Memòries sobre el primer mandat de la democràcia

En el 45è aniversari dels ajuntaments democràtics, quatre testimonis directes narren com era aleshores l’Ajuntament

Enguany s’han complert 45 anys de la constitució dels primers ajuntaments democràtics després d’una llarga dictadura. Les eleccions van ser el 3 d’abril del 1979. Sense cap mena d’experiència en l’àmbit de la gestió pública, els homes i dones que van entrar al nou govern van haver d’assumir la responsabilitat de posar al dia una administració obsoleta, afrontant tots els reptes derivats de la manca de mitjans i de recursos. Quatre d’aquells regidors –Josep M. Campos (PSUC); Joan Alemany (PSC-PSOE); Jaume Relat (CiU) i Antoni Orihuela (ERC)– han compartit la seva experiència amb La Veu a través de dos videopòdcast.

En el primer, publicat el 5 de juliol, explicaven quines van ser les seves motivacions per entrar en política i com van viure la campanya. Ara, en el segon programa, narren com era l’Ajuntament a l’inici de la democràcia i episodis com l’intent de cop d’estat del 23F del 1981 o el trencament del PSUC al 1982, que va suposar l’expulsió de la corporació de l’alcalde i set regidors del grup en l’últim any de la legislatura.

Primer mandat

Alemany: “Van ser moments difícils, no només per les mancances que tenia l’administració, sinó també pel clima polític que es vivia. A tocar de l’Ajuntament hi havia la caserna de la Guàrdia Civil i la seu de Fuerza Nueva. A mi, un guàrdia urbà em va amenaçar de mort per ser d’esquerres. Ens vam adonar que calia posar remei a aquesta situació”.
Campos: “La presa de possessió va ser molt emotiva perquè representava que el poble tornava a recuperar la vara de comandament de l’Ajuntament. L’aleshores secretari, Amadeu Amenós, va ser una figura clau, perquè coneixia molt bé l’administració i va assumir moltes responsabilitats que van treure el consistori de situacions complicades”.


Orihuela: “Durant el període en què vaig estar, recordo uns mesos molt agitats, reunions a l’Ajuntament, manifestacions i protestes generalitzades no només al municipi, sinó arreu”.
Relat: “Recordo que el primer Ple en què vaig intervenir em van escridassar per parlar en català. L’alcalde va sortir en la meva defensa i jo vaig argumentar que, després de 40 anys de persecució de la nostra llengua, tenia dret a fer-la servir i que, en qualsevol cas, si algú no l’entenia, m’oferia a fer-ne un resum en castellà. El públic va passar de la cridòria als aplaudiments”.

23F

Intent de cop d’estat del 23F del 1981

Relat: “Tan aviat com vaig sentir la notícia per la ràdio vaig anar a la seu del partit i em vaig endur els papers que hi havia a casa”.
Orihuela: “Jo patia més pel meu cap a l’empresa, que era del PSC i s’havia significat molt, que per mi mateix”.
Alemany: “El primer que vaig fer va ser passar per la seu a recollir papers i enviar la meva dona a casa de la seva mare”.
Campos: “Gent del partit va arreplegar armes i vam passar la nit a l’Ajuntament, disposats a defensar la institució si calia. Ens va moure més la inconsciència que la valentia”.


Valoració de l’experiència

Orihuela: Malgrat que vaig estar poc temps de regidor, vaig poder viure en primera persona l’emoció del que aquell moment històric significava.
Relat: Del que estic més satisfet és d’haver fet una pila d’amics. Hi vam coincidir gent de diferents ideologies però, la gran majoria, molt honesta.
Campos: “Al marge de la rivalitat política, 45 anys després podem valorar el que vam fer aleshores i les amistats que conservem”.
Alemany: “Voldria ressaltar el paper d’Alfonso Montoro i Josep M. Campos, als que jo anomeno encantadors de serps. Et feien creure el que no creies i gràcies a ells vam arribar a molts acords entre el PSC i el PSUC que van ser beneficiosos per al municipi”.

Deixa un comentari