Nicolás Olea: ‘En la incidència del càncer, té més pes el codi postal, que el genètic’

Les conferències del científic granadí i l’endocrina Carme Valls atrauen prop de 150 persones al Kursaal

D'esquerra a dreta, Olea, Conejero, Valls, Mestres i Gallar
Laura Grau

Al voltant de 150 persones van assistir divendres a la tarda a la xerrada informativa que va organitzar la Plataforma Antiincineració al Kursaal per abordar la influència de la incineració i altres focus d'emissions sobre la salut de les persones. L'acte va comptar amb les aportacions de dos importants investigadors sobre aquesta qüestió, la metge endocrina Carme Valls, i el catedràtic de Radiologia i Medicina Física de la Universitat de Granada i oncòleg de l’Hospital Clínic d’aquesta ciutat andalusa, amb més de 30 anys d’investigació sobre els efectes dels agents ambientals en la salut.

 

El portaveu de la Plataforma, José Luis Conejero, va obrir l'acte llegint un comunicat en resposta a la invítació de l'Ajuntament de formar part d'una comissió de treball amb presència de Lafarge i entitats per valorar la relació de l'empresa amb el seu entorn. En opinió del col·lectiu, aquesta comissió "és inútil i només pretén afiançar la presència de l'empresa a Montcada, amb la complicitat de les entitats locals que reben subvencions". Conejero va agrair la presència de dos components de la Coordinadora Catalana contra la Incineració de residus a cimenteres, M. Dolores Gallar, de Sant Vicenç dels Horts, i Mercè Mestres, de Santa Margarida dels Monjos, poblacions que també acullen aquest tipus d'instal·lacions.

 

L'investigador Nicolás Olea va obrir el seu discurs afirmant que no totes les persones tenen el mateix risc de patir càncer. "En aquest sentit, hem comprovat que té més pes el codi postal, que el genètic", va dir, citant els treballs de l'Institut de Salut Carlos III, que vincula la presència d'incineradores amb la major incidència d'aquesta patologia. Olea va fer un repàs de la gran quantitat de substàncies tòxiques a què estan exposats els éssers humans, no només a través de l'aire contaminat, sinó també de l'alimentació, els productes cosmètics i altres objectes que utilitzem en la nostra vida quotidiana, com les ampolles d'aigua o les paelles de la cuina. Olea es va mostrar sorprès que la incineradora de Montcada emetès ftalats  –29 quilos al 2012, segons el Registre Estatal d'Emissions i Fonts Contaminants. Aquesta substància, usada per donar flexibilitat als plàstics, pot causar alteracions en el sistema hormonal. Un estudi que ha mesurat el nivell d'ftalats a l'orina d'habitants de diferents llocs d'Espanya determina que és un dels països europeus amb índexs més alts. "El problema més greu és que la normativa marca la quantitat màxima d'additius que pot portar cada producte de forma individual, però ningú ha mesurat l'efecte combinat de les diferents substàncies a les què estem exposats", va alertar el científic, refererint-se especialment als infants i les dones embarassades, molt més vulnerables. "Aplicant el principi bàsic de precaució, les administracions haurien de treballar per reduir la sobreexposició dels humans als tòxics", va concloure.

 

La intervenció de Carme Valls es va centrar en els efectes concrets de la incineració i la perillositat de les nanopartícules, "que cap filtre, per més modern que sigui, pot aturar". Segons l'endocrina, la majoria dels tòxics que desprén una incineradora, a més de ser potencialment cancerígens, també poden causar alteracions en el funcionament hormonal. "Per això cada vegada veiem més problemes de salut reproductiva, de pubertat precoç i d'obesitat", va remarcar. Davant de totes les incerteses científiques sobre com afectarà a llarg termini l'exposició continuada als tòxics, Valls va reclamar l'elaboració d'estudis epidemiològics entre la població i va fer servir el principi de precaució esgrimit per Olea per defensar que "les incineradores han d'estar lluny de nuclis habitats".

 

Deixa un comentari