Obrim Vies promou la creació d’un Observatori del Territori i del Medi Ambient a Montcada

El col·lectiu presenta la proposta durant la xerrada-col·loqui feta a l’Abi sobre diferents lluites mediambientals

Jaume Aregall va parlar en nom de La Màquia
Laura Grau
Pol Ansó, de Salvem Gallecs, mostrant en un gràfic l'evolució del territori
Salvador Villacrosa, de Vallès Nét, durant la seva internvenció a l'Abi

L’Associació Obrim Vies està promovent la creació d’un Observatori del Territori i Medi Ambient de Montcada i Reixac per fer el seguiment de  les problemàtiques mediambientals que hi ha al municipi i proposar projectes per abordar-les. El col·lectiu té previst convocar una assemblea a mitjan de febrer oberta a entitats i ciutadans que treballen en aquest àmbit amb l’objectiu de posar fil a l’agulla. “Ja que el govern municipal no ha complit el compromís de crear una web mediambiental inclós al Pla d’Actuació Municipal 2011-2015, farem nosaltres la seva feina”, ha dit Daniel Aranda, d’Obrim Vies. La regidora de Medi Ambient de l'Ajuntament, Judith Mojeda (PSC), ha explicat que ja fa mesos que s'està treballant en la creació d'una web amb la intenció de tenir-la enllestida abans que acabi el mandat. "Ens agradaria poder-la tenir ja, però és una feina laboriosa recopilar una gran quantitat de dades que estan disperses i els mitjans que tenim a l'abast no ens permeten anar més ràpid", ha afegit.

 

Posar en contacte les diferents entitats que treballen en defensa del medi ambient i el territori va ser el principal objectiu de la xerrada que va organitzar Obrim Vies ahir la tarda a l’Abi amb l’assistència de representants La Màquia, Vallès Nét i Salvem Gallecs. Una de les principals conclusions és que són els moviments ciutadans els únics que poden forçar les administracions a canviar les seves polítiques ambientals i lluitar contra els lobis empresarials que viuen del negoci de tractar la brossa.

 

Antoni Álvarez i Jaume Aregall van parlar en representació de La Màquia, una associació creada fa quatre anys per defensar la Serralada de Marina. Álvarez considera que “manca una política concreta d’actuació en un territori que representa el 26% del terme municipal de Montcada i Reixac”. Per la seva banda Aregall es va referir a tres punts concrets d’aquest espai natural protegit: la Torre dels Frares, un element patrimonial que presenta un greu estat d’abandonament i al voltant del qual proliferen barraques i abocaments –"això no té res a veure amb les persones que viuen a la casa", va afegir; la pedrera de la Vallençana, que s’ha restaurat amb bales de rebuig procedents de l’Ecoparc II, “sense que s’estigui fent cap control de l’emissió de lixiviats al subsòl”; i les activitats de restauració, que tenen un gran impacte sonor sobre la fauna. “Cal que tant l’Ajuntament com el Consorci del Besòs facin una aposta per aquest entorn i no es limitin a senyalitzar camins per a bicis”, va concloure Aregall.

 

En nom de la Plataforma Vallès Nét va intervenir Salvador Villacrosa, veí de Ripollet i un dels afectats per les males olors que provenen de l’Ecoparc II, situat a Can Cabanyes (Montcada), a tocar d’aquesta població vallesana. La principal denúncia d’aquest col·lectiu és que una instal·lació que inicialment estava pensada per donar servei a 11 municipis, ara en dóna a 21, el que suposa que està tractant una mitjana anual de 300.000 tones, “molt per sobre del que es va dir”, critica Vilacrosa, qui també qüestiona l’eficàcia de la planta, “que només recicla el 16% del material que arriba, la resta es destina a abocadors o cimenteres com la de Montcada”. Vallès Nèt està fent una campanya de recollida de signatures perquè l’Ecoparc II redueixi les seves dimensions. Alhora reclama un nou model de gestió de residus com el sistema porta a porta que es fa al País Basc i a diferents llocs d’Europa.

 

El tercer ponent va ser Pol Ansó, de Salvem Gallecs, que va explicar la lluita de quaranta anys per salvar aquest pulmó verd del Vallès, repartit entre diferents municipis, entre els quals hi ha Montcada i Reixac, que hi té la urbanització de l’Estany de Gallecs, “una urbanització de les més pirates que conec, que ha passat en poc temps de 15 habitatges a 45 amb la connivència de l’Ajuntament montcadenc”, va dir.

Seccions:
Etiquetes:

Deixa un comentari