Aprendre a navegar amb criteri per distingir la informació rigorosa de la falsa

L‘INS Montserrat Miró va acollir el 27 i 31 de març un taller sobre educació mediàtica organitzat pel Col·legi de Periodistes en col·laboració amb les institucions europees a Barcelona. L’objectiu del programa ‘EduMèdia: per una dieta mediàtica saludable‘ és oferir a l’alumnat de secundària les eines necessàries per entendre l’espectre informatiu i, alhora, fomentar el seu esperit crític davant els riscos de l’excés d’informació.

La desinformació i la irrupció de la intel·ligència artificial són els eixos centrals de la formació. “Aquest projecte és positiu per al jovent, ja que li proporcionem eines crítiques per avaluar la informació amb criteri propi i evitar ser víctima d’una desinformació cada cop més sofisticada”, ha comentat la periodista montcadenca Begoña Muñoz, de l’equip de formació del Col·legi de Periodistes, qui va impartir les sessions a l’alumnat de 3r d’ESO de l’institut local.

Aquest projecte és positiu per al jovent, ja que li proporcionem eines crítiques per avaluar la informació amb criteri propi i evitar ser víctima d’una desinformació cada cop més sofisticada

Begoña Muñoz, periodista

Amb un contingut actualitzat i un enfocament pràctic i interactiu, Muñoz va parlar de conceptes com la infoxicació. “La sobrecàrrega d’informació afecta la capacitat d’entendre-la o fer-ne una anàlisi conscient i crític”, va explicar la periodista, qui també va definir els diferents tipus de desinformació: l’errònia, que es difon de manera involuntària; la malinformació, que consisteix a divulgar informació real però descontextualitzada per manipular, i la desinformació, que es tracta d’informació falsa comunicada de forma intencionada per fer mal.

Durant la sessió, es van comentar les diferents formes en què es pot manifestar la desinformació a través de les xarxes socials com l’hipertrucatge o deepfake; els continguts manipulats, la pseudociència, la teoria de la conspiració, el pescaclics, les llegendes urbanes o els comptes falsos, entre d’altres. “Hem de ser crítics amb el que veiem i pensar abans de compartir”, va recomanar Muñoz, qui va facilitar algunes pautes per distingir la informació rigorosa de la desinformació. “És aconsellable no quedar-se només amb la lectura del titular, veure quina és la font de la informació, si hi ha faltes d’ortografia o de tipografia o si les imatges són falses”, va subratllar la formadora, qui va suggerir utilitzar verificadors per comprovar els continguts.

Problema mundial

La desinformació és una de les principals preocupacions de la Unió Europea contra la democràcia i la llibertat. Tant el Col·legi de Periodistes com les institucions europees reivindiquen un periodisme rigorós i una ciutadania ben informada. “El nostre compromís és continuar treballant per una societat més informada i crítica”, destaca el degà del Col·legi de Periodistes de Catalunya, Joan Maria Morros. Per la seva banda, el director de la Representació de la Comissió Europea a Barcelona, Manuel Szapiro, afirma que “les notícies falses i les campanyes de desinformació s’han convertit en instruments d’ingerència política que posen en risc el teixit democràtic. La UE treballa en tots els fronts per lluitar contra aquesta xacra”.