‘Si no mesures tots els contaminants no pots dir que tens un aire net’

A Montcada hi ha tres estacions que mesuren la qualitat de l’aire i es troben ubicades a l’Ajuntament, la plaça Lluís Companys i al barri de Can Sant Joan. Entre els contaminants mesurats per aquestes estacions hi ha òxids de nitrogen (NOx) o l’ozó, però manquen les partícules en suspensió de diàmetre inferior a 2.5 micres (PM2,5), “les més perilloses per a la salut humana”, segons explica Xavier Querol, geoquímic i professor investigador d’IDAEA-CSIC –Instituto de diagnóstico ambiental y estudios del agua del Centro Superior de Investigaciones Científicas.

“L’índex de PM2,5 a Montcada se l’inventa la Generalitat perquè aquí no es mesura i sense aquesta dada tu no pots dir que la qualitat de l’aire és bona”, critica Querol. La informació en temps real de les estacions de control es pot veure a la pàgina web de la Generalitat ‘Qualitat de l’aire actual’.

‘5 micrograms de partícules ultrafines equivalen al nivell de sutge que entra als pulmons per fumar-te un cigarret‘

Xavier Querol, professor investigador d’IDAEA-CSIC

L’OMS ha reduït el nivell tolerat de PM2,5 de 10 a 5 micrograms/metre cúbic i l’estació més pròxima a Montcada que mesura aquestes partícules és la de Mollet. Avui l’estació de Mollet xifra en gairebé 50 micrograms/metre cúbic les partícules de PM2,5 a l’aire. “Gràcies a diversos estudis sabem que 5 micrograms de partícules ultrafines equivalen al nivell de sutge que entra als pulmons per fumar-te un cigarret, per tant, l’aire de Mollet en dies com avui equivaldria a unes 10 cigarretes” explica Querol, qui assenyala que les boires i la manca de vent empitjoren molt la qualitat de l’aire que es respira en algunes poblacions del Vallès. “El que és preocupant és que la població vulnerable també està exposada a aquesta contaminació”, denuncia Querol.

Les principals malalties que provoquen les PM2,5 són les de tipus cardiovasculars i respiratòries. “Els epidemiòlegs han comprovat estadísticament que quan hi ha més contaminació s’ingressen més persones a l’hospital i amb major gravetat”, afirma el científic especialitzat en recerques en contaminació atmosfèrica. “Això també ens afecta a tots, independentment que intentem portar una vida més o menys sana”, afegeix Querol.

La principal font d’emissió de les partícules ultrafines provenen de la combustió i el desgast de frens i rodes dels vehicles

La principal font d’emissió de les partícules ultrafines prové de la combustió i del desgast de frens i rodes dels vehicles, però també de les indústries. “Tenim valors mitjans, però si estàs al costat d’un focus la contaminació que respires és major. No és al mateix la gent que viu al costat de la cimentera, que la mitjana de Montcada”, assenyala Querol.

Per sobre de la mitjana

El darrer informe de la qualitat de l’aire a Montcada i Reixac elaborat per l’Àrea d’Acció Climàtica de la Diputació de Barcelona es va publicar l’any passat. L’estudi adverteix que els resultats es van obtenir a partir de dades de 61 dies de l’època post confinament en la qual la mobilitat i les activitats van tenir una reducció significativa. Segons l’informe, aquest fet explicaria la millora de les dades d’alguns contaminants respecte mesures anteriors com el de les partícules inferiors a 10 micres (PM10). Tot i aquesta millora, la mitjana de les PM10 al llarg del període ha estat per sobre del que recomana l’OMS.

Els valors límits d’aquestes partícules que fixa la normativa europea fa anys que no es canvien per les reticències d’alguns països a fer-les més estrictes. “Això fa que portem 20 anys amb una norma immòbil, quan les directives de la qualitat de l’aire han de ser mòbils per anar poc a poc, d’uns valors límits tolerats a apropar-nos als de l’OMS, dels que ara estem molt lluny” denuncia Queral.

‘Tenim sort de ser europeus’

L’investigador considera que pertànyer a la UE ens ha afavorit en termes de legislació ambiental vers la contaminació, perquè els països del sud i de l’est d’Europa són més reticents a aplicar mesures. “Hem passat d’1 milió anual de morts per contaminació atmosfèrica a la Unió Europea l’any 1990 a unes 300.000 actualment. Si no estigués la UE, ningú actuaria i de fet és el Tribunal Europeu de Luxemburg qui sanciona Espanya per l’incompliment de la normativa, mentre que a altres països és la mateixa justícia nacional qui denuncia l’Estat per no complir amb els valors límits”. L’investigador considera que la contaminació és una qüestió de salut pública més que no pas ecològica i assenyala que, si bé la població espanyola té una esperança de vida llarga, també és la que més recursos sanitaris fa servir en l’etapa de la vellesa.

Correu electrònic

Leave this field empty if you're human: