Adela Gràcia: Hem rescatat molts joves que han pogut reorientar les seves vides

La directora de l’Escola d’Adults es jubila després de 37 anys dedicats a la formació de persones adultes

David Boada, nou director de l'EA, amb la seva antecessora, Adela Gràcia, qui li està fent el traspàs de tasques durant aquest mes de juliol
Laura Grau
Adela Gràcia, de 60 anys, posa punt i final a la seva trajectòria com a mestre i directora de l'Escola d'Adults de Montcada i Reixac, a Can Sant Joan

Adela Gràcia diu adéu a l'Escola d'Adults de Montcada i Reixac després de 37 anys de ser-ne la directora. La seva jubilació coincideix amb el 40è aniversari de l'equipament de Can Sant Joan, que va obrir les seves portes el 1981, amb només tres professors i una modesta oferta de cursos d'alfabetització i graduat escolar. Al llarg dels anys, l'escola ha anat ampliant les titulacions i adaptant-se al nou perfil d'alumnat, però la filosofia que la va inspirar continua vigent: donar una segona oportunitat a les persones que, per diferents motius, no han estudiat durant la seva infància i adolescència. Per a Gràcia, no hi ha res més gratificant que retrobar exalumnes que, gràcies al seu pas per l'escola, han pogut recuperar l'autoestima i millorar les seves vides.

Quines sensacions té en deixar enrera la feina a la què ha dedicat tota una vida?

Marxo contenta de com deixo l'escola. Quan vaig assumir la direcció, amb només 23 anys, èrem tres professors i l'oferta formativa es limitava al graduat escolar, alfabetització i poca cosa més. Ara hi ha una plantilla de set professors, unes instal·lacions reformades i una oferta molt més àmplia. A més d'obtenir el títol de secundària, els alumnes també poden preparar les proves d'accés a cicles formatius de grau mitjà i superior i alhora aconseguir millorar el seu currículum amb titulacions oficials d'informàtica i anglès. No ha estat fàcil arribar fins aquí, perquè les escoles d'adults sempre han estat les grans oblidades de l'administració respecte altres ensenyaments. Si tenim en compte que som una escola petita i estem en un barri de la perifèria com Can Sant Joan, podem concloure que hem assolit fites importants.

Com ha estat la relació amb el barri?

Una de les raons per les que mai vaig demanar un trasllat a un altre centre més próxim a Viladecavalls, poble on visc, és que sempre m'he sentit molt a gust en aquest barri. Em van enganxar les ganes de participar de la gent, la força del moviment veínal i la seva capacitat d'organitzar accions col·lectives, en les que l'escola ha participat sempre que ha pogut. Recordo especialment la Fira d'Artesania, una diada especial on sortíem al carrer per donar-nos a conèixer. Alhora crec que Can Sant Joan és un barri on hi havia molta necessitat d'una escola com aquesta. Durant quatre dècades ha rescatat molts joves que estaven perduts i que han pogut reorientar les seves vides.

No deu ser una feina fàcil.

Aquesta feina és molt vocacional perquè no només et pots limitar a impartir classes, sinó que has de fer un seguiment exhaustiu de l'alumne, perseguir-lo si cal quan desapareix de les classes i esbrinar què li ha passat. Potenciem les tutories i donem moltes oportunitats als alumnes per evitar que abandonin. Antigament hi havia la idea que treballar en una escola d'adults era una mena de "descans" per als mestres que venien de primària o secundària, però la realitat és ben diferent. T'has implicar a fons si no vols veure com van desapareixent els teus alumnes de classe. L'única diferència és que no tens la pressió dels pares i mares dels alumnes, ja que aquí són ells els qui estudien. A les aules conviuen persones de totes les edats, des de joves de 16 anys, fins a adults de 40 i 50 i gent gran de 65. Aquest ambient intergeneracional afavoreix el desenvolupament de les classes.

L'alfabetització continua sent el puntal de les escoles d'adults?

Sí, sens dubte, però ha canviat el perfil de l'alumnat d'aquests cursos. Si bé els primers anys era població autòctona, ara és majoritàriament estrangera. També s'ha modificat la percepció del que significa acudir a una escola d'adults. Els primers anys, moltes persones, sobretot dones, estudiaven d'amagat de la seva família perquè els hi feia vergonya reconèixer les seves mancances. Des de fa anys, acudir a una escola d'adults s'ha normalitzat i la majoria d'alumnes té el suport i reconeixement del seu entorn. Fins i tot, hi ha mares i àvies que demanen l'ajuda dels seus fills i nets per fer els deures a casa i no tenen cap problema en explicar-ho.

Un suggeriment per millorar les escoles d'adults.

En els últims anys, comprovem que moltes persones nouvingudes acudeixen a l'escola per obtenir el certificat de castellà de 45 hores que els hi demana el Servei d'Immigració per demostrar l'arrelament al país. El problema és que els nostres cursos són anuals i tenen una durada d'entre 115 i 135 hores. Això suposa que la majoria abandoni l'escola una vegada que completa les hores exigides, sense acabar el curs. Per evitar aquesta situació, l'administració s'hauria de coordinar amb les escoles per ajustar l'oferta de cursos als requisits legals en el tema de coneixement de l'idioma.

Quins records s'emporta?

M'enduc l'estimació de la gent. Quan surto a prendre un cafè pel barri, puc trigar una hora a tornar perquè moltes persones em paren pel carrer per donar-me les gràcies o dir-me que s'enrecorden dels meus dictats o els meus esquemes a la pissarra. Però, el més emocionant és quan algú aconsegueix la titulació que somiava i ve a dir-t'ho. Fa cinc anys, un alumne d'ètnia gitana ens va confessar amb orgull que era el primer noi de la Muntanyeta de Can Sant Joan que obtenia el títol de l'ESO i el primer de la seva família que l'aconseguia. També recordo les llàgrimes d'emoció d'una dona gran el primer dia que va poder signar un document oficial amb el seu nom, en lloc de l'empremta dactilar.

Què farà a partir d'ara?

El primer que faré és apuntar-me a l'escola d'adults que tinc a prop de casa per estudiar informàtica i anglès, assignatures que tinc pendents. També vull dedicar més temps a les meves tres filles, que ja són adultes però encara viuen amb mi. Aquests dies estic fent el traspàs d'informació al meu successor en la direcció, David Boada. Ell ja té experiència com a director a l'Escola d'Adults de Ripollet i estic segura que ho farà molt bé.

 

 

 

Seccions:
Etiquetes:

Deixa un comentari