Obrir un negoci propi, una alternativa vàlida per a combatre la crisi
Tres emprenedors expliquen a ‘La Veu.cat’ el seu projecte
En època de crisi, muntar un negoci propi pot ser una alternativa raonable per poder tenir feina i seguir endavant. Alguns ho fan com a única possibilitat per tornar a integrar-se en un món laboral que els hi ha tancat les portes i altres ho fan amb valentia, com una necessitat personal que no entén de pors i mals auguris.
Als seus 24 anys, Teresa Soriano ha deixat la seva professió com a higienista dental i s’ha llançat a l’aventura de crear la botiga ‘Instint animal’, situada a la rambla dels Països Catalans. Per poder engegar el seu negoci aquest estiu no ha tingut vacances, però ni això ni la crisi li treuen la son: “Si un confia en el que fa, no ha de patir; hem de ser nosaltres mateixos els que generem feina”, diu Teresa, que reconeix que molta gent, sobretot la seva família, li va recomanar que no obrís la botiga en una època tan complicada.
De moment, diu que no es pot queixar i és optimista. També li dóna una satisfacció haver posat el seu “granet de sorra” per millorar la situació econòmica de la noia que té contractada com a perruquera de les mascotes.
Nova botiga a El Punt. Gemma Sala, de 33 anys, viu a Montcada des de fa tres anys i fa un mes que va obrir la botiga de roba infantil Xarranca, al Centre Comercial El Punt. “Treballava en un altre comerç, però sempre havia tingut la inquietud d’obrir el meu negoci. Ara treballo per a mi, tinc més maldecaps, però puc fer les coses a la meva manera”, explica.
Gemma ha fet un pla d’empresa i creu que El Punt té potencial i per això s’ha llançat a l’aventura malgrat la seva situació personal, separada i amb dos fills. Intenta veure la part positiva d’aquesta crisi i diu que és un bon moment per obrir nous negocis: “Els lloguers i les obres per arranjar un local són més barates. Això sí, no és suficient amb tenir una idea, el projecte ha de ser viable…”.
Un paleta fent xurros. El cas de Mario Cañas és diferent. Crear el seu propi negoci ha estat l’única alternativa per continuar treballant. Pare de tres fills, aquest veí de la Font Pudenta és un víctima més de la frenada brusca que ha sofert el sector de la construcció. Quan va començar la crisi, la feina a l’obra cada vegada anava a menys i després de donar moltes voltes i estar gairebé un any a l’atur, va comprar-li a un familiar una xurreria ambulant. “Aquest és un negoci que sempre funciona perquè la gent sempre té dos euros per comprar-se uns xurros”, comenta.
Va demanar un crèdit i des de principi de novembre està instal·lat al parc de la Font Pudenta, on es vol quedar fix durant un temps, tot i que aquest negoci és itinerant. “De moment, pinta bé, però els matins són fluixos. Segurament, ho aniré combinant fent mercats pels matins i algunes fires els caps de setmana”, explica.
Articles relacionats
Articles relacionats
Extingit el virulent foc a un solar de desballestament il·legal ubicat a prop dels blocs Sivis
Primeres declaracions en la instrucció de la querella de l’AV Can San Joan contra la Generalitat i la cimentera
L’antiga Nissan podria fabricar components del cotxe elèctric Omoda d’aquí a dos anys
Pau Montfort rep el tercer premi del concurs Exporecerca Jove amb un treball sobre la leucèmia
Francisco Sánchez Vallejo retrata personatges famosos de Montcada