L’historiador Miguel G. Gómez reivindica el llegat del moviment llibertari

El Cafè Colon de l’Abi va acollir aquest dimecres la presentació del llibre La CNT i la Nova Economia. Del col·lectivisme empresarial a la planificació de l’economia confederal (1936-1939), de l’historiador i militant anarcosindical Miguel G. Gómez, convidat per la CNT de Montcada.

Gómez va parlar sobre els aspectes econòmics del procés revolucionari engegat per la CNT a diferents municipis i regions de Catalunya i Espanya a partir de l’estiu de 1936, amb motiu de l’aixecament militar contra la República. En el cas de Montcada i Reixac, Gómez va destacar la força del moviment llibertari entre els treballadors de l’antiga fàbrica Asland i al ferrocarril, amb un elevat índex d’afiliació, fet que va facilitar la col·lectivització dels seus mitjans de producció a la rereguarda republicana.

L’historiador va emmarcar els afusellaments comesos per la CNT-FAI al municipi en un context de violència social que no neix l’estiu de 1936, sinó que ve de lluny. “Hem de pensar que la patronal finançava bandes de pistolers a sou per contrarestar l’auge de la reivindicació obrera i que durant els anys trenta, els amos de les fàbriques feien lock outs, condemnant els treballadors i les seves famílies a passar gana, creant un fort ressentiment en la classe obrera“, va dir Gómez, qui també va posar de relleu el rerefons revolucionari que es vivia a la resta d’Espanya i Europa. “Aquest ressentiment acumulat és una autèntica olla pressió que explota arran del cop d’estat contra la República”, va argumentar Gómez, qui també considera injust que s’atribueixi tota la violència a la CNT, quan també hi havia membres d’altres partits i sindicats als comitès antifeixistes, com ERC o els rabassaires, i quan la majoria disposava d’armes.

En aquest sentit, Gómez considera que la historiografia oficial, tant de dretes com d’esquerres, va satanitzar el moviment llibertari, ocultant les seves valuoses aportacions en àmbits com l’economia, l’educació i els moviments socials. “No hem d’oblidar que l’ecologisme, l’escola laica, el pensament antimilitarista, part del feminisme, el cooperativisme i el sindicalisme provenen en bona part d’aquest moviment”, va concloure l’historiador.