‘No sóc independentista, però censurar el debat polític al Parlament va en contra de les meves conviccions’

El polític montcadenc, coordinador general d’EUiA, ha de fer front a tres querelles, l’última per un presumpte delicte de rebel·lió

Joan Josep Nuet és l'actual coordinador general d'EUiA
Google

Tot i no ser independentista, Joan Josep Nuet és un dels 20 càrrecs públics contra els quals la Fiscalia general s’ha querellat per un presumpte delicte de rebel·lió, sedició i malversació de fons públics. El fins ara diputat montcadenc, membre d’un dels grups de l’oposició (CSQP), serà encausat per la seva actuació, com a secretari tercer de la Mesa del Parlament, en relació al procés sobiranista. Aquesta és la tercera querella que afecta Nuet. La primera va ser fa un any per haver admès a tràmit una proposta de resolució en el debat de política general del Parlament que parlava sobre el referèndum i la segona, per la tramitació de la llei que el va desenvolupar. En ambdós casos, la Fiscalia acusa els membres de la Mesa d’un presumpte delicte de desobediència i prevaricació que pot comportar penes d’inhabilitació i multes econòmiques. La tercera querella és més greu ja que podria suposar fins a 25 anys de presó. El 9 de novembre anirà a declarar davant del Tribunal Suprem, a Madrid, després que s'hagi ajornat la citació del dia 2. Malgrat la gravetat de la situació, Nuet assegura no estar penedit de la seva actuació, avalada en tot moment pel seu grup.

Està preocupat per la seva situació personal?

Òbviament; dir el contrari seria una frivolitat. Estem preocupats perquè hi ha una mena de ‘A por ellos’ judicial que fa pensar que aquí no es tracta de fer justícia sinó clarament d’una revenja. Però, malgrat les repercussions personals d’aquest procediment –si s’apliquen mesures cautelars podria entrar a Soto del Real en questió de dies, a l’espera de judici–, tinc clar que he actuat correctament, d’acord amb les meves idees i la meva consciència i, per a mi, això és essencial.

Com és que, tot i no haver votat favorablement cap punt sobre la independència, l’acusen de rebel·lió?

Perquè tot forma part d’una causa general que, d’altra banda, és plena d’errades. Per exemple, rebel·lió implica alçar-se en armes contra l’Estat, cosa que aquí no ha passat.

Si pogués, faria marxa enrere?

De cap manera. Tinc tres querelles a sobre per haver permès, com a membre de la Mesa, el debat polític al Parlament. Argumenten que no ens acusen per les nostres idees, sinó per desobeir el Constitucional, però el que realment pretenen és que la Mesa actuï com a un òrgan censor i limiti els temes dels quals es poden parlar a la cambra. Precisament la Constitució diu que tots els ciutadans poden expressar les seves idees i les dels diputats i diputades en seu parlamentària estan, a més, especialment protegides. Jo estic d’acord amb què hi hagi un organisme regulador com el TC que pugui suspendre les lleis que consideri inconstitucionals, però un cop han estat aprovades; prohibir el debat previ és censura. Una democràcia madura ha de poder discutir de tot.

I vostè pot acabar a la presó per haver permès el debat sobre una qüestió amb la qual no se sent indentificat com és la independència.

Així és. Tots els punts debatuts al Parlament sobre aquesta qüestió els he votat en contra. No sóc independentista ni me’n faré, però pensar que d’una idea no se’n pot parlar va en contra de les meves conviccions. No estic gens d’acord amb vetar aquest debat i molt menys amb què els independentistes vagin a la presó. Si ara apliqués aquesta censura a l’independentisme, demà seria a una altra cosa i ens arrisquem que, al final, hi hagi una llista negra de temes prohibits. I, ves per on, normalment aquests solen ser les que afavoreixen la majoria de la gent i impliquen canviar les coses. Precisament com a militant comunista des del 1986, jo faig política amb aquest objectiu.

Què opina de l’actual situació política a Catalunya?

El meu grup sempre s’ha mantingut en contra de l’aplicació del 155 i de la DUI. Són dos extrems que s’alimenten mútuament i no ajuden a resoldre el conflicte. La declaració unilateral no té suport democràtic perquè, si bé el referèndum es va fer, no en les condicions que calia. El 155, d’altra banda, respon a la regressió que el PP busca des de fa molt de temps amb un clar objectiu de recentralitzar. Nosaltres ens presentarem a les eleccions del 21D perquè creiem que seran un primer pas per dialogar i treballar per aconseguir un escenari com l’escocès, amb un referèndum acordat i amb plenes garanties democràtiques. La via unilateral s’ha comprovat que té moltes dificultats, amenaça amb trencar la cohesió social a Catalunya i ens ha fet perdre l’autogovern, un pas enrere. Hem de cercar una estratègia guanyadora, amb més temps i un objectiu clar, que el poble de Catalunya pugui exercir el seu dret a l’autodeterminació.

 

Deixa un comentari