Universitat de Lleida
Carolina Villacampa és catedràtica de Dret Penal a la Universitat de Lleida
Sílvia Alquézar

L’acte va començar amb la benvinguda de l’alcadessa, Laura Campos (ECP), qui va remarcar la importància de fer visible i sensibilitzar la ciutadania sobre aquesta realitat tan amagada: “Cal més treball en xarxa entre àmbits i administracions per ser molt més eficients i que cap dona hagi de tornar a pronunciar un ‘sí, vull’ en contra de la seva voluntat”.

Cal més treball en xarxa entre àmbits i administracions per ser molt més eficients i que cap dona hagi de tornar a pronunciar un ‘sí, vull’ en contra de la seva voluntat

Laura Campos, alcaldessa de Montcada
L’alcaldessa Laura Campos va inaugurar les jornades a l’Auditori Municipal
Sílvia Alquézar

Mirada oberta i sense estigmes

Rubia Naz és portaveu de Pakmir, una entitat local que treballa per la integració de les dones pakistaneses. Per a la jove, que està realitzant el treball de final de carrera sobre els matrimonis forçats, “cal una mirada àmplia i sense estigmes”. Naz opina que la millor manera de combatre aquesta pràctica és la socialització. “Dediquem molts esforços a transmetre a les famílies i les nenes la importància d’estudiar. Quan més elevat sigui el seu nivell educatiu, més empoderada estarà”, argumenta, tot destacant també la importància de tenir referents entre les germanes grans.

Dediquem molts esforços a transmetre a les famílies i les nenes la importància d’estudiar. Quan més elevat sigui el seu nivell educatiu, més empoderada estarà

Rubia Naz, portaveu de Pakmir
Rubia Naz és la portaveu de l’entitat local Pakmir
Sílvia Alquézar

Deixa un comentari