Míriam Gázquez reivindica la figura de Juan Ramon Masoliver

La filòloga presenta a la Vallençana un llibre que repassa la vida i l’obra de l’erudit en un acte organitzat per l’ACM per tancar la temporada d’activitats

Míriam Gázquez, mostrant un exemplar d'un dels llibrets de la col·lecció de poesia que va impulsar Masoliver a la postguerra
Fotos: Laura Grau

En plena Serralada de Marina –el restaurant Les Claus de Sant Pere–i al costat de la casa on va viure Juan Ramon Masoliver (1910-1997) des dels anys cinquanta, l’ACM va organitzar el 4 de juliol l’acte cloenda de la temporada d’activitats amb la presentació d’un treball d’investigació sobre l’erudit de la Vallençana a càrrec de la filòloga hispànica i professora de literatura Míriam Gázquez.

Amb el títol Juan Ramon Masoliver – Edición y cultura en la Barcelona de postguerra, el llibre és un resum de la seva tesi doctoral, que reivindica la figura de l’editor, periodista i crític literari “injustament oblidat” segons la investigadora “perquè es va veure atrapat per la xarxa del Glorioso Movimiento, de la qual ben aviat se’n va deslliurar”.

Gázquez, durant la xerrada, amb una imatge de Masoliver al fons

De tarannà cosmopolita, gran viatger i “animal de lectura”, Masoliver va dur a terme una gran feina com a editor, liderant la col·lecció ‘Poesía en la mano’ (1939-1941), amb una acurada selecció de poetes nacionals i internacionals. “La seva posició de privilegi com a Delegat de Propaganda a Barcelona li va permetre disposar dels recursos necessaris per tirar endavant la col·lecció fins que les autoritats van tancar l’aixeta, fet que va provocar un desencant en l’erudit, que va decidir abandonar el càrrec i dedicar-se a fer de periodista i corresponsal a Itàlia i l’Orient Mitjà“, va explicar Gázquez.

Masoliver va ser injustament oblidat perquè es va veure atrapat per la xarxa del Glorioso Movimiento, del qual ben aviat se’n va deslliurar

Míriam Gázquez

Amb només 18 anys, Masoliver va fundar la revista d’avantguarda ‘Hèlix’, a Vilafranca del Penedès, amb articles dedicats a les principals figures literàries del moment. Més tard, a París, va conèixer intel·lectuals i escriptors de la talla d’André Breton, James Joyce i Ezra Pound, per al qui va treballar com a secretari durant quatre anys. Als anys cinquanta, va establir la seva residència a la finca familiar de la Vallençana, on va viure fins al final de la seva vida. “Una de les edicions del Premi de la Crítica, fundat per ell, es va fer al restaurant Can Piqué, amb l’assistència d’un jove Mario Vargas Llosa“, va explicar la filològa, qui va posar en valor la participació de Masoliver en iniciatives culturals del poble com el grup Tertúlia.

Una de les edicions del Premi de la Crítica, fundat per ell, es va fer al restaurant Can Piqué, amb l’assistència d’un jove Mario Vargas Llosa

Míriam Gázquez

Per elaborar aquesta obra, Gázquez va tenir accés als arxius personals de l’erudit i a la seva gran biblioteca de la finca de la Vallençana –formada per més de 10.000 volums, entre els quals hi ha alguns incunables–, gràcies a l’amistat que va establir amb la seva vídua, Emilia de la Vega. “Endinsar-me en la biblioteca de Masoliver va ser una de les experiències més intenses de la meva vida”, va dir la filòloga, que va arribar a un acord amb la Biblioteca de Catalunya perquè es fes càrrec del llegat de l’erudit.

La sala d’actes del restuarant Les Claus de Sant Pere es va omplir amb motiu de la conferència de Míriam Gázquez

Seccions:

Deixa un comentari